06
de novembre
de
2023, 17:03
Actualitzat:
18:49h
Les primeres generacions que han nascut amb una pantalla sota el braç, són avui els nens i les nenes, adolescents i joves que conviuen amb nosaltres. Els efectes negatius de la dependència i el mal ús de les noves tecnologies (concretament, ús d'aplicacions) no s'han pogut estudiar en la seva totalitat, tot i així podem percebre que existeixen i que si no hi posem remei els danys poden ser irreversibles. No es tracta de demonitzar la "digitalització", però sí que cal una reflexió entorn al que de moment podem veure i viure, m'atreveixo a anomenar algunes conseqüències del mal ús: manca d'atenció focalitzada, conductes de risc (individual i col·lectives), conflictes intrafamiliars en el moment que posem límits, aïllament, trastorns de conducta (alimentària especialment en noies), ciberassetjament, empobriment de les relacions en persona... Això no significa que "abans" no existien aquestes conseqüències, simplement, aquest és un mitjà que amplifica i facilita que es donin aquestes situacions indesitjades.
Una vegada més, recau en les famílies i tutores legals la responsabilitat (no la culpa) de gestionar aquest impacte de les aplicacions digitals, i cal que sigui tota la comunitat educativa que hi posem fil a l'agulla, sense retrets i amb l'objectiu de vetllar per a la salut dels que ens precedeixen, només així podem aconseguir pal·liar els efectes nocius que perjudiquen al jovent.
Cal exigir a les institucions que facin quelcom, doncs com amb tants altres escenaris ho han fet anteriorment com amb la prohibició de vendre alcohol i tabac a menors, conduir un ciclomotor als 15 anys, entrar a discoteques... Però no, ara poden veure continguts de violència extrema i pornografia només clicant un botó. La prohibició no acaba mai amb tot, però sí ajuda a regular, per exemple, si els mòbils estiguessin limitats a partir dels setze anys moltes famílies no discutiran, almenys fins a aquesta edat de tenir-ne un als dotze. Als setze anys és una edat més adequada per a prendre decisions i poder ser més responsables en el seu ús.
Les empreses fabricants, que és el moll de l'os de la qüestió, són multinacionals les quals veuen els infants i joves com un mer consumidor que els fa obtenir beneficis, doncs encara no han demostrat (i no ho podran fer) que el seu producte no genera efectes negatius en el desenvolupament, i menys encara que els positius siguin tants com per justificar la venda a tota una generació sense cap mena de defensa ni precedent davant el món digital. Aquest món tant colorit, mogut i canviant al gust del consumidor infanto juvenil, les multinacionals no tenen escrúpols i els tractaments per a pal·liar els efectes negatius a la canalla els paguem nosaltres, tant si vas a la sanitat pública com a la privada.
Els casos a consulta no paren de créixer, famílies angoixades, esgotades i sense cap directriu clara sobre com actuar amb aquest aparell que va escalar i consolidar posicions durant el confinament, ha acabat sent una pandèmia dins la pròpia pandèmia. El tractament psicològic per a una possible addicció comportamental és la millor opció, sobretot quan la cosa ja està fora de control, però la veritable i gran solució és col·lectiva, amb objectius clars i demandes que cal fer arribar als nostres representants per tal que legislin a favor de la salut pública i comunitària.
Han sorgit iniciatives arreu dels país, des de l'àmbit familiar, educatiu i psicològic per començar a fer xarxa, i generar un espai de reflexió col·lectiva, on a parer meu han de sortir propostes amb objectius clars i contundents per a ocupar-nos d'una situació que ens preocupa, i molt. Apunta’t-hi!
*L'autor és psicòleg especialitzat en transtorns de conducta i noves addiccions
Una vegada més, recau en les famílies i tutores legals la responsabilitat (no la culpa) de gestionar aquest impacte de les aplicacions digitals, i cal que sigui tota la comunitat educativa que hi posem fil a l'agulla, sense retrets i amb l'objectiu de vetllar per a la salut dels que ens precedeixen, només així podem aconseguir pal·liar els efectes nocius que perjudiquen al jovent.
Cal exigir a les institucions que facin quelcom, doncs com amb tants altres escenaris ho han fet anteriorment com amb la prohibició de vendre alcohol i tabac a menors, conduir un ciclomotor als 15 anys, entrar a discoteques... Però no, ara poden veure continguts de violència extrema i pornografia només clicant un botó. La prohibició no acaba mai amb tot, però sí ajuda a regular, per exemple, si els mòbils estiguessin limitats a partir dels setze anys moltes famílies no discutiran, almenys fins a aquesta edat de tenir-ne un als dotze. Als setze anys és una edat més adequada per a prendre decisions i poder ser més responsables en el seu ús.
Les empreses fabricants, que és el moll de l'os de la qüestió, són multinacionals les quals veuen els infants i joves com un mer consumidor que els fa obtenir beneficis, doncs encara no han demostrat (i no ho podran fer) que el seu producte no genera efectes negatius en el desenvolupament, i menys encara que els positius siguin tants com per justificar la venda a tota una generació sense cap mena de defensa ni precedent davant el món digital. Aquest món tant colorit, mogut i canviant al gust del consumidor infanto juvenil, les multinacionals no tenen escrúpols i els tractaments per a pal·liar els efectes negatius a la canalla els paguem nosaltres, tant si vas a la sanitat pública com a la privada.
Els casos a consulta no paren de créixer, famílies angoixades, esgotades i sense cap directriu clara sobre com actuar amb aquest aparell que va escalar i consolidar posicions durant el confinament, ha acabat sent una pandèmia dins la pròpia pandèmia. El tractament psicològic per a una possible addicció comportamental és la millor opció, sobretot quan la cosa ja està fora de control, però la veritable i gran solució és col·lectiva, amb objectius clars i demandes que cal fer arribar als nostres representants per tal que legislin a favor de la salut pública i comunitària.
Han sorgit iniciatives arreu dels país, des de l'àmbit familiar, educatiu i psicològic per començar a fer xarxa, i generar un espai de reflexió col·lectiva, on a parer meu han de sortir propostes amb objectius clars i contundents per a ocupar-nos d'una situació que ens preocupa, i molt. Apunta’t-hi!
*L'autor és psicòleg especialitzat en transtorns de conducta i noves addiccions