Era un experiment estrany, una fusió arriscada i difícil d’imaginar. Però va funcionar. Òpera Catalunya i el Ballet Flamenc de Barcelona van compartir escenari dimecres per posar del revés Carmen, de Bizet, i oferir-ne una versió inèdita i carismàtica al festival de Saaremaa (Estònia), on aquest any la companyia de Sabadell configura tota la programació com a convidada. És un dels esdeveniments culturals més esperats de l’any als Bàltics, celebrat al castell medieval de Kuressaare des de 1999. La rebuda ha estat amb honors: la senyera adorna carrers i edificis de la ciutat, on no és complicat sentir parlar català a músics entaulats en algun restaurant.

Òpera i flamenc, barrejats en un espectacle? Desmanegar un monument operístic com Carmen? Els conservadors i puristes de la lírica que ho vegin com un sacrilegi es quedarien sense arguments si haguessin vist les 4.000 persones que van omplir les dues funcions seguides del festival, la segona amb entrades exhaurides des de feia un any. El públic bàltic, de tarannà suposadament fred i contingut, es va desenfrenar amb aquesta dosi folklòrica. Els aplaudiments van deixar pas al repic de peus i, fins i tot, a algun udol tímid d’admiració, per culminar amb la imatge gairebé surrealista de tot el públic aixecat de la butaca, divertidíssim, oferint una llarguíssima ovació.

Un moment de l’actuació va desllorigar el desenfrè bàltic. Va ser la improvisació del coreògraf, director i ballarí del Ballet Flamenc de Barcelona, David Gutiérrez, que va protagonitzar un extenuant i èpic taconeig flamenc vestit del toreador Escamillo. Va ser tan intens i es va allargar tant que les gotes de suor li sortien disparades del front. Descarat i murri, amb un domini clar del termòmetre ambiental, uns instants abans havia començat a fer bullir el públic amb tota mena de gestos perquè es deixés anar. Amb la mà a l’orella els deia que no n’hi havia prou. 

Però evidentment no va ser un únic factor. Sota la direcció musical de Daniel Gil de Tejada, l’Orquestra Simfònica del Vallès va excel·lir, amb una escenificació extraordinària del Cor d’Amics de l’Òpera i solistes infal·libles com la mezzosoprano Laura Vila (Carmen), la soprano Eugènia Montenegro (Micaela) i els barítons Luis Cansino i Carlos Daza (Escamillo), que s’entrellaçaven a l’escenari amb la desena de ballarins i els quatre músics flamencs.

Un dia abans, Tosca, de Giacomo Puccini, va inaugurar el festival de Saaremaa. El castell medieval de Kuressaare va ser una ubicació escaient per a l’obra, semblava un decorat natural. Especialment per al final, que transcorre al Castell de Sant’Angelo, la presó papal de Roma. Totalment desesperada per l’execució del seu estimat Mario, Tosca s’enfila a les muralles i es llança al buit sota la una nit estrellada. El fossat que envolta el festival podria ser perfectament el riu Tíber. Tampoc van fallar el director musical Sergi Roca Bru, la soprano Maribel Ortega (Leonora), el tenor Gustavo Porta (Manrico), el baríton Carlos Daza (Il Conte di Luna) i la mezzosoprano Laura Vila (Azucena).

Què hi fa l’òpera catalana a Estònia?

El festival de Saaremaa, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, convida cada any una companyia per representar un país i configurar tota la seva programació. Després de Catalunya, l’any que ve serà Corea del Sud. Pel talent i la capacitat d’adaptació que té exportant funcions a tot el país, l'Òpera Catalana va ser seleccionada pel coordinador artístic del festival, Marcello Mottadelli, que havia comprovat en primera persona a la Faràndula, de Sabadell, el nivell de la companyia interpretant Il trovatore, de Verdi. Precisament, és una de les obres programades al festival, juntament amb les esmentades i Manon Lescaut, de Puccini, i una gala lírica. Totes les produccions dirigides escènicament per Carles Ortiz. 

El desembarcament català a l’illa de boscos verds a tocar de mar ha estat insòlit: un vol xàrter ha transportat 150 músics, tècnics i solistes, mentre que quatre tràilers van sortir 15 dies abans per portar tots els decorats. El festival de Saaremaa no estava acostumat a aquest nivell de professionalitat, confessen fonts de l’organització. “Ha estat un any d’esforç per venir a aquest festival, que és únic, preciós i especial. És un repte, però és una gran oportunitat”, apunta el director de la Fundació Òpera Catalunya, Òscar Lanuza.

El primer ministre d’Estònia, Kristen Michal, que estrena el càrrec aquesta setmana, està previst que assisteixi al festival. Tampoc s’ho ha volgut perdre l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; l’ambaixador espanyol, Guillermo Corral Van Damme; ni la delegada del Govern als Països Nòrdics i Bàltics, Montserrat Riba Cunill, que en la presentació remarcava: “Quan vaig saber que vindrien aquí, tenia clar que no m’ho volia perdre per res del món. Gràcies al coratge de la gent de Sabadell, tenim l’oportunitat de veure òpera arreu de Catalunya”. Precisament, aquesta va ser la raó per la qual la llegendària soprano Mirna Lacambra va engegar el projecte el 1982, quan la idea semblava una fantasia i era inimaginable aquest èxit internacional.