27
de novembre
de
2021, 07:00
Actualitzat:
28
de novembre,
20:18h
La supervivència del tritó del Montseny, espècie endèmica en perill crític d’extinció, depèn de poder restaurar el seu hàbitat i trobar on fer els alliberaments amb garanties. És la principal conclusió de les ponències sobre el Life Tritó Montseny de la X Trobada d'Estudiosos del Montseny, que ha reunit més de cent cinquanta persones a l’Espai Montseny de Viladrau el dimecres 24 i dijous 25 de novembre.
Els temes destacats presentats en la jornada han estat els efectes del canvi climàtic al massís, que comencen a afectar els recursos hídrics, així com la presentació d’estudis sobre espècies bioindicadores. Les dues jornades s’han pogut seguir en directe pel canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals.
Segons el coordinador tècnic del projecte Life Tritó Montseny, Daniel Guinart, "hi ha un consens molt clar que cal ampliar l’àrea de distribució del tritó perquè hi ha un coll d’ampolla qu"».
D'acord amb els treballs presentats en la jornada, en el darrer segle, l'activitat humana ha provocat un deteriorament de l'hàbitat de ribera del tritó i, actualment, hi ha molts pocs llocs adequats on pugui subsistir aquesta espècie. El projecte Life Tritó Montseny vol corregir aquesta situació intentant restaurar el medi natural que, tal com explica Guinart «per si sol es restauraria, però trigaria uns cinquanta o cent anys. Per això la mà humana intenta accelerar la restauració més natural possible d’aquests hàbitats».
El projecte Life Tritó Montseny ha estat una experiència positiva, segons el seu cordinador, Daniel Guinat, «perquè s’han fet servir tècniques no aplicades fins ara al Montseny, cosa que implica un canvi en la manera tradicional de treballar» per afegir: «el consens de molts experts ens indiquen que anem per bon camí. La idea és continuar amb la línia de forçar la restauració dels hàbitats».
Aquesta experiència s’incorpora al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny com una manera nova de treballar per a la sostenibilitat real de l’explotació dels recursos naturals. En aquest sentit, l’explotació de l’aigua i de la fusta són els recursos que afecten més l'hàbitat del tritó. Un cop acabi el projecte Life, les institucions que l’integren com son les diputacions de Barcelona i Girona, la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona, tenen el compromís de continuar en aquesta línia de conservació dels hàbitats per ampliar l’àrea de distribució del tritó del Montseny.
Canvi climàtic i investigacions d’espècies bandera
En relació amb els recursos hídrics del massís i que afecten el tritó, en la X Trobada d'Estudiosos s'ha parlat dels efectes del canvi climàtic. Segons Daniel Guinart "El Montseny està en un lloc privilegiat per situació i alçada, essent un petit exemple del que tenim a Catalunya, amb un ecosistema centreeuropeu al nord i un altre de mediterrani al sud, un laboratori excepcional per veure els efectes canvi climàtic, per això s'hi fan tants estudis". En aquest sentit, fins ara l’aigua s’explotava perquè no hi havia mancança, però ara s’està veient que comença a mancar a l’estiu.
Des del Parc consideren una oportunitat per aprendre i adaptar-se al canvi climàtic és promoure programes com els Life, que incentiven mesures d’adaptació per conservar la biodiversitat i garantir també que la gent pugui seguir vivint del medi natural al Montseny.
Altres projectes de recerca
Després de deu edicions de la Trobada d’Estudiosos, al Montseny s'han consolidat uns programes de recerca i de seguiment robustos, que la gent coneix sense la necessitat d’explicar-los en trobades. Per això, en la trobada d’aquest any s’han presentat investigacions i treballs molt especialitzats en espècies delicades, anomenades bandera, que s’observen i funcionen com a bioindicadores, ja que la seva presència expressa el bon estat de l’ecosistema.
En aquesta línia, s’han presentat estudis com el del gat fer o la saltarel·la del Montseny així com d’altres centrats en els hàbitats d’alt interès, com són els boscos madurs o prats naturals, com els situats al Matagalls i el turó de l'Home, indicant que al Montseny falten espècies perquè no hi ha bones condicions d’hàbitats que són cabdals per a la biodiversitat, com serien els boscos madurs i els prats culminals.
A la segona jornada s'han presentat estudis sobre patrimoni històric i cultural, geologia, ús públic i educació ambiental així com la flora i la vegetació i la climatologia, unes temàtiques menys estudiats des del punt de vista de la gestió del Parc Natural. En aquest sentit, la seva inclusió en aquestes trobades es imprescindible per completar tots els àmbits de recerca sobre el Montseny.
Els temes destacats presentats en la jornada han estat els efectes del canvi climàtic al massís, que comencen a afectar els recursos hídrics, així com la presentació d’estudis sobre espècies bioindicadores. Les dues jornades s’han pogut seguir en directe pel canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals.
Segons el coordinador tècnic del projecte Life Tritó Montseny, Daniel Guinart, "hi ha un consens molt clar que cal ampliar l’àrea de distribució del tritó perquè hi ha un coll d’ampolla qu"».
D'acord amb els treballs presentats en la jornada, en el darrer segle, l'activitat humana ha provocat un deteriorament de l'hàbitat de ribera del tritó i, actualment, hi ha molts pocs llocs adequats on pugui subsistir aquesta espècie. El projecte Life Tritó Montseny vol corregir aquesta situació intentant restaurar el medi natural que, tal com explica Guinart «per si sol es restauraria, però trigaria uns cinquanta o cent anys. Per això la mà humana intenta accelerar la restauració més natural possible d’aquests hàbitats».
El projecte Life Tritó Montseny ha estat una experiència positiva, segons el seu cordinador, Daniel Guinat, «perquè s’han fet servir tècniques no aplicades fins ara al Montseny, cosa que implica un canvi en la manera tradicional de treballar» per afegir: «el consens de molts experts ens indiquen que anem per bon camí. La idea és continuar amb la línia de forçar la restauració dels hàbitats».
Aquesta experiència s’incorpora al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny com una manera nova de treballar per a la sostenibilitat real de l’explotació dels recursos naturals. En aquest sentit, l’explotació de l’aigua i de la fusta són els recursos que afecten més l'hàbitat del tritó. Un cop acabi el projecte Life, les institucions que l’integren com son les diputacions de Barcelona i Girona, la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona, tenen el compromís de continuar en aquesta línia de conservació dels hàbitats per ampliar l’àrea de distribució del tritó del Montseny.
Canvi climàtic i investigacions d’espècies bandera
En relació amb els recursos hídrics del massís i que afecten el tritó, en la X Trobada d'Estudiosos s'ha parlat dels efectes del canvi climàtic. Segons Daniel Guinart "El Montseny està en un lloc privilegiat per situació i alçada, essent un petit exemple del que tenim a Catalunya, amb un ecosistema centreeuropeu al nord i un altre de mediterrani al sud, un laboratori excepcional per veure els efectes canvi climàtic, per això s'hi fan tants estudis". En aquest sentit, fins ara l’aigua s’explotava perquè no hi havia mancança, però ara s’està veient que comença a mancar a l’estiu.
Des del Parc consideren una oportunitat per aprendre i adaptar-se al canvi climàtic és promoure programes com els Life, que incentiven mesures d’adaptació per conservar la biodiversitat i garantir també que la gent pugui seguir vivint del medi natural al Montseny.
Altres projectes de recerca
Després de deu edicions de la Trobada d’Estudiosos, al Montseny s'han consolidat uns programes de recerca i de seguiment robustos, que la gent coneix sense la necessitat d’explicar-los en trobades. Per això, en la trobada d’aquest any s’han presentat investigacions i treballs molt especialitzats en espècies delicades, anomenades bandera, que s’observen i funcionen com a bioindicadores, ja que la seva presència expressa el bon estat de l’ecosistema.
En aquesta línia, s’han presentat estudis com el del gat fer o la saltarel·la del Montseny així com d’altres centrats en els hàbitats d’alt interès, com són els boscos madurs o prats naturals, com els situats al Matagalls i el turó de l'Home, indicant que al Montseny falten espècies perquè no hi ha bones condicions d’hàbitats que són cabdals per a la biodiversitat, com serien els boscos madurs i els prats culminals.
A la segona jornada s'han presentat estudis sobre patrimoni històric i cultural, geologia, ús públic i educació ambiental així com la flora i la vegetació i la climatologia, unes temàtiques menys estudiats des del punt de vista de la gestió del Parc Natural. En aquest sentit, la seva inclusió en aquestes trobades es imprescindible per completar tots els àmbits de recerca sobre el Montseny.