Catalunya ha perdut la meitat del volum de pesca marítima en una dècada. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’any passat es van capturar 16.560 tones pesqueres, una xifra que reflecteix la tendència a la baixa des de les 32.016 del 2013. L’any 2020 l’activitat va caure un 20% respecte a l’any anterior i, lluny de recuperar els nivells prepandèmics, les captures han continuat caient des de llavors.
Les embarcacions pesqueres també han retrocedit progressivament en els últims anys i el setembre del 2024 han tocat fons en les 597. Una tercera part de la flota pesquera catalana té la base a les Terres de l’Ebre, i el port de la Ràpita és on estan adscrites més naus, amb 95.
Durant els anys noranta del segle passat, cada any es capturaven entre 40.000 i més de 60.000 tones de peix cada any, una quantitat que es va estabilitzar en unes 30.000 tones la dècada següent. En els últims deu anys el volum ha continuat caient fins a les prop de 16.000 tones de l’any passat.
Més de la meitat de la pesca el 2023 és de peix blau (8.852 tones), és a dir, espècies com ara el seitó o la sardina –les més populars–, mentre que una quarta part és de peix blanc, que inclou els peixos de roca com el lluç i el rap (4.258 tones). Tots dos grups biològics van a la baixa, mentre que els crustacis –com el cranc, la gamba o la galera– es mantenen (1.803 tones l’any passat). Al seu torn, més de la meitat dels cefalòpodes –és a dir, pops, sípies i calamars, entre d’altres– que es capturaven fa una dècada s’han perdut (1.280 tones el 2023).
La retallada en peix capturat impacta també en el valor global que es genera, 89,2 milions d’euros el 2023, un retrocés del 9,2% respecte a l’any anterior. El 2020 es va baixar dels 100 milions d’euros de negoci per primera vegada des de com a mínim el 1993, i aquesta cota ja no s’ha tornat a assolir. L’any 2022, la pesca representava al voltant de l’1,6% del valor monetari de la producció final del sector primari.
El declivi de la pesca marítima també s’explica pel progressiu abandonament de les embarcacions. Si l’any 2003 n’hi havia 1.358, dues dècades després més de la meitat ha desaparegut i a finals del 2023 hi havia 617 actives. La tendència pràcticament no ha tingut aturador en els últims 20 anys, i el 2024 apunta a una nova reducció de la flota, ja que el setembre d’aquest any el cens ja ha baixat a 597.
La Ràpita, el port pesquer més important
Les Terres de l’Ebre acaparen una tercera part de la flota pesquera del país, amb 191 embarcacions en cinc ports: la Ràpita (95), l’Ametlla de Mar (44), Deltebre (27), l’Ampolla (14) i les Cases d’Alcanar (11). Vilanova i la Geltrú (Garraf) és el segon port pesquer més gran, amb 53 naus censades, mentre que Arenys de Mar (Maresme) és el tercer, amb 50, per davant de Palamós (Baix Empordà) i Blanes (Selva), amb 45 cadascun.
En conjunt, la majoria de naus pesqueres són d’arts menors (316), per sobre de les d’arrossegament (198), les d’encerclament (60) i les de palangre (23). El de la Ràpita és també el port amb més captures, una vuitena part del total català (2.167 tones) i un volum de negoci més alt (12,3 milions d’euros), seguit de Tarragona (1.795 tones) i Vilanova i la Geltrú (1.669 tones).
