Quin és el gran triomfador de la nit de Tots Sants? Ja sabem que ara triomfen les carabasses, les teranyines, les aranyes, les màscares de por, etc. Endavant, abracem-ho. Les disfresses de Marrameus i de Castanyeres poden conviure al costat de persones que es disfressen per fer-nos por. Ara d’aquesta barreja en diuen Castaween, però aquest article no va d’això ni del truncament tan horrorós de les dues festivitats.
Us heu platejat mai de fer un rànquing segons la riquesa lèxica dels conceptes que halem durant la nit de Tots Sants? Doncs no te’n vagis, que aquest és el teu article! Castanyes, moniatos i panellets, per ordre alfabètic. El rànquing el farem basant-nos en la polisèmia de la paraula i, a més a més, la riquesa de fraseologia popular que hi hagi al darrere.
La castanya
Podem dir, clarament, que la castanya és la gran triomfadora de la nit i lingüísticament ho té tot, tradició i modernitat. Locucions amb usos col·loquials i refranys.
Locucions:
- ésser més clos que una castanya: esser molt tancat, molt mal d'obrir.
- assemblar-se tant com un ou a una castanya: no assemblar-se gens.
- alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (típic del País Valencià).
- treure les castanyes del foc sense cremar-se: fer una cosa perillosa per mà d'altri.
- donar castanya: negar una cosa al qui la demana; donar carabassa.
- a tota castanya:molt ràpid o a tot volum.
- anar-se’n de la castanya: descontrolar-se.
Refranys:
- «Castanyes per Nadal, saben bé i es parteixen mal»
- «Qui juga, no torra castanyes»
- «En dintre de la castanya, hi és la maganya»
- «La castanya de Na Vica: com més se l'arregla, més se l'embolica»
- «Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen»
També hi ha altres refranys populars com ara Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes; Per Tots Sants, castanyes i panellets.
La castanya també s'enduu la palma pel que fa a la polisèmia i els usos més col·loquials del mot. Antigament, ja hi ha una definició en l’argot dels malfactors barcelonins, que fa referència a cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi. Per exemple, m’ho invento: Encara li queden 3 castanyes a presó. S’ha especialitzat en usos més col·loquials i ja només per això val la pena que sigui la gran triomfadora de la nit de Tots Sants. Molt encertadament, on es documenten més usos col·loquials és al Diccionari normatiu valencià:
- Colp, trompada. Li va amollar una bona castanya. (DNV)
- Contrarietat, engany. Quina castanya que m'han pegat! (DNV)
- Any d'edat d'una persona. Ja té seixanta castanyes. (DNV)
- Testicle. (DNV)
- Bolet. Et recordaràs de mi de la castanya que et donaré.
- També és la porció de cabells que es duen lligats darrere el cap en forma rodonenca, és a dir, un monyo
- També vol dir borratxera. Agafar una castanya (‘emborratxar-se’ i també ‘col·locar-se’). Ús popular que no es documenta en obres de referència.
Altres usos de castanya, potser no tan estesos ni documentats, són coit, xut fort, pallissa, ensurt, desgràcia o tret, entre d’altres.
El moniato
Semblaria que el moniato és el gran perdedor de la nit, però no! A més, cal reivindicar-lo més perquè és molt fàcil de preparar i té aquell punt dolcet. Des del punt de vista lingüístic, estrictament, hi tenim:
Locucions i refranys més populars:
- ser un moniato (insult típicament valencià). Vol dir ignorant. A eixe no li ho encomanes, que és un moniato!
- deixar (o quedar-se) de pasta de moniato: equivalent a sorprendre’s.
- «De llegums i moniatos, no te'n fiïs, que fan flatos».
Esteu carregats de prejudicis, amb el pobre moniato. Només per això i perquè també és un insult, es mereix la medalla de plata! El moniato, en argot barceloní, també volia dir el bitllet de mil pessetes (ús que perfectament podem recuperar per parlar dels euros, col·loquialment).
El panellet
Sí, efectivament, el gran perdedor de la nit és el panellet. Ja sabem que estan sobrevalorats. Que sí, que els pinyons van molt cars. Per acabar-ho d’adobar, no tenen polisèmia i els refranys més populars que hi tenim són aquests:
- Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.
- L'hivern es comença amb panellets i s'acaba amb penellons.
- Feliç el mes que comença amb panellets i acaba amb greixets, és a dir, amb llardons (arriba el temps de la matança del porc, que ha d’omplir el rebost per a l’hivern, de Sant Martí a Nadal en què es posa el porc en sal).
Segons la saviesa popular, ja se sap que els panellets només fan fer pets a les dones, oi? Només per això ja valdria la pena cancel·lar el panellet de per vida. D’altra banda, el joc de paraules de panellets a penellons és espectacular, però és una realitat amb un final trist. I el tercer fa referència al gran tiberi que es podia permetre gent amb calerons. Ahà! Ves que no sigui culpa d’aquest refrany, que el preu dels panellets siguin tan cars...
No cal dir que a les escoles les grans estrelles continuen sent la Castanyera i el Marrameu, encara que es puguin dur teranyines, aranyes, carabasses i disfresses terrorífiques. Escalfa’t a la banda, Marrameu, que em torraràs unes quantes castanyes!