El Baix Montseny i les Guilleries han aparegut múltiples vegades a la gran pantalla per les seves qualitats paisatgístiques i els nostres trets culturals. Aquest agost ha estat el torn de Sant Hilari Sacalm, que ha arribat al Festival Internacional de Cinema de Locarno (Suïssa) amb el curtmetratge de ficció Los andares. El film, de Sofia Esteve i Isa Luengo, segueix l’acampada d’un grup de joves queer a finals dels anys cinquanta que acomiaden a una de les participants, a punt de marxar a França.
Ambientada en els boscos de les Guilleries, l'obra recrea en un “espai de plaer, joc i descans” que “li roben al franquisme”. El film recupera una memòria queer poques vegades representada a la pantalla i reivindica les formes de resistència quotidiana construïdes des dels afectes i la comunitat. Les directores han assegurat en una entrevista a l’ACN que ha estat un “honor” presentar el projecte en aquest festival. “El que no volíem era generar indiferència”, afirmen.
Esteve i Luengo van començar a treballar en el projecte a finals del 2021. Admeten que ha sigut un procés “llarg” però “bonic” que s’ha beneficiat de tot aquest temps. Un dels aspectes més importants era la ubicació, que volien fixar en un sol lloc. L'indret que van triar va ser Sant Hilari Sacalm, entre la Selva i el Baix Montseny. “Vam estar buscant boscos per tota Catalunya i quan vam arribar a aquest vam sentir que era l’indicat”, recorden, “no hi arribava el so dels cotxes i visualment era increïble”.
Quatre anys després el curtmetratge s’ha materialitzat en una proposta que s’ha pogut veure ja a Locarno, en un festival que les directores ja coneixien i admiraven. “Quan vam rebre la notícia no ens ho creiem”, insisteixen, “estem molt contentes i agraïdes, és un regal”. La peculiaritat de la trama, asseguren, ha fet que la gent "connecti amb la pel·lícula, sobretot amb la part més emocional”, afirmen, “és molt emocionant veure com genera preguntes, curiositat i ganes de saber més”.
Un èxit del cinema compromès
Los andares ha celebrat la seva estrena mundial a la 79a edició del Festival Internacional de Cinema de Locarno, on ha estat seleccionat per participar en la secció competitiva Pardi di domani, que cada any reuneix alguns dels curtmetratges més destacats del panorama internacional i que s'ha consolidat com un espai clau per descobrir noves veus cinematogràfiques i propostes de gran llibertat creativa.
En concret, el film està ambientat l'any 1957 i explica la història de la Zurda, que, abans d'acomiadar-se de la seva amant Teresa, organitza amb el seu grup d'amics una acampada al mig del bosc. Durant un cap de setmana, el grup troba un refugi on descansar, jugar i viure el desig lluny de la mirada repressiva de la dictadura franquista. Produït per Vayolet Films i Nocturna Pictures, amb distribució internacional de Marvin & Wayne, compta amb la participació de Laura Colomé, Jana Travé, Èric Pons, Esmeralda Colette, Larito M. Pascual, Violen Maroto, Biel Rossell i Júlia Barbany.
Les creadores expliquen que sempre han estat interessades en el passat d’altres persones queer a l’estat espanyol, especialment durant la dictadura, on hi havia comunitats minoritzades amb històries per explicar. “Hem anat a llibres, articles i també investigacions per trobar-les”, narren, “i parlar de la repressió que patien les persones LGTBI, que igualment van trobar espais i comunitats de resistència durant aquests anys, especialment durant els anys quaranta i cinquanta”.
Així, van veure que una de les pràctiques que aquesta comunitat era anar de cap de setmana a llocs on podien explorar el seu gènere i la seva sexualitat, i això els va resultar interessant perquè d’alguna manera els permetia “construir aquesta càpsula d’espai-temps”. També la “repressió”, la qual volien que estigués present per mostrar com “afecta els personatges i a la seva bombolla”.
Nou projecte en marxa
Nominades als Premis Goya i Gaudí 2024 per Els buits, les directores sostenen que treballar juntes els “encanta” i que el fet de fer-ho durant molts anys els ha permès teixir una confiança molt gran l’una amb l’altra. “El cinema és un art molt dialèctic”, reconeixen, “i aquest diàleg enriqueix molt el procés, i també la pel·lícula”. De cara al futur ja projecten una nova producció, en aquest cas en forma de llargmetratge. “L’estem preparant per anar a producció l’any que ve”, avancen.
