Carles Fabra ha publicat amb Cercle Vermell Demolició, una novel·la que destaca "pel suspens que genera" i en la qual s'entrecreuen els fantasmes del passat dels protagonistes i un futur tampoc no massa prometedo". “Sé de gent, alguns lectors zero, que han manifestat que se'ls ha fet curt”. Es converteix en una addicció, ja que, a mi em passa. Em fan venir ganes de no abandonar el país (metafòric) on succeeix l'acció. Tornar a aquells meravellosos anys noranta en un poble on mai passa res i a un carrer, polsegós i pel qual ningú passa expressament, per a trobar-me amb els nens i adolescents que vam ser. La pobresa campava a plaer, i per descomptat, i aquí també m'agradaria posar l'accent: la felicitat, encara que d'això últim no anéssim”, comenta l'escriptor de Sant Celoni.
“Em conformaria que en la lectura de la novel·la els lectors hi veiessin a aquesta colla de nens camí de l'adolescència. Enfrontant-se amb totes les pors del món a la vida adulta. Però fent-ho perquè no ens queda una altra, no? M'agradaria que trobessin la manera que tots ens enfrontem a les nostres pors. És una ficció que es basa en fets reals, i això hauria de notar-se”.
Aquesta és la història d'un carrer qualsevol, més aviat un final d'un carrer qualsevol, sense asfaltar, on no fa tant de temps els veïns es reunien en rotllana per a arreglar el món en les nits tòrrides d'un mes d'agost. Carlos, amb una vida més o menys resolta, i sense grans sobresalts, antic veí del barri, és testimoni directe de la imminent demolició de les últimes cases baixes que per alguna raó enlletgeixen el paisatge. El progrés, potser —una tendència a amagar el bellament lleig—. Una demolició imminent que no farà més que ressuscitar els fantasmes del passat. Els d'en Carlos, sí, però també els de la seva filla, Marina, que al cap a la fi és qui sosté aquesta història; la d'un passat que mai va ser gloriós, però la d'un futur que tampoc no és massa prometedor. Sempre, i aquí hi ha la clau, batallant en el terme mig, detalla en la seva sinopsi Carles Fabra.
Aquesta és la història, a més, d'uns fantàstics anys noranta; la d'un joc, la d'uns adolescents que es resisteixen a abandonar la infància. I, sobretot, la història d'un arbre. I per què no, és també un conte de fantasmes. Van i venen creuant a un costat i a un altre del pla. I també, la història d'una cançó d'amor que són totes les cançons d'amor. La d'una amistat que se sosté més enllà de la mort. "La història d'un carrer a la qual vull tornar".
L'autor
Carles Fabra Vargas (Sant Celoni 1978) va començar a escriure de nen. Abans, com ara, escriure li proporcionava una vàlvula d'escapament que, en el millor dels casos, li ha estalviat alguns euros en psicòlegs. Però va ser arran de la mort de la seva mare, l'any 2009, quan va començar a escriure d'una manera més professional, atrevint-se a provar sort en l'autoedició. Amb l'arribada de la paternitat, potser deixar un llegat als seus descendents, es va escriure alguns relats, que, fora de tot decòrum literari, li han servit com a entrenament per a relats o novel·les curtes més serioses.
Així, ha conreat la crònica (Crònica d'un acomiadament, o 10.000 paraules per a Marina) de la mà de Marlex Editorial, i el conte (Contes d'interès relatiu, Marlex editorial), o una petita incursió en la ciència-ficció amb Soldada Eliot (Marlex Editorial). Però no va ser fins a mitjan 2023 quan es va atrevir a autopublicar de la mà de Círculo Rojo, la novel·la curta de la qual se sent més orgullós, fins a la data, Un lloc al Nord, on fa una dissecció fins als ossos d'aquesta solitud que ningú vol, de la no buscada.
Ara, en aquesta línia del monòleg interior, ens trasllada amb la seva nova novel·la (Demolició, editada per Cercle Vermell) fins als confins d'un carrer que podria ser un carrer qualsevol en un barri qualsevol d'una ciutat mitjana qualsevol, on una colla de gairebé adolescents ens revela les seves alegries, però també les seves pors. Una radiografia de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, en un d'aquests estius eterns on mai passa res i, per consegüent, passa tot alhora.