Cada març, el País Valencià es converteix en l’epicentre d’una de les festivitats més impressionants del món. Les falles, declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2016, transformen València en un museu a l’aire lliure per després reduir-ho tot a cendres en un espectacular acte de renovació.
Les falles (d’origen llatí fàcula, que significa torxa encesa en català) són una celebració que combina tradició, creativitat i identitat cultural. Del 15 al 19 de març, la capital i altres municipis valencians s’omplen de monuments fallers on enormes figures fetes de cartó, fusta i altres materials inflamables representen escenes satíriques de la societat, la política i la cultura. El foc és el protagonista la nit del 19 de març, quan totes les falles són cremades en la Cremà, simbolitzant la renovació i el pas del temps.
L’origen incert d’una tradició centenària
Els orígens de les falles han estat objecte de debat durant anys. Es tracta d'una festa pagana amb un origen semblant al de les fogueres de Sant Joan. És a dir, del costum llatí de fer fogueres per donar la benvinguda a la primavera. A la ciutat de València, aquesta tradició mil·lenària es va convertir en un moment per cremar els trastos vells a final de l'hivern.
Una de les versions més populars -tot i que s'ha demostrat que no és certa- vinculava la festivitat amb els fusters valencians que, en vespres de Sant Josep -patró de l'ofici-, cremaven els seus parots, antics canelobres de fusta que utilitzaven a l’hivern per il·luminar els seus tallers. Amb el temps, aquests parots van adquirir forma humana i un caràcter satíric, convertint-se en els primers ninots.
Una evolució entre la censura, l’art i l’explosió popular
Les falles han passat per diferents períodes de censura i expansió. Els primers documents que fan referència a la festivitat daten de 1740, quan les autoritats de València van prohibir cremar falles en carrers estrets per motius de seguretat. Durant la segona meitat del segle XIX es va convertir en una eina de sàtira política, fet que va incomodar les autoritats, que van imposar censura oficial entre 1851 i 1870, tot i que la crítica popular mai no va desaparèixer. Amb el temps, els monuments van anar adquirint un major valor estètic, fet que va donar lloc al naixement de la falla artística.
Durant la Guerra Civil, la festivitat es va suspendre, però el 1939 l’Ajuntament va crear la Junta Central Fallera, que va estructurar la celebració i la va consolidar com una festa oficial. Des de llavors, s’han incorporat nous actes, com l’Exposició del Ninot el 1934, l’Ofrena de Flors el 1945 i la institucionalització de la Cremà per a la nit del 19 de març.
Una setmana de soroll, foc i emoció
El calendari faller està ple d'esdeveniments que omplen la ciutat de pólvora, música i color. La Cridà marca l'inici oficial de la festa, quan la Fallera Major convida tothom a participar-hi. La Plantà assenyala la instal·lació oficial dels monuments fallers, que queden exposats al públic. L'Ofrena de Flors reuneix milers de fallers que desfilen amb rams que conformen un impressionant mant floral.
La Mascletà se celebra cada dia a la plaça de l'Ajuntament amb un espectacle pirotècnic que combina ritme, intensitat i un estrèpit de pólvora que estremeix els assistents. Finalment, la Cremà del 19 de març posa fi a la festa amb la crema de totes les falles en una nit de foc i emoció que marca la fi d'un cicle i l'inici de la preparació per a l'any següent.
Les Falles no només són la gran festa de València, sinó també un motor econòmic. Cada març, València rep milions de visitants que omplen hotels, restaurants i comerços, generant ingressos milionaris. La indústria fallera dona feina a escultors, pintors i fusters que treballen tot l’any en la construcció dels monuments, mantenint viva una tradició artesanal única.
Ara bé, la capital valenciana no és l'únic municipi amb tradició fallera. Avui dia se celebren també en més de 80 pobles del País Valencià, com ara Xàtiva, Gandia i Sueca, que daten de finals del segle XIX, o Sagunt, Dénia, Borriana o Elda, des de la dècada de 1920, i que ho celebren la segona setmana de setembre. Més tard, al llarg del segle XX, les falles es van començar a plantar també a municipis com Benicarló (1973), la Vall d'Uixó (1982) i molts altres pobles de l'Horta i el Camp de Túria.
Quin paper tenen els fallers?
La figura del faller o fallera és essencial a la festivitat, ja que, inscrites en una comissió fallera, aquestes persones són les encarregades d’organitzar i promoure diversos actes durant les festes. Cada comissió tria, d’entre els fallers, un president de la comissió, i d’entre les falleres, la Fallera Major (entre les joves de la falla) i la Fallera Major Infantil (entre les més petites), que faran durant tot l’any de representació de la comissió en tots els actes de la falla.
Un aspecte clau és la vestimenta tradicional de les falleres i els fallers la qual ha experimentat una notable evolució al llarg del temps. Als inicis de les falles, durant el segle XVIII, els participants no comptaven amb una indumentària específica i vestien amb roba quotidiana. Va ser l'any 1929 quan Pepita Samper, primera Miss Espanya i valenciana, va actuar com a precursora de les actuals falleres majors de València en vestir un “vestit de pagesa valenciana”, establint així una referència per a la indumentària femenina a les festivitats.
A les dècades següents, especialment a partir dels anys 1940, el vestit de fallera es va consolidar com a símbol de la festa, adoptant elements de la vestimenta tradicional valenciana i adaptant-se a les modes de cada època. D’altra banda, la indumentària masculina no tenia un vestit específic fins al 1954, any en què la Junta Central Fallera va introduir el “vestit de pagès de gala” compost per jaqueta curta de ras negra, camisa blanca, faixa de color i pantalons llargs negres.
Amb el pas del temps, els vestits s'han continuat refinant, amb una gran varietat de teixits, brodats i complements que fan de la indumentària fallera una de les més representatives i vistoses de la cultura valenciana.