El #MeToo i Harvey Weinstein salten de la crua realitat a la ficció

Com un monstre que espera a cada cantonada de l'habitació. Un nom impronunciable per a tots aquells que treballen a la seva empresa. Harvey Weinstein és el malvat que s'amaga darrere del regne de foscor que ha construït al llarg de les dècades en aquesta notable pel·lícula dirigida per Kitty Green. The Assistant és la primera mirada al moviment #MeToo des d'una perspectiva de ficció, il·luminant una magnífica, continguda i emotiva interpretació de Julia Garner. Arriba aquest divendres a Filmin.

La llarga i ampla foscor sota l'ombra de Weinstein no només terroritzava actrius i dones de la indústria. Els membres de la seva empresa, especialment les assistents i secretàries, formaven part d'un altre nauseabund grup: els còmplices obligats sota el mantell de silenci d'un sistema construït per un monstre. Davant l'amenaça de destrucció de les seves primerenques carreres, Garner és el símbol d'aquestes setze assistents que van testificar contra Weinstein en rebre assetjament, abús i amenaces durant anys.

La pel·lícula retrata amb temprança aquesta llei del silenci que recobreix tots els racons de l'edifici de l'empresa, jugant a la iconografia del masclisme inherent a la societat cinematogràfica. Les desconfiances, el menyspreu davant el suposat baix rang que és una assistenta; ser completament absorbida per un ecosistema que l'etiqueta més com una esclava que no com una veritable aprenent de l'ofici.

Green denúncia amb consistència, tacte i pulcritud una situació que no només passava sota l'ombra de Weinstein, sinó que és representativa de Hollywood. Les actrius primerenques passen davant per davant de la jove Garner, que amb els seus ulls mostra a l'espectador el terror de saber la realitat a la qual s'enfrontaren aquestes intèrprets en pocs minuts. "Necessito un advocat per signar això?", Pregunta una d'elles a un dels executius. "Realment tens un advocat?", Contesta amb sorna.

El silenci que envaeix la pel·lícula és un element de contenció, una representació de la ràbia, la frustració, les vexacions i la tristesa estructural a la qual s'han enfrontat les joves en la indústria durant tant de temps. I l'èxtasi final, que arriba a mitja pel·lícula, és la conversa amb el mediador i suposada persona que hauria d'arreglar semblants problemes.
 
És el paradigma de la desesperació davant l'intent de solucionar alguna cosa pels supòsits protocols, les vanagloriades vies d'ajuda a les que hauria d'acudir una jove per abús. La seva resposta acaba sent el terror de veure que ell també forma part del sistema. I el seu dit acusador l'apunta. "No destrueixis la teva carrera per aquest malentès".

Sense ser explícita en cap dels casos, The Assistant parla del monstre tancat a l'armari (Weinstein), representant el regne de silenci i terror de Hollywood per a les dones durant tant de temps. El rei va nu, tothom ho sap (executius, treballadors, productors) i el sistema de contenció el protegeix (el mediador). L'única resposta per sobreviure és la contenció, el sigil. I aquesta pel·lícula és el crit silenciós carregat de ràbia fet des d'un racó, reclamant solucions i exposant una veritat incòmoda.