World Press Photo porta a Barcelona la consciència del millor fotoperiodisme

La crisi dels refugiats, els conflictes polítics, la mobilitat humana, la influència de la tecnologia en la connectivitat, el trànsit d'informació o l'impacte de l'ésser humà al medi ambient són alguns dels temes que donen gruix i sentit a la nova edició del World Press Photo que arriba a Barcelona. L'exposició, que es podrà veure a partir d'aquest dissabte i fins al 5 de juny, mostra les 143 millors imatges del fotoperiodisme mundial en un any ple de turbulències i d'agitació. La mostra, unida a la proposta de Fenomen Fotollibre, converteix la fotografia en el centre de la programació del CCCB del mes de maig.
 
"Les imatges del World Press Photo fa tretze anys que arriben a Barcelona en format d'exposició", tal com explica Sílvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, l'entitat organitzadora. Una de les principals novetats del 2017 és el canvi de dates de l'exposició, tradicionalment a finals d'any i que ara passa al mes de maig, fent que Barcelona sigui una de les primeres ciutats europees en mostrar les imatges. "Cada any tenim un 15% més de visitants", afegeix, tot procurant que l'experiència vagi molt més enllà "d'una simple exposició". Per això la programació es completa amb nombroses activitats paral·leles, com les visites escolars. "Creiem que el més important és conscienciar els joves de l'ús de la fotografia", rebla, confiada en l'objectiu d'arribar "cada vegada a més gent".

En aquest sentit, Vicenç Villatoro, director del CCCB, creu que la sinergia establerta entre els dues marques és una via que explica moltes coses. "Allò que és World Press Photo lliga amb el que és el CCCB", ratifica. "Sempre els dic que un dia comprarem el lema: Veure i Entendre. A les dues entitats ens importa el com i el què. El com és el fotoperiodisme i el llenguatge fotogràfic. I el què, enguany, i majoritàriament, els refugiats i el canvi climàtic". Una mostra que posa la imatge al centre de la programació de l'espai, tot oferint una mirada en formats diversos, "però feta a través de la seva presència en llibres i en mitjans de comunicació".
 
Fotografies d'impacte que remouen consciències

Les imatges que formen el cos d'aquest World Press Photo expliquen el darrer any, i el diagnòstic no és gaire bo. Són fotografies d'impacte, que remouen consciències, que perduren a l'interior després d'haver-les vist. Una d'elles, la del fotògraf turc Burhan Ozbilici, de l'agència de notícies Associated Press, autor de la fotografia guanyadora del 2016, que mostra l'assassí de l'ambaixador rus a Ankara amb un dit amenaçador enlaire i amb el cos del diplomàtic, Andrei Karlov, estirat a terra.

Ozbilici es va veure immers en una fotografia històrica sense voler-ho, d'una de les maneres més atzaroses possibles. L'exposició que presentava l'ambaixador rus era a prop de casa seva i ell, convidat per una amiga, va treure el nas per veure què hi havia. allí, es va trobar amb el drama i amb l'impacte. "Em vaig adonar que pertanyo a una tradició de fotoperiodistes que treballen per deixar testimoni", va manifestar després, preguntat per com s'ho havia fet per fotografiar sense que el pols li tremolés. Aquella imatge ja és part de la història.

L'impacte dels fets va donar la volta al món, amb una fotografia que mostra la cruesa dels nostres dies, convertida en un símbol de la cruesa de la realitat. Publicada al The New York Times és, en paraules del jurat "el reflex de l'explosió d'odi present als nostres dies" i provoca una sacsejada "cada vegada que la veus". La instantània és, només, la punta de llança d'una mostra que recull les millors imatges del moment, però que també "buscar donar visibilitat a autors amb la capacitat i el talent de fer evolucionar el fotoperiodisme", com explica Sílvia Omedes. Una ocasió immillorable per veure i entendre com és l'essència del món.