Setanta-cinc anys del darrer bombardeig a Ripoll

Bombardeig a Ripoll el 5 de febrer. Foto: Cedida Ajuntament de Ripoll

El febrer de 1939 Catalunya vivia les darreres escaramusses de la Guerra Civil. El conflicte, en plena retirada republicana, va arribar en la seva vessant més dura al Ripollès. La seva capital, per exemple, va rebre fins a quatre bombardejos de l'aviació feixista. El darrer va  ser el 5 de febrer, just avui fa 75 anys. Per recordar les víctimes que van morir en aquests bombardeigs aquest dijous es col·locaran uns cartells a la plaça de la Llibertat i al passeig Ragull, dos dels punts on els atacs aeris van provocar la mort de veïns de la vila. ElRipollès.info s'afegeix a la commemoració amb una sèrie de reportatges sobre el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil a la comarca publicant una versió adaptada dels articles d'Antoni Llagostera, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès.

Quatre bombardejos del 22 de gener al 5 de febrer

Ripoll va patir en els dies de la retirada un total de quatre bombardejos. El primer, el 22 de gener; el segon, l'endemà; el tercer, el 25 de gener; i el darrer i quart, el 5 de febrer de 1939. Els dos primers tenien clarament com a blanc el dipòsit de material de guerra existent a l’estació ferroviària de Ripoll; i la trajectòria dels avions fou d’oest a est i d’est a oest, respectivament. El tercer atac va seguir una línia de sud a nord per sobre de la muntanya de Sant Bartomeu (veure mapa conservat al Museu Etnogràfic).

Però el bombardeig més important a la capital del Ripollès es va produir el 5 de febrer, just avui fa 75 anys, en plena retirada republicana. Sofia Castillo, a La Guerra Civil a Ripoll , parla de 50 bombes sobre la capital de la comarca i almenys catorze víctimes mortals. Aquell dia, amb Berga ja ocupada, les tropes del Requeté van conquerir Sant Julià de Cerdanyola, Fígols, Sant Corneli Bagà, Vilada i Borredà i la punta de Falgàs. Per la costa s’havia arribat Palamós i pel Montseny Sant Hilari Sacalm. A la plana de Vic, per altra banda, els franquistes eren ja a Manlleu i Roda de Ter.

En el parte franquista del 5 de febrer de 1939 publicat a La Vanguardia el dia 7 de febrer, s’explica en l’apartat “ Actividad de la aviación”: “En el día de hoy han sido muy numerosos los servicios llevados a cabo por nuestras fuerzas aéreas, entre los que se cuentan: los bombardeos de los objetivos militares de las estaciones ferroviarias de Olot, que fueron alcanzados; los de la estación de Ripoll y Turi ; al sur, en el que se observó fuerte explosión y gran cantidad de humo ”.

Jorge M. Reverte, a La caída de Cataluña (2006), però ofereix un parte franquista una mica diferent, amb detalls particulars: “En el día de hoy han sido muy numerosos los servicios llevados a cabo por nuestras fuerzas ferroviarias de Olot, que fueron alcanzados; los de la estación de Ripoll y túnel al sur en el que se observó una fuerte explosión y gran cantidad de humo”.

El fet que va provocar l’enorme quantitat de fum mencionat en el “parte” va ser fruït de la casualitat d’haver tocat de ple una de les bombes llançades per l’aviació franquista un o dos camions de trilita que hi havia aparcat al passeig Ragull, al costat del túnel del Transpirinenc. Segons testimonis, els avions franquistes feta la seva feina, donada la deflagració i la columna de fum que van provocar, quan ja eren de tornada cap al sud, van girar a l’alçada de Les Llosses i van tornar a sobrevolar Ripoll per albirar l’efecte tant sorprenent de les seves bombes. L’explosió va arrasar dues cases on ara hi ha l’estació de servei del passeig Ragull.

Petra Fernández (Ripoll, 1926), que vivia a la casa greument afectada situada al costat del túnel del tren, explica que aquell dia, durant l’hora de dinar, ella i el seu germà Carles, van guardar unes petites porcions de pa pel sopar. Aquells dies eren allotjats a casa seva un xicots de Torelló que feien la retirada. L’explosió provocada per les bombes de l’aviació franquista va afectar molt greument l’estructura de l’edifici, però no la va ensorrar. A veure els danys soferts per casa seva, Petra Fernández sols va ser capaç de dir: “Ojalà ens haguéssim menjar tot el pa”. Davant una manifestació tant infantil però sentida i afamada, un dels xicots de Torelló, va accedir des de la part de muntanya al menjador del pis i va aconseguir treure els dos trossets de pa del calaix de la taula. No hi ha constància del balanç d’afectats per l’explosió. En tot cas, els refugiats dins del refugi situat al costat del lloc no patiren cap dany.

Els bombardejos a la resta de la comarca

Més enllà de Ripoll, la resta de la comarca també va patir diversos bombardejos. Ribes de Freser va rebre un atac el 22 de gener i Sant Quirze de Besora, aleshores encara del Ripollès, l'endemà, on hi van morir sis persones. Campdevànol va ser l'objectiu de l'aviació el 26 de gener, en un moment on hi havia un grup de presoners del bàndol franquista entre els quals el bisbe de Terol-Albarracín, l’agustinià Anselmo Polanco Fontecha, i el vicari general i canonge magistral, Felipe Ripoll Morata, i el canonge d’Albarracín, Javier García Blasco.

Sobre aquests fets en parla Reverte al seu llibre: “Algunos no llegarán vivos a la frontera, porque los bombarderos franquistas, dueños absolutos del aire, no dan tregua a quienes intentan escapar. Las bombas son ciegas. No distinguen entre unos y otros. Varias de ellas han caído en el cine del pueblo de Campdevànol, al norte de Ripoll, cuando los prisioneros franquistas que acompañan al obispo de Teruel y al coronel Rey d'Harcourt estaban recibiendo el rancho. El comandante Herrero ha muerto, y el coronel Barba, el último que se rindió en la ciudad, ha resultado gravemente herido. Barba no continuará con el cortejo de sus compañeros que creen que acabarán en Francia. Eso, aunque él todavía no lo sepa, le salvará la vida, porque es conducido a un hospital”.

D'un altre efecte d’aquest atac aeri sobre Campdevànol, Artur Bladé i Desumvila, en fa una descripció a L'Exiliada (1976): “Un dia van passar tres avions que van bombardejar l’encreuament d la carretera de Ripoll amb la de Campdevànol, on hi havia una concentració de fugitius. Els morts foren enterrats a Campdevànol i els ferit portats al nostre hospital. El doctor Naves, desesperat, com encara l’hi havia vist mai, n’hagué d’operar uns quants en condicions sumàries Un, d’inoperable, era una nena de tres o quatre anys, rossa, d’ulls enormes, amb els cabells rinxolats com una nina. Semblava que no tenis res, llevat d’una petita taca negra a la panxeta, sobre el fetge. No volia menjar ni beure i va morir com un ocellet”.

Efectes del bombardeig al passeig Ragull de Ripoll. Foto: ACRI