Terry Jones, ulls de murri, somriure perpetu. És un mite, sobretot per la feina feta amb els Monty Phyton, el grup amb el qual va revolucionar l’humor televisiu, i també el cinematogràfic, de tota una generació que volia anar més enllà, amb més intel·ligència, més punxa i molta més creativitat. L'actor ens ha deixat aquest dimecres, a l'edat de 77 anys. L'actor va ser homenatjat l'any 2015 al Festival de Sitges, on va rebre el premi Màquina del Temps per la seva trajectòria cinematogràfica.
Absurds, de mal gust, excèntrics i amb una dèria per tastar formats diversos, encara són memorables, i plenament vigents, alguns dels episodis emesos a la BBC de Monty Phyton's Flying Circus. Com també, potser encara més per al gran públic, ho són les seves troballes cinematogràfiques, el mitjà a través del qual el grup, comandat per Jones, va esdevenir una icona mundialment reconeguda.
Films com Los caballeros de la mesa cuadrada (1974), La vida de Brian (1979) o El sentit de la vida (1983) tenen rere les càmeres la mirada de Terry Jones (Colwyn Bay, 1942), motius més que suficients per rebre el Premi Màquina del Temps que se li va concedir l'any 2015 en el marc del Festival de Sitges. L’Auditori Melià va ser l'escenari d'un merescut reconeixement a una trajectòria cinematogràfica llarga i fructífera. A les pel·lícules ja esmentades, també cal afegir-hi Servicios muy personales (1987) o El vent als salzes (1996), essent aquest film, fins al 2015, la seva darrera incursió en la ficció cinematogràfica.
Jones, entre la rialla i la història
Terry Jones, però, no és només un home d’humor audiovisual. D’alta formació acadèmica, és una de les veus més autoritzades de la historiografia medieval anglesa, matèria sobre la qual ha publicat nombroses obres de referència, llibres i guions per obres de ficció com TheCrusades. L'any 2004 va realitzar i presentar la sèrie Medieval Lives i el 2006 la sèrie Barbarians. També ha publicar La meva guerra contra "la guerra al terrorisme" (2004), un recull dels seus articles de caire polític publicats a la premsa britànica.
