27
de febrer
de
2022
Actualitzat:
10
d'abril,
21:33h
"La veritable fi d'una guerra no és la pau que la segueix, sinó una altra guerra"
Joan Fuster tenia tretze anys quan es va declarar la Guerra Civil a Espanya, i va veure com empresonaven durant uns mesos el seu pare. Fins i tot va estar a punt de ser cridat a files, ja en els últims anys d'un conflicte bèl·lic que va viure des de la casa familiar a Sueca, en zona republicana. Anys després l'escriptor va dedicar a les guerres -en abstracte- algun dels seus aforismes, com el d'aquesta setmana, extret del llibre Judicis finals, publicat el 1960.
En el pessimista pronòstic de l'escriptor valencià, després d'una conflagració no ve la pau, sinó un nou conflicte militar. És possible que en redactar aquesta frase Fuster estigués pensant en la persecució de la dissidència que el règim franquista va emprendre en imposar-se sobre el bàndol republicà, però la sentència també és aplicable al nostre temps. Salvant les distàncies, costa d'imaginar que la guerra llançada pel Kremlin sobre Ucraïna acabi quan cessin els míssils, i més aviat sembla probable que la futura pau deixi un país sota tutela, amb l'amenaça permanent d'una nova intervenció si les autoritats no es pleguen als designis dels autòcrates russos.
Aquesta visió sobre els conflictes bèl·lics va restar invariable en el pensament de Fuster fins al final dels seus dies. En un dels seus darrers llibres, Punts de meditació, publicat el 1985, l'autor es preguntava: "La pau, què és, on és? A tot estirar, la pau no és sinó una provisional no-guerra, que mai no descarta la guerra pròxima". Vistes les amenaces de Putin a Suècia i Finlàndia de prendre represàlies si entren a l'OTAN, és difícil rebatre els presagis de Fuster.
Joan Fuster tenia tretze anys quan es va declarar la Guerra Civil a Espanya, i va veure com empresonaven durant uns mesos el seu pare. Fins i tot va estar a punt de ser cridat a files, ja en els últims anys d'un conflicte bèl·lic que va viure des de la casa familiar a Sueca, en zona republicana. Anys després l'escriptor va dedicar a les guerres -en abstracte- algun dels seus aforismes, com el d'aquesta setmana, extret del llibre Judicis finals, publicat el 1960.
En el pessimista pronòstic de l'escriptor valencià, després d'una conflagració no ve la pau, sinó un nou conflicte militar. És possible que en redactar aquesta frase Fuster estigués pensant en la persecució de la dissidència que el règim franquista va emprendre en imposar-se sobre el bàndol republicà, però la sentència també és aplicable al nostre temps. Salvant les distàncies, costa d'imaginar que la guerra llançada pel Kremlin sobre Ucraïna acabi quan cessin els míssils, i més aviat sembla probable que la futura pau deixi un país sota tutela, amb l'amenaça permanent d'una nova intervenció si les autoritats no es pleguen als designis dels autòcrates russos.
Aquesta visió sobre els conflictes bèl·lics va restar invariable en el pensament de Fuster fins al final dels seus dies. En un dels seus darrers llibres, Punts de meditació, publicat el 1985, l'autor es preguntava: "La pau, què és, on és? A tot estirar, la pau no és sinó una provisional no-guerra, que mai no descarta la guerra pròxima". Vistes les amenaces de Putin a Suècia i Finlàndia de prendre represàlies si entren a l'OTAN, és difícil rebatre els presagis de Fuster.