Damià Calvet: «En la negociació amb l'Estat cal perseverar»

La rutina de Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) comença a assemblar-se a la que tenia abans de l'esclat del coronavirus. El conseller de Territori i Sostenibilitat porta dies treballant des del despatx i, seguint les pautes del desconfinament, va camí de recuperar l'agenda de visites arreu del país. En aquesta entrevista telemàtica amb NacióDigital, Calvet avança com haurà de ser el transport públic després de la crisi sanitària, avalua el futur del diàleg amb l'Estat, passa revista al futur de Junts per Catalunya (JxCat) -és un dels membres més actius en la reordenació, proper com és al seu antecessor Josep Rull- i també es posiciona sobre el paper de Carles Puigdemont.

- Com s'està vivint la pandèmia des del Govern? Podem considerar que el pitjor ja ha passat?

- S'està vivint amb molta intensitat, perquè la societat ho està vivint així. Crec que hem fet una bona estratègia de confinament i estem ara confegint tota l'estratègia de desconfinament gradual, però sobretot de reactivació econòmica. A banda de gestionar encara serveis bàsics com el transport públics i l'aigua, per exemple, estem molt enfocats en marcar el desconfinament i la reactivació econòmica, que la necessitem.

- Barcelona i les àrees metropolitanes estan preparades per passar a la fase 1 a partir de dilluns, com ja ha acceptat el govern espanyol?

- Tenim condicions sanitàries i també els plans de desescalada que ens permeten que cada activitat que reobri es faci amb les condicions requerides de seguretat. Estem molt atents al fet que el transport públic funcioni bé, i ho farà.

- A primera hora del matí, en condicions normals, hi ha sempre aglomeracions a trens, busos, metro i Ferrocarrils de la Generalitat. Què es farà per evitar-les quan es pugui tornar a l'activitat més o menys habitual?

- El transport públic està dissenyat, si se'm permet l’expressió, per funcionar a tope. Durant tota l'emergència hem tingut una disminució brutal de la demanda perquè estàvem en confinament total, i a hores d'ara encara estem en demandes entre el 15% i el 20%, molt inferior a la que tenim habitualment, la qual cosa comporta problemes de sobrecostos del sistema. Hi ha d'haver confiança en el transport públic: la gent ha de saber que el pot utilitzar en bones condicions entre l'oferta que posem al servei dels ciutadans -a partir de la fase 1 ja serà del 80% al 100%, i en hores punta tindrem el màxim de la nostra capacitat- i les condicions sanitàries correctes. Això va del 50% de l'ocupació dels seients, que és la ràtio de dues persones per metre quadrat, a l'obligació d'utilitzar la mascareta. Volem que el transport públic formi part de la reactivació.

"Hi ha d'haver confiança en el transport públic: la gent ha de saber que el pot utilitzar en bones condicions"

- La mobilitat a les ciutats canviarà després de la pandèmia? Es relegarà l’ús del cotxe i es prendrà consciència definitiva de l’emergència climàtica?

- Això és el que voldríem, però vull advertir que en altres ocasions hem passat crisis en les quals ens plantejàvem molt bones intencions per fer canvis estructurals i ser millors, i després recuperem mals hàbits. Esperem que això no sigui així. Me'n faig un fart, d'explicar que la reactivació econòmica ha d'estar lligada a l'agenda verda, que vol dir mobilitat més sostenible i més i millor transport públic. La crisi ens ha d’ajudar a entendre que medi natural, biodiversitat i qualitat de l’aire estan intrínsecament lligades a la salut i al benestar social. Ho hem de lligar tot.

- A l'abril s'havia de posar en marxa el sistema de sancions de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de l'entorn de Barcelona. Quan entrarà en vigor?

- Tots els terminis administratius han saltat pels aires, també el de la prova pilot de la T-Mobilitat. Ho hem de refer d'una manera molt meditada i ajustada al que és la crisi i la reactivació. En aquests moments, els municipis que gestionen l’àrea de ZBE estan acabant de definir el calendari amb el qual es podran reactivar les sancions, que són imprescindibles. Hem d’ajustar la voluntat de tenir una ZBE potent amb la crisi que vivim.

- Aquesta setmana s'ha aprovat la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma amb els vots del PNB i de Ciutadans, com l'última vegada, però hi ha hagut polèmica per l'acord amb Bildu sobre la reforma laboral. A banda, s'ha constatat l'esquerda evident en la majoria de la investidura de Pedro Sánchez. Es pot donar per liquidat l'esperit del que havia de ser la legislatura del diàleg?

- L'espectacle al voltant de la gestió parlamentària del govern espanyol de l'estat d'alarma ha estat i és lamentable. Totes aquelles promeses que s'havien fet de diàleg, proximitat i cogestió han saltat pels aires. És un govern que no és creïble, que fa plantejaments tramposos. Continuarem reclamant poder gestionar des de Catalunya tot el que fa referència a la reactivació econòmica i la protecció social. Tot el que se'ns planteja ens acaba condicionant de manera nefasta. Es pot afirmar que la millor reactivació és la independència: no tindrem millor protecció social que la que ens pugui oferir un estat propi.
 
- El Govern defensa aquests dies que està fent polítiques més progressistes que l'executiu del PSOE i d'Unides Podem a Madrid.

- Així ho entenc. Des de Territori vam ser els primers en fer una moratòria en el pagament del lloguer del parc públic d'habitatges, o els primers en rebaixar cànons de l'aigua i taxes per garantir la màxima liquiditat a les persones, famílies i empreses. La resta ha anat arrossegant els peus i seguint el nostre full de ruta. Cal que l'Estat habiliti fons finalistes i específics per cadascun dels sectors afectats. Pensin que encara no hem rebut els recursos del fons autonòmic de 16.000 milions que es va anunciar a bombo i plateret. Cal també que l'Estat tingui un paper proactiu en la definició de nous objectius de dèficits a Europa i per tal que arribin a la Generalitat i es puguin fer polítiques encara més progressistes quan parlem de protecció de les persones.

"Per modificar el pressupost no estem pensant en transferències entre conselleries ni tampoc en retallades, ni molt menys"

- Quan estaran preparades les modificacions dels pressupostos aprovats fa tot just un mes al Parlament?

- Hi estem treballant. Des de cada Departament estem reprioritzant el pressupost, que es va pensar i pactar abans de la crisi. No estem pensant en transferències entre conselleries, tampoc estem pensant en retallades, ni molt menys, sinó que cada departament, en funció de les prioritats de protecció social i reactivació, reprioritzi. Això s'anirà implementant amb modificacions setmana a setmana. Després hi haurà d'haver el pla de reactivació, en el qual el Govern ja hi està treballant, i jo formo part de la comissió que l'està elaborant. Això comportarà, de nou, un seguit de modificacions legislatives i també del pressupost.

- Com garantiran que no hi haurà retallades en un context de davallada d'ingressos?

- Amb el repartiment del dèficit -que ja no pot ser del 0% i ha d'anar a les administracions que presten els serveis de forma directa, com la Generalitat- i amb fons directes de l'Estat. N'hi ha d'haver d'específics, com per exemple, un per al transport públic i un per al turisme, que genera un percentatge del PIB molt important. A banda, hem de tenir en compte el dèficit fiscal, que són diners que es generen i es paguen des de Catalunya però que no hi arriben perquè van a una caixa única.

- Una de les qüestions que sobrevolen la legislatura és la taula de diàleg, que només s'ha reunit una vegada i s'ha vist afectada per la crisi sanitària. S'ha de fixar ja una data per fer la segona trobada?

- El fet de poder dialogar i negociar tot allò que volem des de Catalunya, que és la fi de la repressió -continuem tenint presos polítics-, la recuperació de les llibertats essencials, i poder debatre al voltant del dret a l'autodeterminació i poder pactar els termes d'un referèndum, està en l'ADN del nostre Govern. Això estava molt ben encarat i ha quedat en segona instància per la crisi, però no vol dir que ho oblidem. El president Quim Torra, en cada conferència de presidents, subjacent a la seva posició respecte la crisi, hi ha la posició de poder anar avançant en la taula de diàleg i de negociació. Tot aquell que coarti aquesta necessitat, estarà anant en contra de la democràcia.

- Com s'ha de reconstruir el full de ruta independentista? L'estratègia legitimista de JxCat i la negociadora d'ERC, que van per separat, no estan obtenint fruits a l'hora de començar a negociar l'autodeterminació amb l'Estat.

- Soc de l'opinió que en tota negociació cal perseverar. Hi ha una vella dita del sindicalisme que diu que en les negociacions cal cul de ferro. Estem "atornillados a la mesa del diálogo", que és una expressió del PNB. Hem de reiterar aquesta posició. Hem de continuar posant el govern progressista del PSOE i Podem, que tantes paraules fan servir durant les campanyes electorals i en el moment que necessiten els vots al Congrés dels Diputats, davant del mirall. Hem de continuar avergonyint-los de deixar-se arrossegar per posicions recentralitzadores, autoritàries i que neguen la democràcia.

Amb aquesta perseverança, i sobretot amb la connivència dels sectors progressistes de Catalunya, de l'Estat i d'Europa al voltant de la necessitat del diàleg i de fer de la democràcia l'eina imprescindible de progrés, hem d'acabar aconseguint fer allò que és legítim. Es tracta de preguntar el poble de Catalunya si vol ser una nació lliure entre la resta de nacions lliures del món, si podem tenir un estat propi en pau i democràcia, si podem exercir, com creiem que tenim dret, l'autodeterminació.
 
- Al llarg de la legislatura mai ha acabat de desaparèixer l'ombra de les eleccions. El president Torra ha de fixar data per als comicis, tal com es va comprometre el 29 de gener i com li demana ERC, soci de Govern?

- Aquests dies de crisi i de desconfinament gradual m'estic veient amb desenes de persones, institucions i empreses a diari. Desenes de reunions, i ningú no em demana eleccions. Ningú. Em demanen que siguem àgils, que creem condicions que permetin una recuperació ràpida. No sento cap clam al voltant de posar data d'eleccions.

"L'espai de JxCat té deures a fer i són inajornables. Es necessiten almenys tres coses: espais de debat, espais de presa de decisions i comunicació d'aquestes decisions"

- Però el 29 de gener el mateix president va donar per liquidat el Govern. Aquest és el millor dels escenari per afrontar la crisi i la reactivació?

- És veritat que en aquella circumstància hi va haver un fet puntual prou greu -la condició de diputat del president- i que allò va provocar l'esgotament polític de la legislatura. Però les circumstàncies han canviat, i ara amb molta normalitat tots els departaments de la Generalitat, de JxCat i ERC, estem treballant plegats per aconseguir la reactivació. Entre tots treballen en unes condicions que el 29 de gener no ens imaginàvem.

- En quin punt es troben les negociacions per definir el futur de JxCat?

- L'espai de JxCat té deures a fer i són inajornables. Crec que és una opció guanyadora que pot demostrar bona gestió allà on té responsabilitats, representativitat territorial, claredat en els objectius, fermesa des del diàleg i la negociació, coherència entre el que diu -el que posa als programes electorals- i el que fa i el que vota. Té totes les dimensions que pot tenir un partit: Govern, grups als parlaments, alcaldes i més de 3.000 regidors. Però encara no és un partit polític, o almenys no és un instrument amb òrgans de governança clars. Es necessiten almenys tres coses: espais de debat, espais de presa de decisions i comunicació d'aquestes decisions.

Tinc molt clar el model de JxCat que m'agradaria, un model útil per a les persones, per les famílies, per les empreses, i vull poder debatre'l amb les persones que conformen aquest espai. En aquest debat també hi ha organitzacions, com el PDECat i la Crida. És imprescindible entendre-les, i també el que aporten. Hi ha d'haver un esperit que suma perquè és el que el país demana en aquests moments. Per tant, aquests deures inajornables on ens han de portar? A escollir una direcció executiva, que marqui com funcionem, de quina manera escollim candidats i llistes. A mi les primàries em semblen un molt bon sistema.

- Si hi ha aquestes primàries, vostè s'hi presentaria?

- A mi m'agradaria poder debatre el model de JxCat, en el sentit que abans he explicat, i en la mesura que sigui el que crec que necessita el país, o bé del debat en surt un model en el qual m'hi sento encaixat perquè és útil per les persones -no dubto que serà així-, jo estaré a disposició de JxCat.

- Abans de la pandèmia es va posar damunt la taula un esquema segons el qual Puigdemont seria candidat -sense sotmetre's a la investidura-, acompanyat d'un número dos efectiu. Continua sent vàlid, aquest escenari?

- En la mesura que el lideratge indiscutible i indiscutit de JxCat el té el president Puigdemont, sí. Ell ha d'encapçalar la nostra manera de presentar-nos en societat. I no és estètica, sinó una concepció del que representa JxCat. A partir d'aquí, hi ha d'haver una direcció executiva que acabi decidint de quina manera s’acaba conformant la llista, que ha de ser potent, amb persones que puguin defensar el model social, econòmic  que haurem debatut. Una llista amb representativitat territorial i sectorial. El que surti del debat segur que serà una opció guanyadora.
 
- Li agradaria ser el candidat efectiu de Puigdemont en unes eleccions al Parlament?

- Tinc vocació de servei públic i, per tant, estaré allà on l'espai de JxCat, conformat com a tal, em demani.