L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ha homenatjat les víctimes que van patir un judici militar franquista. L'acte es va celebrar divendres de la setmana passada a la Sala Noble, completament plena. El regidor d'Història, Recerca i Patrimoni, Eduard Carrillo, va destacar el paper de l'arxiu: "tot el que s'hi diposita, documents, cartes, fotografies, seran instruments que les noves generacions podran fer servir per llegir el passat".

L'alcalde Joan Ramon Veciana va expressar que aquest és un acte "important i necessari" i va voler recalcar que els que es van homenatjar no eren totes les víctimes del franquisme. De represaliats n'hi va haver molts més.

Alguns familiars de les víctimes van llegir algun fragment de carta o van compartir els seus records i reflexions sobre la Guerra Civil. L'acte va acabar amb la projecció d'un vídeo amb el nom de cadascun dels 67 hilariencs jutjats. Rosa Andreu, responsable de l'arxiu, va explicar el context històric d’aquests judicis que el 2017 una llei de la Generalitat de Catalunya va declarar nuls.

Les tropes franquistes van entrar al municipi el 5 de febrer de 1939. L’avantguarda de l'exèrcit "nacional", estacionat a la Bòbila i al capdamunt del carrer del Petrinxo, va entrar de matinada. Aquell mateix dia es va celebrar una missa a la Plaça Gravalosa, on van obligar tothom a anar-hi i saludar amb el braç enlaire.

Alguns defensors de la república van marxar i d'altres, confiant amb les paraules del General Franco, que deia que qui no tingués les mans brutes de sang no li passaria res, es van quedar. Molts ho van pagar amb llargues penes de presó i d'altres amb la mort.

Del 1939 al 1945 es comptabilitzen 75.170 judicis sumaríssims a Catalunya. La maquinària es podia posar en marxa a partir d'una denúncia o per actuacions d'ofici que feien les forces policials. A Sant Hilari Sacalm hi va haver una setantena de judicis sumaríssims amb 18 sentències de mort (16 executades).