M'han dit que ningú entendrà res, que què és un fata morgana i que per què sempre he de complicar-ho tot tant. Però hi ha coses que és millor que no les entengui tothom. Com aquell grup de psicodèlia romanesa que només va treure un disc als setanta i que només escoltes tu. Però també hi ha coses que no les entén ni un mateix. Hi ha periodistes a qui els agrada escriure del que saben, però jo sempre he preferit l'aventura de sortir a descobrir allò que encara no sé.
"Fata Morgana" "és com una sensació", va dir la Marta Ferrusola el primer dia que va pujar al Dragon Khan. Aquesta referència cultural no em farà quedar gaire bé, així que ho tornaré a intentar. "Fata Morgana" també és com quan Tom Wolfe va dir que "el problema de la ficció és que sempre busca ser encomiable" però que, per sort, "això no passa amb la no-ficció". Perquè la realitat té aquesta cosa fantàstica que t'atrapa, per excitant o per miserable.
Però què és un fata morgana? "Al gra, al gra", m'escriuria al marge qualsevol editor amb una mica de sentit comú. Fata Morgana també és una cançó de punk d'un minut i mig: només necessites tres acords i la veritat. Tot i que al final t'adones que "te'n pots sortir només amb dos i una idea més o menys vaga". Això ho va dir Joe Strummer. No està malament, no?
Llavors, si recapitulem: "Fata Morgana" és una excusa per endinsar-me en "...la Vida". Això tampoc és meu, Tom Wolfe ja parlava de "...la Vida" com a racó íntim on escapar-nos en secret quan la resta no mira; lluny de la palla, el decorat i el costumisme crònic de "la vida".
Per fer-ho, he decidit colar-me en el dia a dia de personatges genuïns, autèntics i independents de l'escena catalana. Tot comença amb una intuïció i la resta ve sol. Ho gravo tot amb un mòbil, jo sola, sense estabilitzador ni llum artificial. El resultat no és perfecte però és real. Perquè és divertit estar viu o, almenys, és infinitament millor que estar mort. Això no sé qui ho va dir.
Si encara no has entès res, només em queda enganxar-te la definició del que s'entén tècnicament per un fata morgana: "Un efecte, miratge o il·lusió òptica que es deu a una inversió de temperatura. Quan passa, els objectes que ens trobem en l'horitzó -com, per exemple, illes, penya-segats, vaixells o pannes de glaç- adquireixen una aparença allargada i elevada, similar a un castell d'un conte de fades". Té sentit, ara?
Potser aquesta és la gràcia. Tu deixa't portar, que entendre-ho tot està sobrevalorat.
Podeu seguir la sèrie al canal de Youtube de Nació i a les nostres xarxes socials.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mDLnatkOVPw[/youtube]
«Fata Morgana» és com una sensació, una balada punk d'un minut i mig i una excusa per endinsar-se en «la Vida»
"Fata Morgana" també és el nom del meu nou projecte audiovisual amb el qual em colaré en el dia a dia de personatges genuïns, autèntics i independents de l'escena catalana
ARA A PORTADA
-
Conferència de presidents a Barcelona | Sánchez avisa els barons del PP que no pensa avançar eleccions Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Illa tanca files amb Sánchez i demana un debat «rigorós» i sense «soroll» sobre el finançament Bernat Surroca / Sara Escalera
-
Sánchez i Illa doblen l'aposta pel català per deixar en evidència el PP Sara Escalera / Bernat Surroca
-
Ayuso marxa de la conferència de presidents mentre s'hi parla en català i basc Sara Escalera / Bernat Surroca
-
Publicat el 18 de desembre de 2023 a les 11:55
Actualitzat el 05 de setembre de 2024 a les 16:51
Et pot interessar
-
Cultura La Nit Irla premia la tasca per la pau i pel català davant la «banalitat del mal»
-
Cultura «Una pèrdua irreparable»: clam dels exconsellers de Cultura contra el trasllat de les obres de Sixena
-
Cultura Aquesta és la millor cançó en català del 2024, segons els premis de l'Acadèmia de la Música
-
Cultura La cantant Jessie J anuncia que té càncer de mama en fase inicial
-
Cultura Els secrets culinaris dels caputxins surten a la llum
-
Cultura «El País» canvia de director: Pepa Bueno, víctima de la guerra interna a Prisa