El parc del Montnegre i el Corredor explora solucions per gestionar la freqüentació i preservar els espais naturals

Ha portat a terme una jornada tècnica vinculada al seu ús públic conjuntament amb Collserola i el massís de les Gavarres

Un moment de la taula rodona sobre la freqüentació de visitats al Parc del Montnegre i el Corredor.
Un moment de la taula rodona sobre la freqüentació de visitats al Parc del Montnegre i el Corredor. | XPN
Redacció
15 de novembre de 2024, 12:49
Actualitzat: 12:53h

Tècnics i gestors del Parc del Montnegre i el Corredor, del massís de les Gavarres i del Parc Natural de la Serra de Collserola es van reunir el 4 de novembre en una jornada tècnica sobre Freqüentació de zones naturals i ordenació de l’ús públic a Sant Celoni per abordar un dels principals reptes de les zones naturals: la gestió de la creixent afluència de visitants i activitats esportives, així com la compatibilitat amb usos tradicionals i la propietat privada. A la sessió, emmarcada en la X Setmana del Bosc de Sant Celoni i organitzada per l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor, hi van assistir una trentena de persones i es va posar en relleu les diverses estratègies adoptades per cada parc per preservar l’equilibri ecològic i la convivència entre els diferents usos dels espais naturals.

La jornada va començar amb la intervenció de Jordina Grau, tècnica d’ús públic i educació ambiental del Parc del Montnegre i el Corredor, que va explicar que aquest espai natural compta amb una àmplia infraestructura d’itineraris senyalitzats i centres i punts d’informació que conformen un pla d’acollida als usuaris que el visiten. En la seva ponència va comentar quines són les bones pràctiques per al desenvolupament de les activitats d’ús públic, i va subratllar la importància d’ordenar-les per evitar impactes en zones considerades sensibles o d’alta fragilitat.

Per la seva banda, Quim Gubau, gerent del Consorci de les Gavarres, va exposar els desafiaments d’aquest massís, el 98 % del sòl del qual és de titularitat privada, i que suporta una gran afluència d’activitats com el ciclisme d'enduro, que sovint obre nous traçats sense autorització. Gubau va detallar com s’han regulat 31 curses a peu i 15 de ciclisme aquest any, tot impulsant acords amb els propietaris i plantejant la necessitat de crear inventaris de camins per controlar millor els espais on es realitzen activitats recreatives. Va recalcar la necessitat de recursos per poder gestionar correctament l’ús públic en els espais naturals protegits.

La intervenció de Raimon Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, i Marta Doñoro, cap del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental també de Collserola, va mostrar la situació d’un parc que, situat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va rebre més de cinc milions de visites durant el 2023. Per gestionar aquesta massificació, ja fa anys que compten amb una sèrie de comptadors i, a més, s’han creat rutes específiques per a bicicletes i establert límits de participació en activitats esportives. Entre les mesures adoptades, s’inclou la limitació de la velocitat a 20 km/h per a bicicletes i una xarxa de camins definida per evitar l’impacte de les activitats en els hàbitats més vulnerables.

La jornada va culminar amb una taula rodona amb la participació dels ponents i d'Oleguer Plana, propietari forestal, Josep Maria Saurí, ramader, i Bernat Buch, fundador de M&M Outdoor Culture, que van compartir els seus punts de vista sobre les necessitats de regulació i conscienciació per a una convivència ordenada als espais naturals. Es van plantejar diversos reptes de futur i, entre les propostes destacades, es va fer èmfasi en la necessitat de divulgar campanyes de sensibilització i la coordinació entre les administracions locals. Es va considerar un factor clau el treball conjunt entre els diversos agents del territori per assegurar que la realització d’activitats d’ús públic respecti la propietat privada i, a la vegada, garanteixi la conservació dels valors naturals i paisatgístics de l’espai natural protegit.