Inauguració de l'Exposició Decameronada a Sant Celoni

10 artistes revisiten el Decameró de Boccaccio, a partir d'una proposta de Martí Pey

L'exposició Decameronada s'inaugura aquest dissabte a Sant Celoni-
L'exposició Decameronada s'inaugura aquest dissabte a Sant Celoni- | Aj Sant Celoni
Redacció
05 de novembre de 2024, 17:20
Actualitzat: 17:34h

Aquest dissabte 9 de novembre en plenes Festes de Sant Martí deu artites del Baix Montseny inauguraran l'exposició Decameronada a la Rectoria Vella de Sant Celoni. Durant la inauguració, Marduix Teatre (Joana Clusellas i Jordi Pujol) presentarà l'obra col·lectiva que els artistes dediquen a Martí Pey. La inauguració serà a les 19h amb la participació de Glòria Auleda, Josep Clopés, Albert Cubells, Rob Dubois, Ramon Galí, Judit Gil, Vicens Mascarell, Marduix Teatre, Martí Pey, Xavi Plana, Stefano Puddu i Núria Rossell.

Giovanni Boccaccio va escriure el Decameró l'any 1351, tres anys després que una epidèmia de pesta devastés Florència el 1348. En aquest context de desastre pandèmic, set dones i tres homes es refugien als afores de la ciutat. Per fer més lleuger el confinament, decideixen contar-se històries: una cada dia durant deu dies, fins a completar-ne cent. La clara similitud amb la pandèmia que hem viscut recentment ha estat l'espurna que ha motivat a rellegir i revisitar l'obra de Boccaccio. Aquestes són les paraules amb les quals l'enyorat Martí Pey ens va presentar el projecte:

«Som seriosos. Ho hem demostrat en les diferents presentacions que hem dut a terme des que vam començar a fer-ho. Per tant, aquest cop us presentarem, seriosament, un autor italià que va saber treure la punta a situacions que va viure a la seva època. Les va viure, certament? O se les va inventar?

Podem córrer el risc d’afirmar que va pouar en dos àmbits que coneixia sobradament. S’hi devia divertir. Entre les anècdotes reals i les fictícies sorgides de la seva imaginació, va començar per omplir un Decameró. Però no es va aturar; va seguir. I ens va deixar un llegat, al qual és difícil resistir-se. És massa temptador. Massa lúdic i divertit per renunciar a interpretar-lo gràficament. De manera que us presentem un Decameró de Boccaccio desenfadat. Uns relats sense rancúnia i aptes per a tothom. Ha arribat el moment de divertir-se. Amb respecte i el somriure als llavis.»