03
de gener
de
2019, 12:43
Actualitzat:
12:48h
Després que el març del 2017 sortís a la llum el llibre Dos de janer de 1917. La revolta dels Burots a Artés, des de la Comissió que va encarregar-se d'organitzar els actes de celebració del centenari d'aquest capítol històric que va marcar un abans i un després en el panorama social -i, de rebot, laboral- d'Artés (el Bages), es va convenir que calia indagar més en la figura d'un dels artífexs de la Revolta dels Burots, Claudi Sala.
"En aquest primer llibre, escrit per l'historiador local Adrià Casas, es parlava molt de la revolta en general i es feia, només, una petita pinzellada de Claudi Sala", va explicar Ernest Clotet, alcalde del municipi, tot afegint que "quan va temptejar-se la possibilitat de batejar la biblioteca del poble amb el nom d'aquest personatge, des de l'Ajuntament vam creure convenient investigar més a fons la seva figura", perquè "no tot el que es deia d'ell era positiu".
És per això -i seguint amb la voluntat del consistori de commemorar la Revolta dels Burots i de "dignificar-la com es mereix"- que es va reprendre el fil de la recerca històrica. Aquest cop, de la mà de la també artesenca Mireia Vila que, aquest dimecres, 2 de gener, i coincidint amb la celebració del 102è aniversari de l'efemèride, va presentar les primeres troballes de la investigació en una conferència oberta que va tenir lloc al complex de Cal Sitges.
Una primera troballa que el vincula amb Alejandro Lerroux
En la seva intervenció, Vila va destacar que la descoberta més important fins al moment és una carta que Claudi Sala va enviar a Alejandro Lerroux l'any 1932. En aquest document, trobat entre els "papers de Salamanca" (al Centro Documental de la Memoria Historica) "Sala demanava a Lerroux d'afiliar-se al seu partit i explicava que 14 anys enrere (el 1918), i arran de la Revolta dels Burots, Lerroux ja li havia proposat que es presentés com a candidat a diputat pel Partido Republicano Radical, una proposta que l'artesenc va desestimar perquè no es volia mullar en política", va manifestar la historiadora.
Què va canviar, del 1918 al 1932, perquè Sala decidís entrar en política? Tal com va exposar Vila, "cal tenir en compte que, si bé Lerroux, al principi de la seva carrera política defensava el republicanisme radical, quan es va instaurar la Segons República va començar a derivar cap a postures més de dretes". I això mateix és el que li va passar a Claudi Sala: "Creiem que aquesta metamorfosi va venir donada arran de la voluntat del govern de la República de socialitzar la propietat; i és que Sala havia heretat una fortuna bastant important del seu pare, un home de negocis que feia de prestamista", va puntualitzar Vila.
Això explica, va continuar Vila, que durant la Guerra Civil no li passés res, "tenint en compte que havia exercit de professor a l'Escola Industrial del Front Popular": "Un cop va acabar la Guerra es va reincorporar com a professor sense cap reprimenda, la qual cosa ens demostra que no tenia cap problema amb els vencedors".
Una mala praxis mèdica, l'origen del lligam amb la Revolta dels Burots
Una de les altres troballes de Vila es remunta a l'any 1911. Claudi Sala en aquell moment feia d'inspector de sanitat quan al Vendrell hi va haver una forta epidèmia que va causar un gran nombre de morts.
"La gent el va fer responsable d'aquella tragèdia al·legant que no havia sabut actuar a temps", va assenyalar Vila, tot concloent que "això va fer que es rebotés amb el sistema i que capitanegés, a l'ombra, la Revolta dels Burots".
"No hem d'oblidar que va ser un gran investigador"
"És important, per Artés, conèixer la figura de Claudi Sala pel paper de lideratge que va tenir en la revolta, però també -i no ens n'hem d'oblidar- per l'important paper que va tenir com a investigador", va manifestar la historiadora.
En aquest sentit, i descrivint-lo com "una persona amb molta capacitat d'aprendre", Vila va recordar que va ser un dels primers col·laboradors de Santiago Ramon y Cajal. Entre d'altres coses, tots dos metges van publicar, l'any 1891, un estudi detallat del pàncrees en animals vertebrats que va arribar a la conclusió que hi ha dos factors principals que entren en la composició del plexe nerviós pancreàtic. Un any més tard es va traslladar a Madrid per fer d'ajudant en el Laboratori d’Investigacions Biològiques, actual Instituto Cajal.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'Ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar. Capitanejant tot aquest moviment hi havia Claudi Sala.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació per a defensar els seus drets i els seus interessos, i van nomenar-ne Sala president d'honor. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que va comptar amb una col·laboració econòmica de 10.000 pessetes aportades pel mateix Sala.
"En aquest primer llibre, escrit per l'historiador local Adrià Casas, es parlava molt de la revolta en general i es feia, només, una petita pinzellada de Claudi Sala", va explicar Ernest Clotet, alcalde del municipi, tot afegint que "quan va temptejar-se la possibilitat de batejar la biblioteca del poble amb el nom d'aquest personatge, des de l'Ajuntament vam creure convenient investigar més a fons la seva figura", perquè "no tot el que es deia d'ell era positiu".
És per això -i seguint amb la voluntat del consistori de commemorar la Revolta dels Burots i de "dignificar-la com es mereix"- que es va reprendre el fil de la recerca històrica. Aquest cop, de la mà de la també artesenca Mireia Vila que, aquest dimecres, 2 de gener, i coincidint amb la celebració del 102è aniversari de l'efemèride, va presentar les primeres troballes de la investigació en una conferència oberta que va tenir lloc al complex de Cal Sitges.
Una primera troballa que el vincula amb Alejandro Lerroux
En la seva intervenció, Vila va destacar que la descoberta més important fins al moment és una carta que Claudi Sala va enviar a Alejandro Lerroux l'any 1932. En aquest document, trobat entre els "papers de Salamanca" (al Centro Documental de la Memoria Historica) "Sala demanava a Lerroux d'afiliar-se al seu partit i explicava que 14 anys enrere (el 1918), i arran de la Revolta dels Burots, Lerroux ja li havia proposat que es presentés com a candidat a diputat pel Partido Republicano Radical, una proposta que l'artesenc va desestimar perquè no es volia mullar en política", va manifestar la historiadora.
Què va canviar, del 1918 al 1932, perquè Sala decidís entrar en política? Tal com va exposar Vila, "cal tenir en compte que, si bé Lerroux, al principi de la seva carrera política defensava el republicanisme radical, quan es va instaurar la Segons República va començar a derivar cap a postures més de dretes". I això mateix és el que li va passar a Claudi Sala: "Creiem que aquesta metamorfosi va venir donada arran de la voluntat del govern de la República de socialitzar la propietat; i és que Sala havia heretat una fortuna bastant important del seu pare, un home de negocis que feia de prestamista", va puntualitzar Vila.
Això explica, va continuar Vila, que durant la Guerra Civil no li passés res, "tenint en compte que havia exercit de professor a l'Escola Industrial del Front Popular": "Un cop va acabar la Guerra es va reincorporar com a professor sense cap reprimenda, la qual cosa ens demostra que no tenia cap problema amb els vencedors".
Una mala praxis mèdica, l'origen del lligam amb la Revolta dels Burots
Una de les altres troballes de Vila es remunta a l'any 1911. Claudi Sala en aquell moment feia d'inspector de sanitat quan al Vendrell hi va haver una forta epidèmia que va causar un gran nombre de morts.
"La gent el va fer responsable d'aquella tragèdia al·legant que no havia sabut actuar a temps", va assenyalar Vila, tot concloent que "això va fer que es rebotés amb el sistema i que capitanegés, a l'ombra, la Revolta dels Burots".
"No hem d'oblidar que va ser un gran investigador"
"És important, per Artés, conèixer la figura de Claudi Sala pel paper de lideratge que va tenir en la revolta, però també -i no ens n'hem d'oblidar- per l'important paper que va tenir com a investigador", va manifestar la historiadora.
En aquest sentit, i descrivint-lo com "una persona amb molta capacitat d'aprendre", Vila va recordar que va ser un dels primers col·laboradors de Santiago Ramon y Cajal. Entre d'altres coses, tots dos metges van publicar, l'any 1891, un estudi detallat del pàncrees en animals vertebrats que va arribar a la conclusió que hi ha dos factors principals que entren en la composició del plexe nerviós pancreàtic. Un any més tard es va traslladar a Madrid per fer d'ajudant en el Laboratori d’Investigacions Biològiques, actual Instituto Cajal.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'Ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar. Capitanejant tot aquest moviment hi havia Claudi Sala.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació per a defensar els seus drets i els seus interessos, i van nomenar-ne Sala president d'honor. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que va comptar amb una col·laboració econòmica de 10.000 pessetes aportades pel mateix Sala.