"Em vindran a demanar almoina i els diré que no". La frase s'atribueix a Antonio Garamendi, president de la CEOE, l'organització de la patronal espanyola que celebra eleccions el 23 de novembre. Garamendi es referia així als seus crítics dins de l'empresariat, que acumulaven mesos especulant amb una candidatura alternativa, però que han estat incapaços d'edificar una altra proposta. Ha estat finalment des de la patronal catalana, Foment del Treball, des d'on ha sorgit la candidatura d'una de les seves vicepresidentes, Virgínia Guinda. Un moviment que ha agafat per sorpresa Garamendi.

Finalment, hi haurà batalla electoral a la CEOE. Durant mesos semblava que Gerardo Pérez, de la Federació d'Associacions de Concessionaris de l'Automoció (Faconauto), saltaria a l'arena electoral. Però no ha estat així. Els rumors corren per tots els despatxos empresarials aquests dies i s'assegura que el president de la CEOE ha fet moltes trucades per bloquejar alguns suports a Pérez, que ha acabat llançant la tovallola. 

A qui no s'esperava Garamendi era algú provinent de la cúpula de Foment. Guinda, enginyera industrial i empresària del sector energètic, consellera delegada d'Iberboard (fabricant de cartró gràfic) i fundadora d'Energia Local, és també directora tècnica de l'Associació Espanyola de Cogeneració (Acogen). Precisament, aquest divendres presentarà la seva candidatura a la seu madrilenya d'aquest a entitat. Dilluns vinent, el possible suport a la seva proposta serà tractat en la reunió de la directiva de Foment. Els seus suports destaquen el perfil empresarial de la candidata, al capdavant d'una empresa amb 150 treballadors i que exporta de una trentena de països.

[h3]Quatre anys de desencontres[/h3]
Les desavinences han estat evidents entre la CEOE i Foment des de la mateixa arribada de Garamendi a la cúpula patronal. En aquest cas, s'escenifiquen també dues concepcions del que ha de ser una entitat d'empresaris. Des de Foment, es critica que el president de la CEOE ha actuat de manera molt personalista, sense consensuar les grans decisions adoptades amb les organitzacions territorials i els gremis. Es va criticar severament que pactés la reforma laboral amb "precipitació", segons fonts de Foment, un fet que va esquerdar la patronal, provocant l'abstenció en els òrgans de direcció dels representants catalans, la CEIM madrilenya i els sectors de l'automoció i l'agrari.   

Es critica a Garamendi haver-se envoltat d'un petit nucli format per figures provinents de la política que no han estat elegits, càrrecs de confiança com l'exministra de Treball Fátima Báñez, presidenta de la fundació de la CEOE, i l'exsecretari d'estat d'Economia Íñigo Fernández de Mesa, tots ells provinents de governs del PP. Per contra, des de Foment se subratlla que un president que prové de la política, com és Josep Sánchez Llibre, ha despolititzat totalment Foment, allunyant-lo de les picabaralles de l'època de Joaquim Gay de Montellà. 

[h3]789 grans electors[/h3]
El 23 de novembre, un total de 879 grans electors, representants designats per gremis i organitzacions territorials elegiran el nou president o presidenta de la CEOE. El vot és secret i no hi ha vot delegat. Una dada important que dona ales als qui esperen un vot alternatiu important. Els més optimistes en l'entorn de Guinda creuen que poden guanyar. D'altres, potser més realistes, apunten a un 30%-40% de protesta que seria un seriós toc d'atenció a Garamendi.  

[h3]La influència catalana a la CEOE[/h3]
El pes dels catalans ha estat sempre rellevant a la CEOE. De fet, en la seva fundació, el 1977, la mà d'empresaris catalans va ser crucial. La patronal estava enquadrada durant el franquisme en la vella estructura sindical del règim, en un Consell Nacional d'Empresaris que formalment era una secció del Sindicat Únic. Amb la Transició van proliferar fins a tres entitats empresarials a l'estat espanyol, el que va facilitar el lideratge de la catalana Foment del Treball. El seu president, Carles Ferrer Salat, va passar a liderar la CEOE nova de trinca.  

Després de Ferrer, van haver de passar molts anys fins que un altre català dirigís la patronal espanyola. Va ser Joan Rosell qui va presidir la CEOE entre el 2010 i el 2018. Un mandat que va coincidir amb els moments més tensos del procés, davant els quals Rosell va mantenir un to ponderat, evitant les controvèrsies. Aquesta actitud va generar una oposició cada cop menys sorda dins de la patronal. Garamendi era un dels puntals d'un sector dur que va arribar a plantar cara a Rosell en les eleccions internes, que va estar a un grapat de vots de guanyar el 2014. Rosell va integrar Garamendi en el seu equip i el va fer vicepresident. A diferència del català, Garamendi s'ha envoltat d'un nucli addicte. La candidatura de Guinda serà un termòmetre del malestar intern que el directiu basc ha anat alimentant.