Pubilles urbanes, les representants de la cultura millenial o simplement les Girls que Lena Dunham hagués somiat per una adaptació a Catalunya. Clàudia Rius, Paula Carreras, Ofèlia Carbonell i Rita Roig, periodistes tres d'elles, són les responsables de Gent de Merda, un dels podcasts de nova fornada de referència per a la joventut -i no tanta joventut-. Parlen de tot i de res, però el que és cert és que són pioneres en una de les coses més simples possibles: reunir-se i parlar davant d'un micròfon. Amb forta presència a les xarxes, sobretot a Twitter, van endinsar-se en aquest projecte amb milers de seguidors quan no tenien ni mig segon de programa.
En circumstàncies de confinament, parlem amb elles a través de videotrucada i analitzem el futur del podcast, la situació d'una generació marcada per la precarització de tot i sobre la representació dels joves en els mitjans tradicionals. Tot i això, asseguren que no són un programa d'humor. En definitiva, pocs programes de ràdio saben parlar tan bé de tot i de res com elles.
- De gent n’hi ha molta, però de merda no tanta. Què vol dir exactament el concepte "gent de merda"?
- Rita: No ho has entès perquè tothom és gent de merda.
- Clàudia: El concepte principal és que absolutament tothom és gent de merda perquè tots som persones que tenim coneixements limitats, tant a nivell intel·lectual com en general de les coses. El programa es diu així perquè tenim una sensació generacional de "no ser bones en res" i que "no surti res bé". Volíem aquest nom perquè sí, acceptem-ho, tots som gent de merda i a partir d’aquí ens ho passarem bé i intentarem ser el millor possible.
- Paula: És una autoparòdia i un autohomenatge a la vegada. Ens en riem de nosaltres –tota la generació- i en fem bandera.
- Parleu de tothom però també d’una "generació". Aquest concepte és el més important?
- Ofèlia: El punt generacional és un factor que afecta. La nostra generació, la millenial i una mica Z, és la que ha fet més bandera i autoconsciència de la precarietat. De petites ens van dir "tu estudia, fes una carrera, un màster i podràs viure més o menys". Som les primeres que hem fet tot això i estem vivint pitjor, sense expectatives d'acabar bé de cap manera.
- Clàudia: Aquesta generació de la que parles és la del meu germà. Nosaltres ja estudiant se'ns va avisar que no aconseguiríem el que voldríem.
- Rita: Això nosaltres perquè hem fet periodisme, a les altres carreres encara els hi diuen que tindran feina.
- Paula: Tothom ha assumit que les feines d’estar 40 anys a la mateixa empresa ja no existeixen. Això sí que és un factor molt generacional.
- Clàudia: Nosaltres quan estudiàvem la carrera ja estàvem en plena negativitat i crisi econòmica. Ni tan sols vam estudiar "amb esperances de".
- Rita: Per això ens hem emparat en fer paròdia de nosaltres mateixes. Sent conscients que no és una bona situació però és la que hem anat vivint i ens hem anat acostumant.Hem creat mecanismes de gestionar les coses amb humor i ens en riem de nosaltres mateixes, una cosa que els nostres pares no entenen.
"Hem creat mecanismes de gestionar les coses amb humor i ens en riem de nosaltres mateixes, una cosa que els nostres pares no entenen"
- Aquesta interpretació diferent d'un concepte considerat generalment negatiu és un exemple clar d'aquest canvi.
- Rita: Si tu fas un comentari com "soc una merda de persona", els teus pares comencen a preocupar-se i "no, no, no diguis això". En canvi, fas el mateix comentari amb els teus amics i tots criden "sí, ets una merda, tots som una merda".
- Paula: Saber que som molts ens fa més forts i ens salva d’alguna manera.
- Cada programa sembla una fotografia, un extracte, d'aquestes angoixes, anhels, inquietuds d'una generació molt singular. M'enrampo si afirmo que sou pioneres?
- Ofèlia: A Catalunya, segurament.
- Clàudia: Hi havia gent que ho feia de manera desendreçada i s'havia articulat a través de programes o sèries, però era sempre en castellà. De forma grupal i en català, potser sí que som les primeres.
- Paula: De forma implícita en altres productes sí que ho trobes el que nosaltres això ho fem servir de fil conductor. Perquè no en tenim cap altre, perquè fem el que ens dona la gana. Fem el que ens ve de gust cada dia i aquest és l'únic fil que tenim. Per això crec que hi ha altres productes que parlen del mateix sense haver-ho d'especificar.
- La gràcia és que vosaltres ho especifiqueu, no?
- Clàudia: És que el nostre podcast va sobre aquest sentiment de losers que ens uneix i a partir d'aquí afrontem la vida partint d'aquesta base. També és un sentiment en contraposició a una generació adulta que no ha tingut aquests factors d'autoodi i autoparòdia. Nosaltres ho expliquem.
- Ofèlia: Un dels canvis generacionals més clars és la interpretació que es fa del nom del nostre programa. L’humor d’unes generacions més grans que nosaltres era amb un to d’insultar i atacar altra gent. Nosaltres venim a riure de nosaltres mateixes, sense anar contra ningú.
- Clàudia: Gent de Merda veu molt de la sèrie Girls. Explicar la vida de quatre amigues que viuen a Nova York i que realment són bastant desgraciades. No per elles, sinó pel context que les envolta.
- Paula: Girls mostra l’altra cara de Nova York que no es veu en sèries com Sex in the City. Gent de Merda també és això. Una altra Catalunya que no s’explica als mitjans tradicionals, de gent que fa coses impressionants i té veu al nostre programa.
"Som un podcast de la Catalunya que no s’explica als mitjans tradicionals"
- Sou l'altra Catalunya jove que ni tan sols s'explica?
- Paula: Exacte. A això em referia. Ho hem de fer nosaltres. Si hem d’esperar que els mitjans tradicionals ens expliquin la nostra generació... Nosaltres no som un retrat fidedigne perquè ens falta gent, però com a mínim la nostra visió serà molt més propera.
- Clàudia: Tenim la sort d'aprofitar les eines digitals per a fer això. Si no podem accedir als grans mitjans, ho farem des de casa nostra o llogarem un estudi.
Les quatre integrants de «Gent de Merda», en un programa per YouTube fent una entrevista Foto: GDM
- D'on sorgeix que us agrupeu totes quatre i us poseu davant d'un micro?
- Clàudia: Jo tenia una idea concreta i veia que en els podcasts que es feien aquí no hi havia noies. La Sotana o els del Primavera Sound són més grans que nosaltres i la Juliana Canet i companyia són més petites. Veia el buit i volia fer-ho. Coneixia a la Rita i a la Paula i a l’Ofèlia les seguia per Twitter. Vaig voler agrupar-nos i va començar tot.
- En una entrevista anterior explicàveu que us van criticar per no ser La Sotana en dones.Evidentment no ho sou, però aquesta frase exemplifica que hi ha massa homes fent podcast?
- Rita: Gens, gens. Exemplifica que hi ha molt pocs homes fent podcast a Catalunya, i només pots fer-los com ells els fan.
- Paula: És una fal·làcia creure que tots els podcasts han de ser com el de La Sotana perquè ha triomfat.
- Clàudia: Hi ha la broma anglosaxona que explica que la majoria de podcast estan fets per homes, per falta de referents en dones que ho facin. Els homes segurament tenen menys pors a ser insegures, a semblar lletges, a semblar idiotes...
- Falta feminisme a les ràdios i als podcasts?
- Clàudia: Hi ha bons productes fets en aquest sentit, com Ciberlocutorio de l'Ana Pacheco i l'Andrea Gumes. Les dones i els dies, Dones i Cultura... Hi ha productes feministes de molta qualitat però falta que siguin mainstream. Falta que no calgui dir tota l’estona que tens una perspectiva feminista en el teu programa.
-Paula: Més que feminisme, el que falten són dones fent coses. No dones parlant de feminisme, perquè això ja està fet. Per què no dones parlant en un podcast de futbol, de cinema o del que sigui?
- Rita: L'error és creure que una cosa feta per dones vol dir que va dedicada exclusivament a les dones. Tothom, encara que no ho pensi racionalment, tendeix a fer això. Nosaltres intentem sortir d’aquest pensament. El nostre públic és 50/50. La gràcia és fer un producte i que no t’encasellin.
- Clàudia: La gran majoria de productes s’han enfocat a una comunicació per a nois i hi ha molt poques noies que escoltin podcast en català. Gent de Merda té més oients nois que noies. Crec que les noies tradicionalment no han trobat cap producte que les enganxés.
"Més que feminisme, el que falten són dones fent coses. No dones parlant de feminisme, perquè això ja està fet. Per què no dones parlant en un podcast de futbol, de cinema o del que sigui?"
- Esperàveu una rebuda tan bona des del principi?
- Paula: Que va! Vam flipar. Ens hauries d'haver vist a totes quatre al menjador de casa meva, com a boges. No teníem programa, ni logo ni res. De fet, ens va espantar no complir les expectatives. Aquesta manera d’afrontar aquest hype, que ens va espantar a nosaltres, segurament als nois no els hi passa. Perquè és una altra manera d'anar per la vida i han pogut fer sempre el que han volgut, perquè ho han tingut més fàcil. A nosaltres ens feia por.
- I després de més de quinze programes seguiu amb les pors i expectatives?
- Clàudia: Estem més dramàtiques que mai.
- Paula: Hem agafat velocitat de creuer i la gent, més o menys, ja sap que oferim. Tenim una bona base i una bona carta de presentació. Que els oients entrin o surtin pel contingut, no per si hem fet una piulada graciosa.
- Rita: El pitjor moment va ser quan tothom es va pensar que faríem un podcast sobre el 3xL. Si us plau, que algú el faci, però no és el nostre.
- Llavors, feu humor, feu un programa cultural o feu d'impostores?
- Clàudia: Fem de tot i no fem res.
- Rita: No fem res i ja està.
- Clàudia: Gent de Merda és una conversa de quatre amigues en un bar i un micròfon. Quan parlem de cultura, quan fem bromes, quan ens posem intenses...
- Molta gent pot fer això i que no funcioni.
- Clàudia: El nexe és el gentdemerdisme generacional. A les quatre ens agrada fer les coses mínimament bé i és una de les coses que es nota: en l'ordre, els convidats, els continguts, que se'ns escolti bé...
- Paula: Fer humor és una cosa molt seriosa. Nosaltres si riem, com quan faries una cervesa en un bar, no estem fent humor. És intrusisme.
- Rita: Som súper serioses totes. [En aquest moment entra la mare de la Rita a l'habitació]
Aquest és el nostre pla (*). Què pot sortir malament?
— Gent de Merda (@GentdeMerda) November 18, 2019
(*) Send ànims. pic.twitter.com/C8TAQL7n2K
- Llavors feu una mica de tot?
- Paula: Humor queda clar que no en fem. I de cultura totes quatre bevem del tema perquè ens hi dediquem d’alguna manera o altre. La Clàudia treballa a Núvol, la Rita abans al MACBA, l'Ofèlia toca el violoncel i jo soc redactora de cultura a Catalunya Ràdio.
- Teniu referents culturals molt marcats que es notin al programa?
- Rita: Un cop vam parlar que la Paula i la Clàudia tenien uns referents molt similars però l’Ofèlia i jo estàvem molt marcades per uns altres, com per exemple del consum a través d'internet.
- Clàudia: Tenen una cultura molt més d'internet i YouTube, en canvi la Paula i jo som d'una molt més "clàssica".
- Paula: Això està molt marcat entre nosaltres, encara que totes siguem natives digitals. L’altre dia vam fer un tuit que no vaig entendre. Llegim tants articles, veiem tants vídeos, tenim tants referents que serà molt difícil donar-te’n alguns molt clars.
"Demostrem que es pot viure completament en català encara que fem ús d’aquests conceptes en anglès. Ens els fem nostres perquè la nostra llengua no només serveix per una mena de registres"
- Al programa feu servir molts anglicismes. Forma part del canvi generacional? Perquè no hi ha gairebé cap en català que en faci servir tants.
- Ofèlia: A mi m'agradaria molt poder dir en català els conceptes que fem servir, però aquests anglicismes formen part d’una mena de cultura que en català no s’està fent. No tenim el vocabulari però els joves catalans consumeixen aquesta cultura igualment. Jo no vull fer veure que no existeix ni esperar que s’inventin en català.
- Rita: En castellà també fan servir els conceptes en anglès però vaja, el català també se'l mengen altres llengües.
- Clàudia: Nosaltres no volem fer veure que tot això no existeix ni parlar un català molt pulcre. Demostrem que es pot viure completament en català encara que fem ús d'aquests conceptes en anglès. Ens els fem nostres perquè la nostra llengua no només serveix per a una mena de registres.
- Paula: A Gent de Merda hi ha molt poques coses premeditades. És molt difícil arribar al públic jove.
- No arribeu als joves ja amb el que esteu fent, és a dir, joves parlant del que fan i com ho fan ells mateixos?
- Clàudia: Els grans mitjans intenten fitxar algun jove que ho està petant. El porten al seu terreny i no funciona. El públic no vol només algú de la seva edat sinó que vol que tot el context s'adapti a les seves formes de viure, de consumir productes audiovisuals, qualsevol cosa... Nosaltres ho tenim molt aconseguit perquè no ens basem en ningú i som completament lliures. Tot és natural i espontani i això és el que et fa semblar propi.
- Com us plantegeu el futur?
- Ofèlia: L'objectiu és anar fent.
- Clàudia: Exacte. Perquè amb el confinament hem tingut un embolic molt gran, perquè hem deixat l’estudi i ho hem començat a fer per YouTube. Ens han vist les cares, rebem molt bon feedback però la nostra idea era només fer el programa de ràdio.
- Paula: Estem adaptant-nos a la situació de confinament. No hem tingut mai cap pla. Per no tenir no tenim ni gairebé guió.
- Clàudia: No teníem cap objectiu de res i la idea era passar-nos-ho bé i prou. Seguim igual.