23
de juny
del
2010
A la nit de Sant Joan hi ha la costum de recol·lectar herbes remeieres per a fer licors o remeis casolans, o bé per assecar-les i utilitzar-les durant l’hivern. Es tracta d'un fet tradicional ja que les herbes remeieres, més que collir-les un dia concret, s’han de collir en un estat fenològic correcte que pot variar d’un any a l’altra. Les herbes no saben de dates, sinó que responen a les condicions ambientals en les que creixen.
Des de l'àrea de plantes aromàtiques i medicinals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es recomana que si aquest Sant Joan es van a collir herbes al bosc cal tenir en compte i conèixer quin és l'òrgan vegetal que s’utilitza, en quin moment s’ha d’agafar i per últim i molt important si recol·lectem les herbes del medi natural, com s’han d’agafar.
En general, el moment ideal per collir herbes remeieres és quan els òrgans vegetals que contenen els principis actius estan en el seu estat òptim i presenten la major riquesa d’aquests compostos responsables de la seva activitat. I la manera de fer-ho és causant el mínim impacte possible a la pròpia planta i al medi allà on viu.
Per exemple, si volem recol·lectar pericó o herba de Sant Joan, cal saber que allà on hi ha la major concentració dels principis actius és a les flors i després a les fulles, així que caldrà collir la part superior de la planta quan estigui plenament florida. Això, com el seu nom indica serà al voltant de Sant Joan, però pot variar molt entre anys o entre indrets. Altres espècies que també s’han de collir florides són: l’espígol, l’àrnica, la farigola, el romaní, el te de roca, la rosella, la calèndula, la malva... coincidint o no amb la nit de Sant Joan.
Així, d’aquestes espècies té sentit recol·lectar només les flors o la part superior de la planta utilitzant unes tisores podadores que facin uns talls nets a les tiges. Arrencar la mata de soca-rel no és recomanable, ja que l’arrel no es farà servir i s’haurà eliminat una planta que l’any vinent hauria tornat a florir i que no tornarà a viure, provocant que, any rere any, hi hagi cada cops menys plantes florides per poder collir.
Una altra recomanació és no recol·lectar totes les plantes que hi hagi en un determinat indret i recol·lectar una petita porció de cada planta. Tant d’una manera com de l’altra garantim que les plantes romanguin sobre el terreny, es multipliquin i contribueixin a mantenir les poblacions silvestres.
Aquesta pràctica de recol·lecció selectiva s’ha d’aplicar sempre, sigui quin sigui l’òrgan que es culli. Per exemple, si es cullen fruits o llavors com ara gavarres o nabius, comí o matafaluga, és important deixar una part d’aquests a la planta, que a més de contribuir a la multiplicació serviran també d’aliment per aquells éssers vius que els aprofiten.
Si s’utilitza el sentit comú i es practica la recol·lecció silvestre amb seny i moderació no hi ha cap problema per gaudir d’aquestes herbes que tants beneficis ens ofereixen.
Pràcticament des dels seus inicis, un grup de tècniques del CTFC treballen en l’estudi de les plantes aromàtiques i medicinals. Una de les seves línies de treball és l’aprofitament de diferents espècies a través del seu cultiu en parcel·les de demostració, per tal de valorar-ne la seva qualitat i la seva viabilitat i rendiment econòmic. S’intenta donar resposta a la gran demanda que hi ha en aquests moments respecte a aquestes plantes, molt apreciades per les indústries farmacèutiques o perfumeres.
Des de l'àrea de plantes aromàtiques i medicinals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es recomana que si aquest Sant Joan es van a collir herbes al bosc cal tenir en compte i conèixer quin és l'òrgan vegetal que s’utilitza, en quin moment s’ha d’agafar i per últim i molt important si recol·lectem les herbes del medi natural, com s’han d’agafar.
En general, el moment ideal per collir herbes remeieres és quan els òrgans vegetals que contenen els principis actius estan en el seu estat òptim i presenten la major riquesa d’aquests compostos responsables de la seva activitat. I la manera de fer-ho és causant el mínim impacte possible a la pròpia planta i al medi allà on viu.
Per exemple, si volem recol·lectar pericó o herba de Sant Joan, cal saber que allà on hi ha la major concentració dels principis actius és a les flors i després a les fulles, així que caldrà collir la part superior de la planta quan estigui plenament florida. Això, com el seu nom indica serà al voltant de Sant Joan, però pot variar molt entre anys o entre indrets. Altres espècies que també s’han de collir florides són: l’espígol, l’àrnica, la farigola, el romaní, el te de roca, la rosella, la calèndula, la malva... coincidint o no amb la nit de Sant Joan.
Així, d’aquestes espècies té sentit recol·lectar només les flors o la part superior de la planta utilitzant unes tisores podadores que facin uns talls nets a les tiges. Arrencar la mata de soca-rel no és recomanable, ja que l’arrel no es farà servir i s’haurà eliminat una planta que l’any vinent hauria tornat a florir i que no tornarà a viure, provocant que, any rere any, hi hagi cada cops menys plantes florides per poder collir.
Una altra recomanació és no recol·lectar totes les plantes que hi hagi en un determinat indret i recol·lectar una petita porció de cada planta. Tant d’una manera com de l’altra garantim que les plantes romanguin sobre el terreny, es multipliquin i contribueixin a mantenir les poblacions silvestres.
Aquesta pràctica de recol·lecció selectiva s’ha d’aplicar sempre, sigui quin sigui l’òrgan que es culli. Per exemple, si es cullen fruits o llavors com ara gavarres o nabius, comí o matafaluga, és important deixar una part d’aquests a la planta, que a més de contribuir a la multiplicació serviran també d’aliment per aquells éssers vius que els aprofiten.
Si s’utilitza el sentit comú i es practica la recol·lecció silvestre amb seny i moderació no hi ha cap problema per gaudir d’aquestes herbes que tants beneficis ens ofereixen.
Pràcticament des dels seus inicis, un grup de tècniques del CTFC treballen en l’estudi de les plantes aromàtiques i medicinals. Una de les seves línies de treball és l’aprofitament de diferents espècies a través del seu cultiu en parcel·les de demostració, per tal de valorar-ne la seva qualitat i la seva viabilitat i rendiment econòmic. S’intenta donar resposta a la gran demanda que hi ha en aquests moments respecte a aquestes plantes, molt apreciades per les indústries farmacèutiques o perfumeres.