La precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre ja ha començat al Baix Montseny. Breda, aquest diumenge 8 de novembre, ha acollit un debat electoral amb candidats de la demarcació de Girona, els caps de llista del PSC i Front Ampli (Comuns), Marc Laumà i Júlia Boada, i el número dos d’Esquerra Republicana, Albert Ferràndez.
La iniciativa, de l’entitat Breda Acció Solidària (BAS), s’ha vist condicionada i limitada només als partits d'esquerres pel refús a participar-hi del PP i Junts per Catalunya que, segons ha avançat l’organització bredenca, han declinat la invitació o no l’han contestat. El debat s’ha celebrat al Centre Cívic després d’un canvi d’ubicació d’última hora que ha propiciat un desacord final amb el Cercle Bredenc.
Els tres ponents s'han alineat per l'habitatge en un debat de matisos, sense gaires retrets ni crispació, que ha tingut el punt més calent en les discrepàncies sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Les tres formacions, sòcies de govern a l'Estat i a Catalunya, s'han presentat com els frens per al govern de la dreta, PP i Vox, que pronostiquen les enquestes. Per la seva banda, ERC i Front Ampli, s'han disputat l'espai a l'esquerra dels socialistes com a palanca de les polítiques progressistes.
Ferràndez ha reivindicat, a més, una candidatura d'obediència nacional i, sobretot, gironina, encapçalada per Teresa Jordà i amb una arbucienca de número tres, Ester Soms. "Tenim molt clar com volem funcionar. No anem per lliure dins del partit, però tenim un caràcter propi i gironí", assegura el candidat republicà.
Els socialistes, a les darreres eleccions generals, van ser els grans guanyadors de la demarcació de Girona amb un 28,9% dels vots, quasi 10 punts per sobre dels de Puigdemont, i victòries inèdites en municipis com Arbúcies o Hostalric, on el 2019 havien guanyat àmpliament els partits independentistes.
Habitatge i el "pecat original"
El cap de llista del PSC, Marc Laumà, preguntat per la "insuficiència" de les polítiques d'esquerres del govern de l'Estat, ha començat l'acte amb una captatio benevolentiae reconeixent el caràcter "descafeïnat" d'algunes de les mesures aprovades per l'executiu. "Més que parlar de 'tiretes', hem de tenir en compte que les esquerres no hem legislat sols, hem hagut de fer-ho al costat de partits de dretes i de centre”, ha expressat en referència a Junts i PNB.
En aquesta línia ha fet una crida a construir "majories més àmplies" des de l'esquerra i ha aprofitat l'avinentesa per reivindicar la Llei d'Habitatge, que s'aplica a través de les comunitats autònomes i inclou mesures com la regulació del preu dels lloguers o la declaració de zones de mercat residencial tensionat. “Allà on s’aplica dona resultats”, diu Laumà. “Tenim consensos en les línies mestres, d’allò i que és un gran tenidor i de com hem d’actuar", ha afegit.
Les tres formacions han coincidit en la necessitat de continuar regulant el mercat de l'habitatge i han fixat en un 15% el percentatge d’habitatge públic que hauria de tenir el país a curt-mitjà termini. Una xifra, però, que ERC considera que ha de ser el punt de partida i que cal superar. “El 15% ha de ser el mínim, perquè és l’habitatge que ja forma part de les institucions públiques i que hem d’aconseguir que arribi a mans de la ciutadania”, diu Albert Ferràndez.
ERC i Comuns han fixat el "pecat original" de l'habitatge en l'especulació i el fet que hagi esdevingut un "actiu financer". “Les cases són per viure-hi i és aquí on ens hem d’entendre: la gent no ha d’especular amb habitatge, és una cosa que necessitem tots i totes”, assegura Ferràndez. Alhora, Júlia Boada ha parlat de limitacions en la tinença d'habitatges i la necessitat que els pisos turístics paguin més impostos. “Haurien de tributar un 21% en IVA, com a activitat econòmica”, ha afirmat.
Ferràndez també ha posat l'accent en la urgència de mobilitzar els fons d'habitatge de la Sareb i Boada ha parlat d'ampliar encara més el parc d'habitatge públic amb finques que ara són a mans privades. La fórmula dels Comuns en aquest sentit passa per l'expropiació als grans tenidors i mesures per mobilitzar l'habitatge buit a través de mecanismes de lloguer social i i incentius per a la propietat.
Els socialistes s'han mantingut al marge de la retòrica de l'expropiació i han defensat l'anàlisi concreta de les casuístiques de cada municipi com a via d'acció, també en l'àmbit de l'habitatge turístic, present al Montseny i, sobretot, a la Costa Brava i Girona ciutat. Laumà ha defensat un model d'Estat, que posa al centre "l'estat del benestar" i que han confrontat amb el del PP. “Probablement no hem fet polítiques prou d’esquerres durant 29 anys per l’habitatge, però cal tenir en compte l’esforç que s’ha fet per mantenir l’estat del benestar, hi ha partits que han participat molt menys”, ha assegurat.
Immigració i desacord amb l'Aeroport
Socialistes, Comuns i ERC s'han referit a la immigració com un repte, han parlat d'integració, oportunitats i drets com a clau de volta contra el populisme i els atacs de l'extrema dreta. Alhora, s'han alineat amb la postura de suport a Palestina amb el conflicte a Israel. Una situació que Comuns i socialistes han aprofitat per treure pit de la política internacional espanyola. “Hem confrontat amb Estats Units en un moment on estava desfermat en la política internacional”, ha apuntat Laumà.
L'Aeroport ha estat el principal punt calent amb Comuns i ERC en contra i Laumà, que l'ha definit com un pol d'oportunitats al qual "no es pot renunciar". Per la seva banda, Ferràndez ha reivindicat la competència la Generalitat en matèria d'aeroports i ha proposat l'aeroport de Girona com a solució. "Molts vols podrien desviar-se a Girona, recordem que el nostre aeroport es podria connectar amb una línia d'alta velocitat", apunta. Els Comuns també han remarcat l'imperatiu de protegir els espais naturals i la vocació per "la descarbonització de tots els sectors". "Hem d'utilitzar les infraestructures que ja tenim i no construir-ne de noves", afirma Boada.
BAS, una entitat que es consolida
Breda Acció Solidària és una associació d'esquerres transversal que ha nascut aquest 2026 per fer front als discursos d'extrema dreta, dinamitzar l’activitat cultural i donar suport a la causa palestina. “Volem aportar actes i xerrades de caràcter diferent del que s’havia fet fins ara”, explica Carles Casals, membre de l'entitat i dinamitzador del debat.
L'agrupació, en declaracions a NacióBaixMontseny ha valorat positivament la implantació al municipi, la comarca i la resposta que ha obtingut de la ciutadania. "Un poble de 4.000 habitants no ha de tenir límits, ha de poder aspirar a debatre dels conflictes globals i de país", assegura Casals. Breda Acció Solidària ja ha organitzat xerrades sobre conflictes internacionals, actualitat tecnològica i, properament, participarà en el Festival Dia del Circ de Breda.
