Enterraments sense missa als cementiris del Berguedà

És una mesura que fins ara la comarca havia viscut només en moments excepcionals com la Guerra Civil o l'epidèmia del Còlera de 1854

17 de març del 2020
Actualitzat a les 19:48h
Cementiri de Berga (arxiu).
Cementiri de Berga (arxiu). | Aj. Berga
La suspensió de les misses en les deu diòcesis amb seu a Catalunya ha fet que els funerals se celebrin directament als cementiris. Així, ha passat en diferents exèquies a Avià, Berga i  la Pobla de Lillet els darrers dies. El capellà fa uns petits respons i una pregària al cementiri amb la família més propera a l'aire lliure i respectant una distància prudencial entre els assistents.

Una mesura extraordinària que no s'havia vist en dècades al Berguedà i que s'ha pres amb comprensió des de les famílies per la forta sensibilització davant la crisi del coronavirus (Covid-19). 

L'estudiós de temes religiosos berguedans, Roger Cortina, ha explicat a NacióBerguedà que l'última vegada que no van fer-se funerals a les esglésies va ser durant la Guerra Civil, entre 1936 i 1939, "per la persecució religiosa que va comportar el conflicte". "Oficialment, no se'n feien, altra cosa és el que cadascú pogués fer a casa a porta tancada", ha relatat. 

Per trobar una situació sanitària com l'actual que obligués a celebrar enterraments sense missa als cementiris cal remuntar-se molt més enrere. Per exemple, en l'epidèmia del còlera l'any 1854.

Esglésies obertes
 
Des que van suspendre's les misses, a Berga han obert els dos temples previstos per la parròquia: el del santuari de Queralt, molt simbòlic al Berguedà, i el de les Sagramentàries. Ambdós es mantenen pràcticament buits sense liturgia. 
 
Arxivat a