Les caigudes en les persones grans

Significat de les caigudes per les persones grans

• Les caigudes són la conseqüència de qualsevol esdeveniment, que precipita a l'individu cap a terra, en contra de la seva voluntat. Aquesta precipitació es produeix de forma insospitada, i generalment pot ser confirmada pel mateix pacient o en tot cas per un testimoni presencial.
• Les caigudes a la vellesa són freqüents, importants, perilloses i, en general, un símptoma d'algun procés subjacent greu.
• En conseqüència, la importància d'aquesta síndrome en geriatria és deguda a la gran prevalença que té en la gent gran i a la gran susceptibilitat d'aquest col·lectiu a presentar lesions secundàries.

Principals causes d'aquesta situació entre les persones grans

Factors de risc intrínsecs:

• L'envelliment: que altera l'estabilitat i augmenta el risc de caure, ja que comporta una disminució dels reflexos, de la funció visual i auditiva, del to i la força muscular.
• Sexe femení: Està comprovat, que estadísticament cauen més les dones grans que els homes grans.
• Antecedents de caigudes: Les persones grans que han caigut una vegada tenen de 2 a 3 vegades més possibilitats de tornar a caure durant l'any següent.
• Condicions de salut: Artritis, osteoporosi, diabetis, trastorns associats a les EEII, incontinència urinària, deteriorament cognitiu, malalties que afecten la funció de l'equilibri, malalties cardiovasculars, malalties neurològiques (Parkinson, depressió, ansietat, accidents cerebrovasculars, atacs epilèptics...) problemes respiratoris.
• Problemes de mobilitat i de marxa: Disminució de la força muscular i del to, inestabilitat, discapacitat de les EEII, patologia dels peus...

Factors de risc extrínsecs (situacionals):

• Ús de medicació: Antidepressius, Antiparkinsonians, Benzodiazepines, Diürètics, Psicòtrops, Hipoglucemiants
• Condicions ambientals tant a casa com a un entorn exterior: Encara que està demostrat que el percentatge de caigudes a la llar és major que el nombre de caigudes al carrer , sobretot en les dones grans. En concret un 80% de les caigudes es donen a la llar.
• Algunes d'aquestes condicions podrien ser:
  • A la llar: terres irregulars, relliscant, o molt polits, zones amb una il·luminació deficient o molt brillant, escales amb esglaons molt alts, banys petits i amb banyera, existència de catifes...
  • A l'entorn exterior: voreres estretes amb desnivells i obstacles, zones mal asfaltades, semàfors de curta durada...
• Activitat física o sedentarisme.

Mesures per reduir els riscos en les caigudes

• Escales: han d'estar prou il·luminades, les alfombres ben enganxades a terra, no deixar objectes que dificultin el pas, no utilitzar moquetes estampades o molt fosques, instal·lar passamans als dos cantons de l'escala.
• Lavabo: col·locar una catifa antilliscant per entrar i sortir de la banyera amb seguretat i evitar caigudes accidentals, col·locar peces adhesives antilliscants al terra de la banyera i de la dutxa. És recomanable usar un plat de dutxa, ja que és de més fàcil accés. Instal·lar barres per agafar-se a les parets del voltant de la dutxa.
• Habitacions: mantenir el terra lliure d'objectes desordenats, tenir una llum o llanterna prop del llit. Instal·lar una llum nocturna en el camí entre l'habitació i el lavabo.
• Cuina: netejar restes de líquids o menjar caigut a terra immediatament, no fer servir productes antilliscants per netejar el terra, utilitzar tamborets d'esglaons amb un passamà.
• Espais on es fa vida: col·locar els mobles de manera que quedi pas lliure a les habitacions, eliminar taules baixes, revisters, descansa peus i plantes dels llocs de pas, assegurar les parts lliures de les catifes i similars amb cinta adhesiva, mantenir els fils elèctrics i de telèfon fora dels llocs de pas. No enfilar-se en tamborets inestables, cadires, escales...
• Animals de companyia:
  • Vigilar molt bé a l'aixecar-se que no els tinguem entre els peus, si venen corrents a saludar-nos, aturar-se.

Conseqüències de les caigudes entre les persones grans

• Primera causa de mort accidental de les persones grans.
• Les persones grans són hospitalitzades per lesions secundàries a una caiguda, 5 vegades més que ho són per lesions d'una altra etiologia.
• Entre el 20 i el 30% de les persones que cauen pateixen una lesió que redueix la mobilitat i la independència i que augmenta el risc de mort prematura.
• Més d'un terç de dones tindran una o més fractures osteoporòtiques durant la seva vida.
• El 20% de les persones amb caigudes de repetició, al cap d'un any estan a una unitat d'atenció de llarga durada o han mort.
• El 10% de les persones que cauen pateixen una lesió important de les quals un 5% són fractures.
• Les fractures més freqüents són de columna, canell, maluc, húmer i pelvis.
• Les conseqüències físiques són: 71,1% lesions físiques, 62,9% ferides superficials o contusions, 7,7% fractures òssies i 0,5% traumatismes cranials.
• El 50% de les persones que cauen necessiten ajuda per aixecar-se del terra.
• Un 10% de les persones grans que han caigut diuen que la caiguda els hi ha canviat la seva vida per por a tornar a caure.

Com a conclusió, podem acabar destacant que a mesura que augmenta el nombre de factors de risc associats, major serà el risc a patir una caiguda. Que dos de cada tres persones grans que tenen una caiguda, tornaran a patir una altra en els sis mesos vinents. I també, que depenent de si la persona gran està vivint a casa seva, està hospitalitzada, o està en un hospital de dia, residència... els factors de risc tindran una importància diferent. Moltes caigudes són evitables si s'identifiquen els riscos i es prenen mesures necessàries per minimitzar la possibilitat de caure.