L'art omple murs i façanes d'Avià

Artistes de renom mundial democratitzen la pintura, dins del projecte AviArt, comissariat entre el Konvent i l’Ajuntament

01 d'agost del 2017
Actualitzat el 02 d'agost a les 12:05h
El mural d'Axel Void a Avià.
El mural d'Axel Void a Avià. | NacióBerguedà
L’art envaeix Avià. Ja va començar a ser així a finals del 2016, quan es van inaugurar les escultures de Javier Olaizola i Manel Arissó. Ara, però, l’ambient artístic dóna, encara, un pas més. Durant les últimes setmanes, tres artistes –un del Berguedà i dos provinents de Miami- han deixat empremta i sentit en murs i façanes del poble, donant valor cultural, tot i que també turístic al municipi, que esdevé el primer de la comarca que realitza una aposta similar.
 
Alejandro Dorda (Axel Void), Reginald O’Neal (L.E.O.) i Nil Safont (SlimArt) han estat uns dels primers artífexs de la nova mirada cultural d’Avià, que es completa amb Jaume Comellas, i que continuarà en els propers mesos amb noves accions. En tres espais diferents, els artistes han deixat obra de gran format, amb mirada i tècnica pròpia. Arribat de Munich i Viena, i després d’un mes al Konvent, Axel Void s'ha desplaçat, conjuntament amb O’Neal, a Barcelona i, més tard, a Cadis, des d’on tornaran a creuar l’Atlàntic per retornar a Miami. Dos mesos intensos, en què Axel Void ha acumulat una desena de quadres i murals, i innumerables obres realitzades arreu del món, des que va començar, fa uns 18 anys.
 

El mural d'Slim a Avià. Foto: NacióBerguedà

 
Amb aquestes obres, Avià es decideix amb una aposta agosarada per continuar amb el projecte AviArt, que comissaria l’Associació Cultural Konvent, per reconvertir el municipi en un espai on l’art sigui un dels protagonistes. Segons ha explicat a NacióBerguedà l’alcaldessa, Patrocini Canal, des del consistori es mostren satisfets de poder realitzar aquesta aposta per artistes locals però, també, reconeguts mundialment. “El fet de ser murals, és innovador”, ha considerat Canal, amb propostes que encaixen amb el poble, i que aporten diferents lectures, tant a través del missatge, com del concepte d’art.
 
En aquest punt, ha reconegut, a Avià hi havia diversos murs desaprofitats o embrutats amb grafits mal fets. En tots aquests, doncs, es va veure l’oportunitat de fer-hi “alguna cosa més”, no només per donar una altra imatge del poble, sinó també per potenciar-ne, per exemple, les característiques turístiques. Per això, ha dit, ja hi ha una proposta per realitzar un mapa amb totes les obres d’art que s’estan fent al poble per tal de promocionar-les durant els propers mesos.
 
L’art urbà, un concepte democratitzador
 
Axel Void està treballant, actualment, en dues línies de murals. La primera, ha explicat a NacióBerguedà, és l’anomenada “mediocre”, centrada en les coses que es troben “al mig”, aquells actes quotidians que passen desapercebuts i que, malgrat ser importants, queden a banda de la història. La segona, ha precisat, està basada en l’anàlisi antropològic de la societat, és a dir, buscar human landscapes. En el cas concret d’Avià, ha explicat, va voler pintar el paisatge humà d’una fàbrica de Polònia, una realitat “harmònica”, crua, però real, i que antropològicament parlant no és gens autòctona de cap part del món, malgrat que podria semblar pròpia d'aquesta comarca.
 

El mural de Reginald O'Neal a Avià. Foto: NacióBerguedà


Per la seva part, O’Neal ha volgut captar l’essència de la seva realitat, del seu barri i de l’energia dels nens que, prenent de models els seus familiars, estimen i lluiten la vida, en un barri gens fàcil. Finalment, Slim també ha centrat el seu mural en els nens, tot i que amb un missatge totalment diferent, centrat en els elements que envolten el marc de la piscina i l'aigua.
 
Per a ells, però, l’art al carrer es converteix en un dels millors formats ja que, malgrat ser efímer, es mou en un context totalment diferent. Per a Axel Void, aquest art s’allunya de la compra individual i s’obre a tothom, defugint de galeries i museus, un fet que el democratitza i trenca el seu concepte més elitista. “No és privat, ni elitista; tothom qui passa per allà el pot veure, és l’art per a les persones", ha assegurat Axel Void. Un tipus d’art, ha afegit O’Neal, “més directe”, que arriba encara que no es vulgui, i que trenca, també, límits socials.