Un relleu romànic del Monestir de Sant Salvador de Breda es podrà veure des d'aquest mes de febrer a la sala 2 del Museu d'Art de Girona. Es tracta d'una peça de gran valor patrimonial que representa la Sagrada Família i que podria estar feta per escultors de l'entorn de Gilabert de Tolosa, un mestre de Llenguadoc del segle XII. La peça s'ha adquirit d'una col·lecció privada amb el finançament del Departament de Cultura.
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista, historiador de l'art i arqueòleg, va catalogar per primer cop aquesta peça tan curiosa el 1954 al llibre "L'escultura romànica a Catalunya" i també a l'Enciclopèdia Catalana. Cadafalch va identificar-la com la part d'un timpà, un element estructural i decoratiu que se situava sobre les portes. El Museu d'Art de Girona es mostra satisfet amb aquesta adquisició per "la seva gran qualitat artística", obra d'un mestre escultor del panorama romànic català i de rellevància europea.
L'escultura presenta una Mare de Déu asseguda amb el nen a la falda i una altra figura dempeus, que els experts han identificat com Sant Josep. Malgrat les erosions que han esborrat el rostre del Nen i algunes escantonades als angles, la peça es conserva en bon estat. El director del Museu Josep Aragay de Breda, Xavier Castanyer, valora molt positivament que aquesta obra passi a titularitat pública. "Que aquest fragment de timpà sigui al Museu d'Art de Girona ajudarà a conèixer el patrimoni bredenc i la petjada del mestre Gilabert i de l'Escola de Tolosa al monestir de Sant Salvador de Breda", ha declarat.
Nous indicis sobre l'antiga església romànica de Breda
Aquest fragment de timpà, que es va documentar per primera vegada en una casa de Breda, pertanyia al Monestir de Sant Salvador de Breda i podria donar nous indicis sobre l'antiga església romànica, avui desapareguda. "La peça ens dona pistes sobre església romànica i el conjunt del monestir, ja que es tracta d'un timpà amb uns relleus que defugen del hieratisme i apunten cap a un cert naturalisme", explica el director del Museu Municipal de Breda.
La seva existència era coneguda i s'havia documentat en diverses col·leccions privades des de 1835. Des de la seva identificació a Breda, l'obra es va traslladar al mas Riembau de Tona (Osona) i, des de 1970, es trobava en una col·lecció privada a Puigcerdà. El Museu d'Art de Girona va impulsar-ne la compra a través del Departament de Cultura.