13
de febrer
de
2022, 15:12
Actualitzat:
17:41h
"Sentim una estranya voluptuositat en el fet de descobrir que el nostre adversari és estúpid. Ara: això no arregla res"
A més d'una prolífica producció assagística, Joan Fuster va plasmar les seves idees en centenars d'articles periodístics. L'aforisme d'aquesta setmana prové d'un d'ells, titulat Poques paraules i publicat l'any 1980 a la revista L’Espill, fundada pel mateix escriptor i que va desaparèixer poc abans de la seva mort.
El cert és que la figura de Fuster va generar adhesions en una part de la societat de la seva època, però també va inspirar animadversió en sectors conservadors, sobretot arran de la publicació d'El País Valenciano i Nosaltres els valencians l'any 1962. En aquestes obres, analitzava la identitat valenciana i defensava el territori valencià com a subjecte polític vinculat als altres territoris de parla catalana.
En ple franquisme, els adversaris de Fuster van arribar a cremar una efígie de l'escriptor en una falla a la ciutat de València. Va ser el 9 de març del 1963 i el mateix escriptor ho relatava dos anys després en el text Reflexions d'un ninot de falla, inclòs a El llibre de tothom, en què recordava que la cerimònia de la Inquisició va estar presidida per les màximes autoritats locals, en un acte que li recordava als autos de fe de la Inquisició. "En el meu cas, per fortuna, no mediava la intervenció de cap tribunal amb poders tan imponents. (...) La intenció, el mecanisme i la fórmula eren idèntics".
A més d'una prolífica producció assagística, Joan Fuster va plasmar les seves idees en centenars d'articles periodístics. L'aforisme d'aquesta setmana prové d'un d'ells, titulat Poques paraules i publicat l'any 1980 a la revista L’Espill, fundada pel mateix escriptor i que va desaparèixer poc abans de la seva mort.
El cert és que la figura de Fuster va generar adhesions en una part de la societat de la seva època, però també va inspirar animadversió en sectors conservadors, sobretot arran de la publicació d'El País Valenciano i Nosaltres els valencians l'any 1962. En aquestes obres, analitzava la identitat valenciana i defensava el territori valencià com a subjecte polític vinculat als altres territoris de parla catalana.
En ple franquisme, els adversaris de Fuster van arribar a cremar una efígie de l'escriptor en una falla a la ciutat de València. Va ser el 9 de març del 1963 i el mateix escriptor ho relatava dos anys després en el text Reflexions d'un ninot de falla, inclòs a El llibre de tothom, en què recordava que la cerimònia de la Inquisició va estar presidida per les màximes autoritats locals, en un acte que li recordava als autos de fe de la Inquisició. "En el meu cas, per fortuna, no mediava la intervenció de cap tribunal amb poders tan imponents. (...) La intenció, el mecanisme i la fórmula eren idèntics".