L'Hospital de Sant Celoni ha començat les obres per reformar i ampliar l'àrea quirúrgica, que ocuparà tota la tercera planta. En el marc d'aquesta actuació, el centre renovarà l'equipament mèdic i incorporarà eines més modernes per "posar-se al dia" i millorar el servei que ofereix a la ciutadania. L'Hospital de Sant Celoni és el centre de referència per a més de 60.000 persones del Baix Montseny i es gestiona a través d'una fundació privada sense ànim de lucre. L'Hospital està inscrit al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), que integra recursos sanitaris amb diversitat de proveïdors i fórmules de gestió.
Les obres d'ampliació es realitzaran per fases i es treballa per acabar-les a mitjan 2026. Per conèixer els detalls d'aquesta ampliació NacióBaixMontseny ha parlat amb el director gerent de l'Hospital, el doctor José Antonio Neguillo, i també amb el president del patronat de la Fundació Hospital de Sant Celoni i alcalde de la ciutat, Eduard Vallhonesta.
Segons ha informat l'Ajuntament, la nova àrea quirúrgica tindrà tres quiròfans, una sala de reanimació amb capacitat per a vuit pacients, una sala d’espera i una sala de relació entre famílies i cirurgians. "Incorporarem l'espai de l'antiga àrea de direcció, situada a tercera planta, a l'àrea quirúrgica", ha explicat, José Antonio Neguillo. Segons el director, aquesta ampliació suposarà una millora en la prestació de serveis als pacients i un increment en recursos.
El centre comptava amb dos quiròfans de cirurgia major ambulatòria i un de compartit entre cirurgia menor i endoscòpies. Ara, amb aquesta actuació, es guanyarà "productivitat" i capacitat. "Passarem a tenir tres quiròfans, dos per a cirurgia major i un per a cirurgia menor, i a més tindrem una sala només per a endoscòpies", assegura Neguillo. L'Hospital,doncs, podrà programar més endoscòpies digestives i augmentarà la capacitat de la zona de reanimació, que passarà de quatre llits a vuit. "Això ens farà més eficients i oferirem programes més complets. Amb la incorporació d'aquestes noves places, els malalts podran fer la recuperació dins de l'àrea quirúrgica", explica el director.
Una modernització "necessària"
L'hospital, segons fonts del centre mèdic, necessitava una renovació de les instal·lacions i l'equipament que es trobava força envellit."Teníem unes instal·lacions i un equipament molt vells, ara el personal podrà treballar molt millor i el pacient estarà més ben atès", explica Neguillo. Tant és així, que un dels quiròfans comptarà amb un equipament d'alta tecnologia per sobre dels estàndards de l'Hospital en el qual es podrien arribar a fer operacions "d'alt nivell de complexitat". Les noves dotacions podran servir per fer intervencions com cirurgies per a pròtesis o operacions de cataractes.
El projecte d'ampliació s'ha fet amb PMMT, una empresa especialitzada en construccions "innovadores" i sense petjada ecològica. "Un dels requisits de l'Hospital és que fos un projecte respectuós amb el medi ambient i que garanteixi l'eficiència energètica de l'edifici", ha explicat el director, José Antonio Neguillo.
Afectacions a l'activitat del centre
L’hospital ha adoptat mesures perquè les obres afectin el mínim l’actual activitat quirúrgica. "Les obres provocaran incomoditats en el treball, però el compromís que tenim amb el programa quirúrgic anual està garantit", ha assegurat el director. En aquest sentit, no es preveu que hi hagi retards en les intervencions i tampoc que s'allargui la llista d'espera. L'obra es farà paral·lelament a les intervencions i perquè això sigui possible, hi haurà el trasllat de certes activitats i cirurgies a altres punts del centre mèdic.
Un projecte sense subvencions
El cost d'aquestes obres l'ha assumit íntegrament l'Hospital de Sant Celoni, que ha hagut de recórrer a les entitats bancàries per aconseguir el capital necessari. "No hem tingut cap subvenció ni cap partida monetària de les administracions públiques", afirma el director, José Antonio Neguillo. La Fundació de l'Hospital, segons ha pogut saber NacióBaixMontseny, va considerar que aquestes reformes eren "necessàries" i ha demanat els diners en préstec. "En altres llocs el finançament ve de fora, tenim exemples molt propers", assegura el director.
El president del patronat de la Fundació Hospital de Sant Celoni i alcalde de la ciutat, Eduard Vallhonesta ha explicat que el centre és "deficitari" des de fa anys. "No reivindiquem que se'ns paguin les obres de l'edifici, sinó que se'ns doni un finançament just d'acord amb els serveis que oferim a la ciutadania", ha declarat Vallhonesta. També ha explicat que aquestes obres eren considerades un "projecte prioritari" per a la Fundació, que és qui gestiona l'edifici.
Una moció per ampliar serveis
L'alcalde de Sant Celoni, Eduard Vallhonesta, ha explicat que el consistori de la ciutat presentarà una "moció específica" per "millorar i enfortir" el sistema sanitari del Baix Montseny, que s'ha pactat des de l'equip de govern i el Patronat de l'Hospital. El document proposa crear un espai de diàleg i planificació amb el CatSalut i garantir el finançament adequat per consolidar l’Hospital com a centre de nivell 2.
També s'ha acordat iniciar la construcció del CAP "amb la màxima celeritat", millorar l’atenció primària i treballar per ampliar l'oferta de serveis de l'Hospital. La moció esmenta tractaments quimioteràpics endovenosos, cirurgia vascular, urologia, otorrinolaringologia i tractaments amb làser YAG. A més, es proposa assegurar l'atenció en català al centre, promoure la formació i retenció de professionals sanitaris al territori i continuar implementant millores en les instal·lacions de la Fundació.
Les CUP del Baix Montseny exigeixen millores
En aquesta línia, la Candidatura d'Unitat Popular de diversos pobles del Baix Montseny van anunciar la setmana passada que presentarien una moció conjunta als seus municipis "per exigir millores i denunciar mancances que encara té l’Hospital de Sant Celoni". En una roda de premsa, el passat 17 de març, el conseller de la CUP al Consell Comarcal del Vallès Oriental, Blai Taberner, va denunciar les carències del sistema sanitari català i va reivindicar millores globals. “La situació de crisi sanitària es fa palesa amb les llargues llistes d’espera, la greu situació del personal dels centres sanitaris, la centralització dels recursos d’atenció i l’incompliment sistemàtic dels drets lingüístics dels catalans”, va afirmar Taberner.
