Aquest dissabte el FAQS farà la seva última pregunta freqüent i tancarà una etapa plena d'intensitat les nits dels dissabtes. Hauran estat ni més ni menys que cinc temporades de traïdoria, que es diu aviat. Amb cinc temporades Pere Mas i tota la seva tropa de colons n'han tingut prou per fer descarrilar Catalunya dels seus objectius nacionals; una rendició col·lectiva que, sense cap mena de dubte, ha estat causada en primera instància pels tertulians i convidats que setmana rere setmana han anat asseient-se en aquelles butaques indignes i nyordes, valgui la redundància.
Per una part d'aquest entranyable submon que és Twitter, el FAQS haurà estat això i poca cosa més: una bala de l'enemic. Una bala que els ha mantingut cada setmana amorrats a la tele, sí, però sense voler-ho estar, amb recança, mirant-s'ho tot de reüll, tapant-se parcialment amb el braç la visió de la pantalla. Amb el seu fidel seguiment, ells no han estat còmplices d'aquesta vergonya de programa, només faltaria. Senzillament, han exercit d'observadors internacionals, fiscals en horari laboral, caçadors de traces d'espanyolitat. Algú ho havia de fer, no?
Tota aquesta gent ara trobarà a faltar el FAQS, encara que no ho reconeguin obertament. El trobaran a faltar perquè, en el fons, sabien que allò només era un programa de televisió, un divertiment periodístic per informar i entretenir. Sobretot, entretenir. I això ho ha fet tranquil·líssimament, trobant cada setmana diversos elements disruptius, televisius i/o interessants que estiguessin vinculats a una actualitat laxa i que sacsegessin la graella televisiva i la mental.
Crec que no és fàcil fer un directe de més de quatre hores com el FAQS. Trobo meritori haver-lo mantingut amb les flors prou obertes i la terra prou humida durant cinc temporades. I sospito que serà complicadíssim trobar un altre format que combini tantes disciplines i passions com ha combinat aquest programa.
És clar que moltes coses es podrien haver fet millor. També aquest article podria ser molt millor, si ens aturéssim a examinar-ne cada frase amb la lupa més cara del mercat. Però, gràcies a déu, la lupa d'or avui estarà novament ocupada disseccionant l'última actuació de Cristina Puig, i això em permet a mi fer de més i de menys en aquest humil espai. Ho celebro, no us diré que no.
El FAQS se'n va, però el xou de veritat, que és Catalunya, es queda. Per tant, podem respirar tranquils. A partir d'avui continua l'altre espectacle, l'infinit, el directe que dura 24 hores, el d'aquest país que un dissabte a la nit tant pot estar ocupat movent un mocador a Calella de Palafrugell com esmicolant a Twitter el bistec servit per una televisió amiga però enemiga. Un país de contrastos, el nostre; sovint petit, i amb capelletes freqüents.