Matadepera és de nou el municipi més ric de Catalunya. Així ho determina l'Atles de la renda de les llars de l'INE 2024, el qual també situa Sant Cugat en la segona posició dels municipis més adinerats de més de 2.000 habitants. Les dues localitats vallesanes s'imposen amb 37.450 i 33.950 euros anuals, respectivament, de mediana. És a dir, la meitat de la població cobra per sota d’aquests valors, i l’altra meitat, per sobre. De mitjana, tots dos també encapçalen el llistat, per sobre dels 41.000 euros per unitat de consum, un indicador que pondera els ingressos nets per llar tenint en compte el nombre de persones que hi viuen.
Per contra, en la part baixa del rànquing hi ha Salt i Castelló d'Empúries. D'acord amb les dades, aquests dos municipis empaten amb una renda mediana de 16.500 euros per llar, menys de la meitat que les localitats líders. En termes generals, el llistat de l'INE no presenta grans sorpreses. Matadepera encadena ja una dècada sent el número 1 amb una renda més alta –una xifra que no només inclou els salaris–, des del 2015, l'any que va començar la sèrie històrica. Des de llavors, la mediana ha crescut un 46%, mentre que el creixement al conjunt de Catalunya ha estat del 34% fins a situar-se en els 22.050 euros. En l'últim any, la renda de Matadepera ha crescut un 5,9%, també per sobre de la mitjana catalana, que ha estat del 4,4%.
En termes generals, el segon municipi més ric -després de Matadepera- és Santa Cecília de Voltregà, a Osona. Aquest petit municipi, amb només 197 habitants, té una renda mediana de 35.350 euros, xifra que suposa un increment del 6,3% en comparació al 2023. Llambilles, al Gironès, també és una de les sorpreses del rànquing d'enguany, ja que es converteix en el quart municipi més ric del país amb una renda mediana de 32.550 euros, un 9,4% que el llistat passat.
Els cinc municipis més rics amb més de 10.000 habitants
Si es miren els resultats del rànquing de renda per llar en els municipis amb més de 10.000 habitants, el podi queda dibuixat força diferent, ja que Matadepera queda fora de l'equació perquè té 9.808 habitants. D'acord amb els resultats, Sant Cugat, amb 97.959 ciutadans empadronats, sí que seria la ciutat més rica del país. Aquests són els cinc municipis amb 10.000 habitants, com a mínim, més adinerats:
- Sant Cugat del Vallès: 33.950 euros de mediana (3r en el rànquing general)
- Alella: 32.550 euros de mediana (5è en el rànquing general)
- Sant Just Desvern: 32.550 euros de mediana (6è en el rànquing general)
- Sant Quirze del Vallès: 31.150 euros de mediana (16è en el rànquing general)
- Sant Andreu de Llavaneres: 27.650 euros de mediana (62è en el rànquing general)
La majoria de municipis de més de 2.000 habitants que se situen entre els 25 amb una renda més alta l'any 2024 són de les comarques metropolitanes. Teià, Cabrera de Mar, Sant Quirze del Vallès, Vallromanes, o l'Ametlla del Vallès, així com Begues, Collbató i Sant Vicenç de Montalt superen els 30.000 euros de mitjana. La ciutat de Barcelona està en els 24.150 euros, uns 2.000 per sobre de la mitjana, mentre que Santa Coloma de Gramenet (17.850 euros) està a la cua entre els metropolitans.
Pel que fa a Ponent, Alpicat (Segrià) aconsegueix el primer lloc, amb una mediana de 26.950 euros l’any. Es tracta de l’únic municipi de més de 2.000 habitants d’aquest àmbit que supera els 25.000 euros. La resta, inclosa la ciutat de Lleida (19.950 euros) estan per sota, i la gran majoria també estan per sota de la mediana catalana.
Repunt en la desigualtat entre municipis
L’índex de desigualtat en els ingressos repunta lleugerament el 2024 i marca un 31,6 (sobre 100), dues dècimes més que el 2023. Catalunya segueix amb un índex Gini millor que el de l’estat espanyol en conjunt (31,9), tot i que Espanya ha millorat en aquest terreny segons el darrer atles de renda de l’INE, ja que el 2023 se situava en els 32,1 punts. La tendència de Catalunya no és uniforme a les quatre demarcacions. L’índex creix una dècima tant a Barcelona (31,6) com a Lleida (30,4), mentre ha millorat també d’una dècima a Girona (30,5) i a Tarragona (30,8). Barcelona, doncs, segueix sent el territori amb l’índex de desigualtat en els ingressos més elevat.
Per sobre de l’índex català (31,6) se situen 128 municipis, alguns amb un indicador de desigualtat en els ingressos destacat, com la Vajol (44,8) i Sant Mori (43), tots dos a l’Alt Empordà; Guixers (43), al Solsonès; Bolvir (42) i Das (40,4) a la Cerdanya; o Fontanilles (41,3), al Baix Empordà. A l’altra banda, el rànquing de municipis menys desiguals des del punt de vista dels ingressos l’encapçala Castellar de la Ribera (Solsonès), l’únic poble de tot Catalunya per sota dels 20 punts en l’índex Gini (19,7). L’acompanyen, entre altres municipis molt petits, poblacions com Santa Maria de Besora (Osona), Sant Esteve de la Sagra (Pallars Jussà) i la Nou de Berguedà (Berguedà), tots ells poc per sobre dels 20 punts.
