Aquest dissabte 14 de desembre a la 1 del migdia està previst inaugurar al Jardí dels Arboços d'Arbúcies, el monument Nàiada del Montseny, el tercer de la sèrie Llengua, Natura i Pàtria que l’artista garrotxina, Duaita Prats, inicià enguany connectant indrets del nostre territori amb l’obra del poeta Jacint Verdaguer. L'objectiu d’aquesta col·lecció, segons explica la mateixa Prats és “plantar recordatoris a l’espai públic de la preciosa llengua i l’entorn natural que tenim, de la cura que mereixen, i del concepte de pàtria que conformen sense més fronteres ni colors que els de la terra”.
Amb aquesta finalitat, l’autora ha vinculat cada escultura a un text verdaguerià relacionant-lo amb cada lloc, i l’ha fet girar al voltant d’un personatge: fins ara, tres dones d’aigua. A Banyoles, la Xicota del Drac fa visible vora estany un fragment de la carta A mos amics de Banyoles, a Campdevànol l’escultura Aloja guardiana de la Porta del Pirineu desplega al passeig del riu versos de Lo Ter i lo Freser, i a Arbúcies la Nàiada del Montseny que Prats descriu com a “Paitida Deessa de la Memòria de l’Aigua”, recordarà dues estrofes de L’estel de l’alba, un preciós i no gaire conegut poema de mossèn Cinto inclòs en el recull Aires del Montseny (1901).
Tresors arbuciencs i el planeta Venus
El monument selvatà està ple de simbolismes. La figura central és una nàiada (al Montseny anomenades també paitides), de bronze i alumini, nom que juga amb el doble significat de designar així les dones d’aigua llegendàries que poblen la muntanya, i alhora el mol·lusc fluvial protegit que habita a la Bassa de la Farga davant del qual se situarà l’escultura. La deessa es mostra en el seu tron de petxina dins un triangle foradat en un gran cercle de basalt, circumdada com en una roda de constel·lacions, amb gravats dels 5 elements (terra, aigua, aire, foc i èter) i els astres principals (el sol, la lluna, la Terra, Venus i Mart).
Nàiada del Montseny honora un cop més Verdaguer i la poesia, connectant-lo aquí amb la seva muntanya sagrada. El treball artístic tanca els monuments que Duaita Prats haurà plantat el 2024 per iniciativa pròpia al territori, i si les complicitats que cerca per fer possible aquest projecte de sostenibilitat lingüística i paisatgista l’acompanyen, afirma que no serà el darrer. “Pel català i la nostra cultura tradicional, per la natura i la pàtria que ens cal cuidar... “I per descomptat –afegeix-, perquè l’art de carrer, cada cop més difícil de dur a terme, ens enriqueixi amb els seus missatges i recordatoris a cada pas “.