Homenatjar i impulsar. Dues accions que han confluit aquest dijous en una estança del Palau Reial Major de la capital catalana per reflexionar a fons sobre què és el catalanisme i què vol ser en el món d’avui. Sota el lema "tenim història, tenim futur", la voluntat dels aplegats és plantejar els reptes de la identitat catalana en ple segle XXI.
Per fer-ho, la Fundació Congrés de Cultura Catalana vol seguir l’exemple de qui va començar a escriure les primeres línies d’aquest capítol entre el 1975 i el 1977. Llavors, els artífexs d’aquest congrés de l’inici de la Transició pretenien posar les bases del model cultural i polític a la Catalunya postfranquista. Es volia redefinir i modernitzar la cultura del catalanisme perquè esdevingués una realitat en un context que distava amb l’imaginat.
Aquest esdeveniment, que va assentar les bases de la Catalunya sorgida del franquisme, ara és el gran referent d’un Nou Congrés de Cultura Catalana que, inspirat en la mobilització popular dels setanta, vol treballar per un canvi cultural que sigui motor d’un canvi polític i social en els Països Catalans. I avui, 20 de març del 2025, s’ha donat a conèixer aquest nou espai de reflexió col·lectiva.
"Amb el mateix esperit de fa 50 anys, ara hem de ser capços de respondre dues preguntes: qui som? Qui volem ser?", ha sentenciat el poeta Esteve Plantada, el director del Nou Congrés de Cultura Catalana. "Ens hem de redefinir i tornar-nos a empoderar. Hem de recuperar l’autoestima col·lectiva i recuperar la confiança", ha dit mentre ha explicat que la nova trobada “no serà un exercici de nostàlgia, sinó un procés amb els peus posats en el segle XXI”.
L’espai triat per l’adveniment del projecte futur i per l’homenatge de la mobilització del passat ha estat el Saló del Tinell de Barcelona; i les estrofes d’Alenar de Maria del Mar Bonet, cantades per la mallorquina Maria Hein, les escollides per donar el tret de sortida a una cita que la Generalitat ha inclòs entre les commemoracions oficials d’aquest any.
Els expresidents Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i Pere Aragonès han estat algunes de les cares més conegudes entre els assistents, que han escoltat amb atenció les paraules de tots els ponents. Al seu torn, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, ha rememorat que a "l’any 75, partiem d’un país debastat per la dictadura. Ara, en alguns aspectes estem millor i en d’altres, fins i tot pitjor. El que està clar és que ens trobem en un moment diferent i que cal reflexionar".
També han passat per l’escenari d’aquest saló algunes de les figures que van tenir un paper destacat en l’històric Congrés, com Rafael Ribó, Anna Balletbò, Dolors Bramon i Sebastià Serra. "Sota la dimensió de cultura, parlàvem de drets", ha recordat Ribó, i ha assegurat que "si rellegim els temes dels que es parlaven llavors, ens n’adonem que són de plena actualitat".
Nova aposta mig segle després
Just després de la fi de la dictadura, alguns dels debats que ocupaven el moviment eren el paper públic de la llengua, el model econòmic, el disseny sanitari i el paper de la immigració. Carpetes que, mig segle més tard, com ha apuntat Ribó, segueixen a l’ordre del dia. Per això, la Fundació Congrés de Cultura Catalana vol engegar una nova edició del congrés.
La dissertació d’aquest nou impuls ha ocupat la segona part de l’acte. Un cop fet l’enaltiment inicial, Plantada ha exposat davant dels assistents els objectius de l’etapa que ara comença. Agafant el guant del congrés original, la idea és reflexionar col·lectivament sobre “els envits culturals, socials i nacionals del present i del futur”.
"A vegades ens sentim sense pare i sense mare caminant per una Barcelona hostil que no reconeix la llengua que parles", ha dit, en declaracions a Nació,Blanca Garcia-Oliver, membre del Comitè Executiu del Nou Congrés. La jove ha afirmat que el Congrés "és la primera aposta des de fa mig segle que proposa reunir tots els territoris dels Països Catalans".
Aquest camí fa més de dos anys que es repensa. Just fa dos anys, a l’Escola del Treball s’hi va celebrar una sessió de treball amb prop de noranta professionals i acadèmics de tots els Països Catalans per debatre entorn de quatre grans preguntes: com ens mantenim, com ens comuniquem, com ens cuidem i com ens cohesionem.
Aquests quatre interrogants són, finalment, els eixos centrals de la iniciativa, que vol ser oberta i transversal. "Volem oferir un terreny de joc en què tothom qui vulgui pugui jugar-hi", ha dit Plantada en l’esdeveniment moderat per la periodista valenciana Violeta Tena i en el qual s’ha presentat la cara del Nou Congrés, un cartell creat pels artistes Frederic Amat i Perejaume.
Autoritats com Joaquim Forn i Laura Borràs, i personalitats com Lluís Llach i Carme Ruscalleda tampoc s’han perdut una commemoració que ha acabat amb la lectura, a càrrec de Garcia-Oliver i Pau Emili Muñoz -també membre del Comitè Executiu-, del manifest que reivindica la necessitat d’un nou espai de reflexió. "El Nou Congrés vol ser, per damunt de tot, un gran projecte col·lectiu que transformi els reptes en oportunitats. Perquè volem reflexionar, debatre i proposar. Perquè volem redescobrir-nos i fixar les bases d’un país esperançador", diu la Crida, que ha clos l’acte.