La preocupació pel «fracking» també arriba al Ripollès

Esquema de l'extracció d'hidrocarburs amb «fracking». Foto: Ecodiari

L'autorització per cercar petroli a l'entorn de Ripoll podria suposar obrir la porta al fracking, una tècnica d'extracció d'hidrocarburs amb un elevat impacte ambiental. Davant d'aquesta situació l'Ajuntament de Ripoll s'hi posicionarà en contra aquest mateix dijous –serà el primer municipi de la comarca que ho fa- i s'ha realitzat una primera reunió per organitzar-ne l'oposició tal i com està passant a comarques com Osona, la Garrotxa i la Segarra, entre altres.

El fracking o fracturació hidràulica és una tècnica desenvolupada als EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics.

Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la utilització  d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, entre altres.

El Ripollès, una de les comarques afectades

A mitjans de novembre va transcendir que la direcció general de Mines i Recursos Energètics va donar el vist-i-plau la petició de l'empresa anglesa Teredo Oils United per poder buscar petroli a l'entorn de Ripoll. L'autorització, que preveu quatre cates entre el Ripollès i la Garrotxa, suposa que l'empresa, una filial d'Ascent Resources, té temps en principi fins aquest mateix desembre per presentar el projecte concret als ajuntaments mentre que els treballs haurien de començar abans de l'abril. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016. Els tres primers anys es destinarien a realitzar treballs de geologia i geofísica per acotar degudament la zona.

No es tracta de l'únic permís similar que s'ha realitzat arreu del país. Montero Energy Corporation, per exemple, n'ha sol·licitat un a la zona de la Noguera i de la Segarra; i un altre entre la Garrotxa i Osona. Enagás, per la seva banda, n'ha sol·licitat dos al Bages mentre Petroleum Oil & Gas España en té un de concedit des del 2009 entre el Bages i el Berguedà.

No és cap novetat que diverses empreses s'interessin per la possibilitat d'explotar hidrocarburs a diverses comarques catalanes. En el cas de Ripollès, per exemple, el darrer permís que va transcendir el va sol·licitar l'empresa espanyola Cepsa l'any 2004 per explorar una àrea de fins a 88.000 hectàrees de la qual part se situava al límit amb la Garrotxa. Abans, cal destacar diversos intents en què es va arribar a perforar. L'últim va ser el 1987 a Sant Joan de les Abadesses en el qual es va arribar fins a 2.995 metres de profunditat. Es van detectar indicis de gas però els resultats de la prova de producció van ser negatius.

Tanmateix, mentre les tècniques han millorat –per exemple el fracking- el preu dels hidrocarburs no ha parat de pujar. Això provoca que aquestes empreses plantegin ara la possible rendibilitat d'uns projectes que anys enrere s'havien descartat. “Abans s'analitzaven amb altres paràmetres, aquesta tècnica els pot fer rendibles” admet l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell.

“Ens volem posicionar ràpid”

Feia dies que l'equip de govern de Ripoll es volia posicionar en contra la possibilitat que tiressin endavant uns permisos que poden obrir la porta al fracking. En aquest sentit Jordi Munell ha explicat a ElRipollès.info que estaven preparant un text per aprovar al ple però que la sensació que els projectes es poden accelerar ha provocat la necessitat de “posicionar-se ràpid”.

En aquest sentit aprofitaran el ple extraordinari d'aquest dijous –on s'han d'aprovar els pressupostos- per tal que es debati un text que mostri l'oposició a la fractura hidràulica. Un dels desencadenants han estat les converses amb l'alcaldessa de Riudaura, un altre dels municipis afectats i on representants de l'empresa ja hi han fet acte de presència.

Paral·lelament, fa pocs dies es va realitzar una primera reunió per començar a organitzar l'oposició que va aplegar alcaldes afectats del Ripollès i la Garrotxa, representants d'entitats ecologistes i militants de la CUP de la comarca. De moment, segons les fonts consultades per aquest mitjà, tot i que no s'ha plantejat crear una plataforma si que han decidit treballar per tal d'aconseguir tota la informació possible dels projectes –els permisos concedits per fer les prospeccions prèvies eviten qualsevol referència al fracking- per tal de poder conscienciar a la població de l'impacte que tindria. Una de les línies de treball dels diversos col·lectius que treballen aquesta qüestió arreu del país és que el Parlament n'estableixi una moratòria.