01
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:22h
La Mare de Déu de Queralt Foto: Aida Morales.
El Casal Panxo ha difós aquest dijous un comunicat en què ha plasmat, d'una manera clara i contundent, el seu posicionament envers la celebració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. En aquest cas, el casal de l'Esquerra Independentista de Berga han considerat que la festa és un “anacronisme demencial” i que, pel que fa a la Patum, ha estat presa com a “ostatge del catolicisme més ultradretà” de la comarca.
Segons el casal, és innegable el simbolisme identitari de Queralt, ja que és un “referent” per a la gent de la comarca, a part de ser part de la cultura i història. No obstant això, també han volgut recordar que, ni molt menys, la història que acompanya Berga o Queralt és “impecable” o “exemplar”. En aquest punt, i fent repàs històric, afirmen poder “entendre” que el 1916 es veiés amb bons ulls la Coronació i que, fins i tot, 25 anys després, fruit del règim franquista, aquesta festa es tornés repetir. Pel que fa a les altres celebracions, sobretot la del 75è aniversari, lamenten que es continués veient “normal” i, finalment, pel que fa al centenari, creuen que s'haurien de superar les “velles tradicions i supersticions”, i anar més enllà del significat estrictament religiós.
“Ens reafirmem en pro d'una societat laica, oberta i feminista”, han continuat afirmant. Per això, si Queralt esdevé un símbol, consideren que aquest va més enllà de “qualsevol espiritualitat religiosa” i, per tant, la festa hauria d'haver esdevingut “inclusiva” perquè Queralt, la muntanya i l'indret en sortís beneficiat, així com la ciutat de Berga. Així mateix, han recordat que en un principi es va plantejar el Centenari com unes jornades transversals, obertes i veïnals, però al final, el resultat ha estat un altre: “Rebutgem, doncs, la programació final d'actes del Centenari, gens transversals ni amplis”.
Benefici particular i Patum
Malgrat que consideren que hi ha una gran quantitat de gent que ha participat en la celebració de manera desinteressada, també n'hi ha d'altra que ha tret un “benefici particular” del centenari. A més, critiquen la "imposició” de decorar els carrers amb “frases retrògrades i anacròniques”, i també consideren que els “grans cacics comarcals”, i fins i tot La Caixa han tornat a prendre el protagonisme.
Pel que fa a la Patum, lamenten que s'hagi fet “xantatge emocional”, mesclant aquesta festa amb la moral i ideologia catòlica i, en aquest sentit, han volgut exigir a les administracions públiques que facin els passos necessaris per tal de garantir la separació de poders entre l'eclesiàstic i el civil: “Que les nostres festes, les nostres muntanyes i els nostres símbols deixin de representar els valors d'un passat feixista i es transformin en símbols de compromís i lluita”.