Ni tornant a casa. El Barça ha escombrat l'Espanyol en el retorn del derbi a Montjuïc, que va ser l'estadi dels blanc-i-blaus entre el 1997 i el 2009. Allà s'hi van viure derbis intensos, des de les bengales desplegades per l'afició perica al cop de puny de Rijckaard a la banqueta, a imatges històriques, cap com el debut oficial de Leo Messi. Quinze anys després, ha tocat la pacificació. Una arrencada vertiginosa del conjunt blaugrana ha adormit el partit, que fins i tot ha permès una segona part de recés, fins ara inèdit en l'era Flick.
Després d'una setmana eufòrica, amb el 0-4 al Bernabéu i la no pilota d'Or per Vinícius, el Barça arribava amb l'objectiu de no adormir-se. Al minut 23, ja ho tenien encarrilat. Primer, amb una reivindicació de Dani Olmo, que tornava a la titularitat. El català ha rebut una pilota de Lamine Yamal al primer pal des de la banda dreta, l'ha engaltat tal com li queia, l'esfèrica ha rebotat al travesser i ha acabat dins.
En segon lloc, amb el de sempre: Raphinha. Via una passada filtrada de Casadó, marca de la casa, el brasiler ha acompanyat la pilota dins l'àrea i la pica per sobre de Joan Garcia, que no ha pogut aturar-lo. Amb mitja part de la primera part n'han fet prou per tancar el derbi. Olmo encara tindria temps de fer el tercer abans d'anar als vestidors.
A la represa els blaugrana s'han relaxat, i això ha donat espai a l'Espanyol, que havia pogut entrar a la primera part gràcies a un gol de Jofre Carreras que no ha pujat al marcador per fora de joc, un clàssic de la marca Hanski Flick. Als blanc-i-blaus encara els hi anul·larien un altre. En un contracop, Javi Puado ha escurçat distàncies per posar emoció al final del partit, però tot s'ha mantingut igual. Al descompte, Ansu ha pogut fer el quart, però el fora de joc ha evitat la seva (re)estrena.