28
de setembre
de
2017, 12:27
Actualitzat:
06
d'octubre,
9:25h
Ha passat gairebé mig segle des que Sitges va pujar el teló a un festival que acabaria sent el més important a nivell internacional pel que fa al gènere fantàstic. Va tenir lloc al cinema del Casino Prado, el 28 de setembre de 1968, amb la projecció d’Aelita (Yakov Protazanov, 1924), un clàssic soviètic de ciència ficció. Des d'aleshores, a llarg d’aquests cinquanta anys han desfilat pel festival incomptables pel·lícules, algunes d’elles que ja eren clàssics quan van arribar –com La mujer pantera–, d'altres que han arribat a ser-ho amb el pas del temps –com Darkman o Reservoir Dogs.
La llista de films és llarguíssima, tant com ho han estat els realitzadors que han acudit a Sitges durant cinquanta anys de passió i activitat frenètica. Entre ells, alguns que iniciaven la seva carrera, com Sam Raimi o Quentin Tarantino, però també reconeguts mestres de la direcció com David Cronenberg. Una població que també ha vist actors a la recerca del seu primer paper, al costat d'estrelles com Anthony Hopkins, Jodie Foster, Fray Way o Max von Sydow. Aquesta ha estat la història de Sitges: "cinquanta anys d’amor pel fantàstic", tal com afirmen els organitzadors.
La llista de films és llarguíssima, tant com ho han estat els realitzadors que han acudit a Sitges durant cinquanta anys de passió i activitat frenètica. Entre ells, alguns que iniciaven la seva carrera, com Sam Raimi o Quentin Tarantino, però també reconeguts mestres de la direcció com David Cronenberg. Una població que també ha vist actors a la recerca del seu primer paper, al costat d'estrelles com Anthony Hopkins, Jodie Foster, Fray Way o Max von Sydow. Aquesta ha estat la història de Sitges: "cinquanta anys d’amor pel fantàstic", tal com afirmen els organitzadors.
A little bit of #Sitges50