«Malcolm & Marie» o la magnífica complexitat de l'amor

La intimitat d'un conflicte de parella es desborda en un conjunt de cabals emocionals, una voràgine de sentiments, un foc creuat exquisidament escrit i executat per la magnífica dupla que formen Zendaya i John David Washington. Un exercici de cinema teatral perfecte, amb molt poques esquerdes que la converteixen, així mateix, en un drama humà creïble, amb tota la complexitat que comporta una discussió d'una elevada magnitud. El cineasta Sam Levinson torna a enlluernar la pantalla amb una història marcada per l'huracà que suposa l'amor, la dependència emocional; les diverses capes d'una ceba que representa una relació tan entrelligada entre dues persones marcades pel seu passat, el seu asfixiant present i un futur incert.

Evocant-se en una elegància infinita a través de cada escena, pla, escenari, tir de càmera i cançó -escollida cadascuna d'ella amb la precisió d'un cirurgià-, Levinson ens aboca al col·lapse de dues persones amb personalitats fantàsticament construïdes en un guió i fermament representades en la pell de Washington i Zendaya. La mussa de Levinson, amb qui va captivar el món a Euphoria, carrega sobre les seves espatlles amb adjectius nocius com "la reina dels millenials". Zendaya mereix els qualificatius adients: és una de les millors actrius joves del planeta. I Malcolm & Marie és la consolidació, la prova definitiva.

Les crítiques negatives a una suposada presentació tediosa de les converses entre la parella evoca a una pregunta sincera: quina mena de discussions passionals han viscut aquells que miren amb desdeny la representació dels protagonistes? El valor, el poder de la pel·lícula radica en aquesta muntanya russa creïble, realista, fastigosament humana que significa una discussió que comença per un petit frec-a-frec i es converteix en un monstre que esquinça les vestidures emocionals, desenterra la destral de guerra i dona corda a tots els fantasmes del passat del Malcolm i la Marie. La dependència emocional i artística es descobreix com el rovell de l'ou en una relació construïda per les virtuts i les problemàtiques de cadascun.

En un huracà de sensacions, Levinson reclama la mirada permanent d'un espectador atònit a una interpretació magnífica dels seus protagonistes. Washington, a estones un eco dels magnífics discursos que ha regalat el seu pare en pantalla, es retorça en la pell d'un director de cinema que espera les crítiques dels professionals en la nit de l'estrena de la seva pel·lícula més important. Zendaya, la parella i acompanyant del director, es destapa com la veritable essència de l'obra d'en Malcolm, estripant-se l'ànima en rancúnies, desamors, injustícies i desavinences.

El virtuosisme innat d'ambdós intèrprets balla al voltant de les línies escrites per Levinson, que a través dels dos personatges explora existencialismes de l'amor, la complexitat de les relacions i els fantasmes que tothom, fins i tot a tan jove edat, arrossega. En aquest tsunami d'amor, el director i guionista demana protagonisme a través de la boca de Washington, carregant contra la indústria -la real, la de veritat- del cinema, els seus prejudicis, els seus adjectius, etiquetes i moralismes. Té temps per girar la truita i assenyalar la pedanteria dels creadors, marcats amb el pecat etern de l'artista, que considera la seva obra immaterial, intocable, incriticable.
 
És una pel·lícula brillant, intel·ligent, sorprenent i bellíssima. El magnetisme entre els dos protagonistes es percep en totes les converses, però sobretot en els moments més físics. Les mirades, els estirabots de ràbia, els silencis, els gestos que desprenen. I en tot aquest còctel, una banda sonora escollida per l'artista Labrinth que mereix ovació a part. És un plaer absolut caure rendit en aquesta pel·lícula, etiquetada erròniament de pretensiosa, recaragolada o pedant.

Els tempos de cada conversa estan marcats amb una teatralitat immillorable, però amb una càrrega humana que trasllada l'espectador a records dels seus amors més profunds. Queda molt camí per recórrer a la multinacional de Netflix, però criticada sempre per l'ociosa manca de contingut profund en les seves obres, és un goig absolut gaudir d'aquesta història. Qui s'esgoti en aquesta història està mancat d'ànima, de sensibilitat amorosa i artística. I no hi ha tres millors cineastes per a explorar-ho que Sam Levinson, Zendaya i John David Washington. Un deu.