20
de març
de
2022, 17:50
Actualitzat:
17:54h
"Per a l'esperit o els ulls d'un infant, el foc és sempre un misteri i una temptació"
Després d'una celebració descafeïnada la tardor passada, les Falles han tornat a València aquests dies amb tota la potència. El so dels petards, l'olor de pólvora i les veus dels milers de visitants arribats a la ciutat han transformat la capital valenciana amb una festivitat que inspira l'aforisme de la setmana, extret del llibre Combustible per a falles (1967), un recull de vint textos que Joan Fuster va dedicar entre el 1954 i el 1967 a una de les tradicions més emblemàtiques del seu país.
El llibre no és "un pamflet contra les falles", advertia l'escriptor ja en el pròleg, sinó un recull de "redaccions innocentíssimes, afectuoses, sovint amb el propòsit de panegíric". En l'obra Fuster repassava diversos aspectes de la festa com ara la música de les cercaviles, els bunyols de carabassa, la sàtira dels ninots que representen figures populars, el foc que crema els monuments la nit del 19 de març o els llibrets de falla, publicacions elaborades per les comissions falleres que incloïen versos mordaços.
Fuster va escriure en alguns d'aquests llibrets textos que després acabarien a Combustible per a falles, a banda dels que va publicar en diaris com Levante. L'escriptor enyorava les festes populars de la seva infantesa, quan es cremaven mobles, cadafals i deixalles en lloc de les figures artístiques d'ara, i criticava la institucionalització de la festa amb l'aparició de la Junta Central Fallera -l'organisme que gestiona la festa- i algunes incorporacions fetes durant el franquisme com l'ofrena de flors a la Verge, que temia que es consolidés com una tradició, com finalment ha passat.
Ja durant la Transició, Fuster va elogiar una comissió fallera que a parer seu representava l'essència primigènia de la festa, amb menys pretensions i oberta al veïnat. Era la coneguda com a Falla King Kong, que reivindicava grups de música tradicional com Al Tall i permetia que els veïns llencessin estores velles a les flames que consumien el monument en la Cremà.
"Recuperar el sentit de festa indòcil, d’explosió vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats, càustics, somrients", escrivia Fuster el 1979 sobre aquesta comissió, com recorda Enric Alforja en aquest article de l'Espai Joan Fuster. La falla King Kong va patir atacs de l'extrema dreta i va desaparèixer al cap de tres anys, però l'esperit popular que admirava Fuster s'ha mantingut en altres comissions i en projectes alternatius com el de les Falles Populars i Combatives.
Després d'una celebració descafeïnada la tardor passada, les Falles han tornat a València aquests dies amb tota la potència. El so dels petards, l'olor de pólvora i les veus dels milers de visitants arribats a la ciutat han transformat la capital valenciana amb una festivitat que inspira l'aforisme de la setmana, extret del llibre Combustible per a falles (1967), un recull de vint textos que Joan Fuster va dedicar entre el 1954 i el 1967 a una de les tradicions més emblemàtiques del seu país.
El llibre no és "un pamflet contra les falles", advertia l'escriptor ja en el pròleg, sinó un recull de "redaccions innocentíssimes, afectuoses, sovint amb el propòsit de panegíric". En l'obra Fuster repassava diversos aspectes de la festa com ara la música de les cercaviles, els bunyols de carabassa, la sàtira dels ninots que representen figures populars, el foc que crema els monuments la nit del 19 de març o els llibrets de falla, publicacions elaborades per les comissions falleres que incloïen versos mordaços.
Fuster va escriure en alguns d'aquests llibrets textos que després acabarien a Combustible per a falles, a banda dels que va publicar en diaris com Levante. L'escriptor enyorava les festes populars de la seva infantesa, quan es cremaven mobles, cadafals i deixalles en lloc de les figures artístiques d'ara, i criticava la institucionalització de la festa amb l'aparició de la Junta Central Fallera -l'organisme que gestiona la festa- i algunes incorporacions fetes durant el franquisme com l'ofrena de flors a la Verge, que temia que es consolidés com una tradició, com finalment ha passat.
Ja durant la Transició, Fuster va elogiar una comissió fallera que a parer seu representava l'essència primigènia de la festa, amb menys pretensions i oberta al veïnat. Era la coneguda com a Falla King Kong, que reivindicava grups de música tradicional com Al Tall i permetia que els veïns llencessin estores velles a les flames que consumien el monument en la Cremà.
"Recuperar el sentit de festa indòcil, d’explosió vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats, càustics, somrients", escrivia Fuster el 1979 sobre aquesta comissió, com recorda Enric Alforja en aquest article de l'Espai Joan Fuster. La falla King Kong va patir atacs de l'extrema dreta i va desaparèixer al cap de tres anys, però l'esperit popular que admirava Fuster s'ha mantingut en altres comissions i en projectes alternatius com el de les Falles Populars i Combatives.