Martí Boada, doctor en ciències ambientals, ha presentat al Centre Cultural els Forns de Breda el llibre El bosc mai no falla, acompanyat de Leopoldo Blume, que n’ha estat l’editor. El llibre, que combina poesia dedicada al bosc i fotografies de peces de ceràmica, demostra el vincle entre la natura i la tradició terrissaire. L’acte ha tingut lloc en el marc de la Fira de l’Olla que cada any aplega artesans, productors de ceràmica i un gran ventall d'activitats culturals i gastronòmiques.
El bosc mai no fallaés una obra que recull composicions del poeta modernista Alexandre de Riquer i també de Martí Boada. Els versos tracten de la relació entre l’home, l’art i la bellesa del medi ambient. El llibre està il·lustrat amb fotografies de peces ceràmiques d’Eulàlia Sayrach que representen escenes silvestres, paisatges i elements naturals vinculats amb els poemes.
Boada ha explicat que existeix una gran relació entre la ceràmica i el bosc des dels orígens de la tradició terrissaire. “Les olles i les cassoles de Breda van ser possibles no només per la terra argilosa de la vila, sinó també pel bruc, la planta”, ha declarat Boada. El bruc és un tipus d’arbust llenyós que, antigament, servia de combustible per encendre els forns de Breda i coure les cassoles. “Ara que no es retira aquest bruc, el perill d’incendi als nostres boscos ha augmentat molt”, ha explicat.
El bosc mai no falla ha estat editat per l‘editorial Blume, que també treballa en alguns països de Llatinoamèrica i que tracta temes com l’ecologia, l’art o la història. Leopoldo Blume ha destacat la qualitat d’aquesta edició, que és una peça de col·lecció per als bibliòfils. “S'ha fet un tiratge de 300 exemplars, és una edició limitada, única i molt especial”, ha assegurat.
Educar i no espantar
Martí Boada, d’altra banda, ha remarcat el seu compromís amb la divulgació com a ambientòleg i ha explicat que estem en un context de “crisi ambiental i social” provocada per la pujada de temperatures i la sequera. Unes situacions extremes que són conseqüència dels impactes humans al medi natural.
Boada afirma que la tasca dels divulgadors no ha de ser espantar els joves amb l’amenaça d’un futur catastròfic, sinó dotar-los d’eines perquè entenguin els mecanismes naturals del planeta. “Espantar no motiva més, provoca la desconnexió. El que hem de fer és capacitar als nostres joves perquè comprenguin el funcionament del medi”, ha explicat Boada.