Els alcaldes berguedans tornen a Palau per expressar el rebuig a la sentència

Torra convoca a la Generalitat els batlles dels 814 municipis que han aprovat mocions en contra del veredicte

Oriol March / Pilar Màrquez Ambròs
26 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 19:34h
Alcaldes del Berguedà en una fotografia de grup.
Alcaldes del Berguedà en una fotografia de grup. | Cedida


El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dissabte al migdia un acte d'alt contingut simbòlic. Centenars d'alcaldes convocats pel president Quim Torra s'han desplaçat fins a l'edifici governamental per expressar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i per donar suport als presos i exiliats. Torra ha fet arribar la invitació als 814 alcaldes -d'un total de 947- de municipis en els quals s'hagin aprovat mocions en contra del veredicte un cop es va fer públic el 14 d'octubre.

Entre els alcaldes i alcaldesses que s'han desplaçat a Barcelona, s'hi han pogut veure diversos batlles de pobles berguedans de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP que han compartit una atapeïda fotografia. Hi havia l'alcalde de Gironella, David Font (JuntsxCat), el de Puig-reig, Josep Maria Altarriba (ERC), el de Guardiola de Berguedà i president comarcal, Josep Lara, el de Casserres, Josep Colillas (ERC), el d'Olvan, Sebastià Prat (CUP) o l'alcaldessa de Montmajor Maria del Mar Monell (ERC). Així com també, entre altres, els alcaldes de la Pobla de Lillet i de Vilada, Enric Pla i Quim Espelt (ERC), el de Sant Julià de Cerdanyola, Agustí Elías (ERC), i el de Vallcebre, Lluís Cadena (JuntsxCat), o Viver i Serrateix, Isabel Serra (JuntsxCat) i la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps. 
 

Alcaldes del Berguedà en una fotografia de grup. Foto: Cedida


Uns 800 alcaldes, en representació dels ajuntaments que han aprovat mocions en contra del veredicte, s'han trobat amb la plana major del Govern -excepte Miquel Buch, conseller d'Interior i criticat per l'actuació dels Mossos en els aldarulls-, i Torra els ha volgut deixar clar que "el camí cap a l'autodeterminació ja no té retorn". "Només junts podem acabar el que vam començar", ha destacat el dirigent independentista.

Torra ha apuntat que els ajuntament "no han fallat mai". "Us heu posat al costat dels líders socials i del Govern legítim, que va obeir el mandat del Parlament. Heu rebutjat una sentència ignominiosa que no s'hauria d'haver escrit mai i que ens hauria d'haver condemnat a tots", ha ressaltat el dirigent independentista, que ha apuntat que el veredicte ja s'havia escrit "abans del judici". "L'objectiu és escarmentar i que no hi tornem. Però ho tornarem a fer. Tossudament. El capteniment democràtic del poble de Catalunya no serà aturat per la repressió, les amenaces o les multes", ha indicat.

Una convocatòria a Palau que s'ha anat repetint 

No és la primera vegada que es fa un acte d'aquest tipus al Palau de la Generalitat. El 4 d'octubre del 2014, un mes i cinc dies abans del 9-N, centenars de batlles es van desplaçar fins a Barcelona per fer costat a la consulta, que ja havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). En aquell moment, la convocatòria la va fer Artur Mas. El seu successor, Carles Puigdemont, va replicar-la quan s'acostava el referèndum de l'1-O i els batlles del país ja patien la persecució de l'Estat per evitar la votació.

"Que no subestimin la força del poble de Catalunya", va assenyalar Puigdemont. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va rebre els alcaldes abans que creuessin la plaça Sant Jaume, però ella va evitar entrar a la Generalitat. Bona part dels dirigents governamentals i parlamentaris que eren aquell dia a Palau -Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, entre d'altres- són a la presó o bé a l'exili. Les investigacions contra alcaldes per l'1-O, amb el pas del temps, han anat decaient.

Els càrrecs municipals tindran una agenda atapeïda els propers dies. L'expresident de la Generalitat, com a màxim responsable del Consell per la República, els ha convocat dimecres vinent, 30 d'octubre, per celebrar l'Assemblea de Càrrecs Electes. Un organisme que també compta amb la presència de diputats, senadors, regidors i eurodiputats. Tant Junts per Catalunya (JxCat) com ERC i la CUP s'hi sumaran. Les entitats municipalistes -Associació Catalana de Municipis (ACM) i Associació de Municipis per la Independència (AMI)-, que intervindran aquest dissabte a Palau, també hi seran dimecres.