Planificar l'alimentació sostenible, també a l'àrea metropolitana de Barcelona

En les darreres dècades les ciutats s'han preocupat de planificar la mobilitat, l'abastiment d'energia, la depuració i sanejament de l'aigua o la gestió dels residus, entre altres vectors. En canvi, l'alimentació no s'ha situat en aquest mateix nivell, com si fos una qüestió superada, ja que tota la demanda es podia satisfer sense tenir els costos ambientals ni energètics. Tanmateix, la situació ha canviat i l'abastiment alimentari ha passat a ser una preocupació també als països del nostre entorn.

En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumeix la importància de les polítiques alimentàries, per tal que tothom pugui accedir a una alimentació saludable i sostenible. Posar en valor el territori metropolità com a espai de producció, incentivar els circuits curts de comercialització, recuperar terres en desús i reforçar les accions de garantia alimentària són algunes de les línies de treball que cada vegada prendran més importància. En definitiva, les ciutats del futur també han de planificar l'alimentació com un element prioritari.
 

Un vector ambiental més

La FAO adverteix d'un escenari molt complicat en les dècades vinents també en països on el subministrament alimentari s'havia donat per descomptat. Les tendències demogràfiques, les desigualtats internes, l'escenari d'emergència climàtica i conflictes bèl·lics situaran l'alimentació al nivell d'altres elements estratègics com l'energia i l'aigua.

En aquest context, l'AMB ha assumit el compromís de conscienciar a la ciutadania de la importància d'una dieta equilibrada, saludable i sostenible que, a més, sigui accessible econòmicament per a tothom. “Les administracions locals hem posat l'alimentació en l'agenda des de la producció fins al consum”, afirma Salvador Milà, director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
 

Hem de preservar espais agraris i desprogramar terrenys per tal que passin a tenir aquest ús.

“És una crisi molt complexa, que requereix que des de les ciutats s'articulin polítiques públiques d'alimentació amb criteris de justícia social i ambiental”, assenyala José Luis Haro, responsable de programes d'Economies Locals Emergents de l'AMB. De fet, no és cap escenari nou: “La ciutat anterior a la revolució industrial ja s'havia preocupat de l'alimentació com un element bàsic”, afegeix.

Però, més enllà de les polítiques públiques que es puguin impulsar, el territori metropolità té capacitat per bastir un sistema alimentari potent i que compleixi amb els criteris de sostenibilitat i equitat? Hi ha sòl agrari en actiu i per recuperar al Parc Agrari del Baix Llobregat, a Collserola i a la serralada de Marina; infraestructures per captar, abastir i reutilitzar aigua per als conreus; indústria agroalimentària als polígons del Vallès i el Baix Llobregat i també instal·lacions per gestionar residus i facilitar l'economia circular. “Com a administració que planifiquem urbanísticament hem de preservar espais agraris i desprogramar terrenys per tal que passin a tenir aquest ús”, afegeix Salvador Milà.
 

Equitat i sostenibilitat no estan renyides

Les polítiques de l'AMB en aquest àmbit han viscut un impuls amb el Pla d'acció per a l'alimentació sostenible 2000-2023, una eina que identifica, ordena i sistematitza fins a 32 accions en sectors com la governança, l'ordenació territorial, el foment de la producció sostenible, la facilitació de circuits curts de distribució i la promoció de dietes saludables, entre altres. “L'objectiu final és fer més resilient la ciutat metropolitana”, asseguren els responsables de l'administració metropolitana.

Ara, es fa un pas més enllà i s'ha convocat una línia de subvencions per promoure projectes d'alimentació sostenible dotada amb 150.000 euros per al 2022 i 200.000 més per al 2023. Es tracta d'impulsar iniciatives com les que els darrers anys han tirat endavant ajuntaments metropolitans i que han demostrat que en polítiques alimentàries, equitat i sostenibilitat no estan renyides. “En un context d'inflació com l'actual, compatibilitzar-ho és clau”, destaca Montserrat Ballarín,  vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB
 

En un context d'inflació com l'actual, compatibilitzar equitat i sostenibilitat en les polítiques alimentàries és clau.

En aquest sentit, destaca que el programa ApropAMB, pensat per pal·liar els efectes socials de la pandèmia va subvencionar projectes que vinculaven garantia alimentària i alimentació sostenible. N'és un exemple La Botiga del Prat, un equipament que trenca amb el model assistencial clàssic dels bancs d'aliments i funciona com un “supermercat” autoservei. A més, s'aposta pel reaprofitament alimentari i el mercat local, prioritzant productes ecològics, de temporada i proximitat.

També s'ha donat suport des de l'AMB a Terra Pagesa, un dels grans projectes per fomentar els canals curts de comercialització. Es tracta d'un centre logístic de proximitat impulsat a Mercabarna conjuntament amb Unió de Pagesos i l'Ajuntament de Barcelona. “Hem d'aproximar els productors als consumidors sense intermediaris”, emfatitza Salvador Milà.

L'AMB també ha contribuït en un espai test a Sant Vicenç dels Horts, un petit banc de terres que funciona com a incubadora agrària. “La idea és posar terres i subvencionar part de les despeses inicials a qui volgués iniciar una explotació”, explica José Luis Haro. Altres projectes que han comptat amb el suport de l'administració metropolitana han estat una agrobotiga a Sant Boi de Llobregat –on es combina la venda directa de producte de proximitat amb l'aprofitament de l'energia solar- o l'aposta per modificar els menús escolars amb criteris de sostenibilitat.