01
de febrer
de
2017, 11:19
Actualitzat:
03
de febrer,
10:57h
Fa molt de temps que el mercat literari català no compta amb els llibres fonamentals d’una de les poetes catalanes absolutament imprescindibles del segle XX. Tant la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, com l’obra poètica completa, Llengua abolida, estan descatalogades, cosa que impedeix el fàcil accés a una de les veus que més varen marcar la dècada dels anys setanta i les posteriors, i és que els seus textos han servit d’inspiració per a les generacions que l’han seguida.
És difícil trobar autores actuals en llengua catalana que, d’una manera o l’altra, no en siguin deutores morals o que no hagin escrit sota l’influx d’una escriptora que es proclamava tres vegades rebel, una escriptora d’avantguarda que va fer molt per aconseguir una literatura moderna amarada dels clàssics però també del regust de la cançó popular. Tanmateix sembla ser que aquesta situació anòmala, la d’un tòtem sense presència real a llibreries, està a punt de canviar.
I és que, per una banda, el segell labutxaca del Grup 62 recuperarà el volum de poesia sencera, Llengua abolida, de cara a la propera Diada de Sant Jordi i, per l’altra, perquè una editorial de Madrid, Sabina, ha tret a la llum Con hilos de Olvido / Amb fils d’oblit, una antologia de poemes en edició bilingüe català-castellà amb traducció de Neus Aguado. Sens dubte es tracta d’una publicació important que permetrà que Maria-Mercè Marçal arribi a més i nous lectors de tot l’àmbit hispànic mentre en llengua catalana esperem la recuperació necessària de tots els seus llibres, així com també la biografia oficial que actualment està escrivint una de les seves hereves intel·lectuals, la crítica Lluïsa Julià.
Amb fils d’oblit per obrir un record
La també poeta Neus Aguado manté en castellà el vigor de la contundència lingüística de Maria-Mercè Marçal (1952-1998) amb cada poema, i malda per conservar el joc intertextual amb què l’escriptora d’Ivars d’Urgell dialogava obertament amb els clàssics catalans, des d’Ausiàs March fins a J.V.Foix. Els poemes aquí seleccionats i traduïts també són una altra mena de diàleg obert, un diàleg obert amb una germana, amb una estrangera, una igual, una ànima bessona amb qui celebrar obertament el desig, l’amor i el sexe. Per aquest motiu aquí trobem, segellades amb el fil conductor de l’exaltació amorosa, algunes de les composicions canòniques de Maria-Mercè Marçal, talment El meu amor sense casa, T’estimo perquè sí o Jo sóc l’altra. De fet, els 35 poemes de l’antologia, vibrants amb ritmes interns i epifanies vibràtils, es fan curts.
Però no tot és joia dins d’aquestes pàgines, perquè l’erotisme lacerant sempre va al costat d’una ombra amenaçadora, i és per això que el tema de la mort és tan present en alguns poemes finals. Com molt bé explica en el pròleg Carmen Oliart, una de les responsables de Sabina, una editorial delicada i independent: “Ante la inminencia de la muerte asombra la luxidez y el desprendimiento con que se reconocen las derrotas y los logros, la voluntat radical de vivir y escribir en sus propios términos llevada hasta el final.”
Tal com ja ho havia fet amb la defensa de la passió amorosa i sexual entre dones, Maria-Mercè Marçal va ser explícita a l’hora d’abordar, líricament, el seu procés de desaparició per culpa d’un càncer fulminant, i sempre a partir de metàfores abrandades que també es poden relacionar amb algunes de les composicions de la nord-americana Emily Dickinson, una altra de les poetes publicades per Sabina.
Encara haurem d’esperar un marge de temps perquè arribin a les llibreries l’obra total de Maria-Mercè Marçal i la biografia que Lluïsa Julià fa anys que prepara amb meticulositat. Però, mentrestant, podem llegir amb atenció aquesta antologia, així com altres testimonis recents igual de valuosos perquè ofereixen una mirada d’àmbit personal i testimonial, com és el cas de La passió segons Maria-Mercè Marçal. Dietari d’una amistat, volum aparegut a Lleonard Muntaner Editor i que és obra de la poeta i narradora Josefa Contijoch, que va mantenir un estret lligam creatiu i amical amb la responsable de poemes tan emblemàtics com aquest:
És difícil trobar autores actuals en llengua catalana que, d’una manera o l’altra, no en siguin deutores morals o que no hagin escrit sota l’influx d’una escriptora que es proclamava tres vegades rebel, una escriptora d’avantguarda que va fer molt per aconseguir una literatura moderna amarada dels clàssics però també del regust de la cançó popular. Tanmateix sembla ser que aquesta situació anòmala, la d’un tòtem sense presència real a llibreries, està a punt de canviar.
I és que, per una banda, el segell labutxaca del Grup 62 recuperarà el volum de poesia sencera, Llengua abolida, de cara a la propera Diada de Sant Jordi i, per l’altra, perquè una editorial de Madrid, Sabina, ha tret a la llum Con hilos de Olvido / Amb fils d’oblit, una antologia de poemes en edició bilingüe català-castellà amb traducció de Neus Aguado. Sens dubte es tracta d’una publicació important que permetrà que Maria-Mercè Marçal arribi a més i nous lectors de tot l’àmbit hispànic mentre en llengua catalana esperem la recuperació necessària de tots els seus llibres, així com també la biografia oficial que actualment està escrivint una de les seves hereves intel·lectuals, la crítica Lluïsa Julià.
Amb fils d’oblit per obrir un record
La també poeta Neus Aguado manté en castellà el vigor de la contundència lingüística de Maria-Mercè Marçal (1952-1998) amb cada poema, i malda per conservar el joc intertextual amb què l’escriptora d’Ivars d’Urgell dialogava obertament amb els clàssics catalans, des d’Ausiàs March fins a J.V.Foix. Els poemes aquí seleccionats i traduïts també són una altra mena de diàleg obert, un diàleg obert amb una germana, amb una estrangera, una igual, una ànima bessona amb qui celebrar obertament el desig, l’amor i el sexe. Per aquest motiu aquí trobem, segellades amb el fil conductor de l’exaltació amorosa, algunes de les composicions canòniques de Maria-Mercè Marçal, talment El meu amor sense casa, T’estimo perquè sí o Jo sóc l’altra. De fet, els 35 poemes de l’antologia, vibrants amb ritmes interns i epifanies vibràtils, es fan curts.
Però no tot és joia dins d’aquestes pàgines, perquè l’erotisme lacerant sempre va al costat d’una ombra amenaçadora, i és per això que el tema de la mort és tan present en alguns poemes finals. Com molt bé explica en el pròleg Carmen Oliart, una de les responsables de Sabina, una editorial delicada i independent: “Ante la inminencia de la muerte asombra la luxidez y el desprendimiento con que se reconocen las derrotas y los logros, la voluntat radical de vivir y escribir en sus propios términos llevada hasta el final.”
Tal com ja ho havia fet amb la defensa de la passió amorosa i sexual entre dones, Maria-Mercè Marçal va ser explícita a l’hora d’abordar, líricament, el seu procés de desaparició per culpa d’un càncer fulminant, i sempre a partir de metàfores abrandades que també es poden relacionar amb algunes de les composicions de la nord-americana Emily Dickinson, una altra de les poetes publicades per Sabina.
Encara haurem d’esperar un marge de temps perquè arribin a les llibreries l’obra total de Maria-Mercè Marçal i la biografia que Lluïsa Julià fa anys que prepara amb meticulositat. Però, mentrestant, podem llegir amb atenció aquesta antologia, així com altres testimonis recents igual de valuosos perquè ofereixen una mirada d’àmbit personal i testimonial, com és el cas de La passió segons Maria-Mercè Marçal. Dietari d’una amistat, volum aparegut a Lleonard Muntaner Editor i que és obra de la poeta i narradora Josefa Contijoch, que va mantenir un estret lligam creatiu i amical amb la responsable de poemes tan emblemàtics com aquest:
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.