Tarda de redempció pel Barça. El conjunt de Hansi Flick ha passat per sobre del Girona en el primer duel català de la temporada (1-4). En quatre mesos ha passat de claudicar a Montilivi —la remuntada gironina va fulminar el projecte de Xavi i el capità Sergi Roberto— a ser una piconadora. Com qui s'allibera en una ruptura, els blaugrana han superat el victimisme per dedicar-se a golejar sense pietat, també amb rivals amics.
Una exhibició de Lamine Yamal ha fet miques l'orgull gironí a la primera part, que només ha pogut contemplar com els blaugrana es dedicaven a esborrar els traumes de la temporada passada. El partit s'havia venut com una pugna per qui dominés la possessió, però a la pràctica, la dominació del Barça ha passat pel joc sense pilota, amb una demostració de múscul i ambició en la pressió que ha esporuguit el Girona, contingut en els esforços.
Qui sap si dolguts per la doble derrota l'any passat, a la segona part el Barça no n'ha fet prou amb sentenciar el partit: volien sang. Amb el mag Flick, el Barça s'ha deconstruït, però el Girona encara és un equip en construcció, que s'ha refet després de perdre bona part de les insígnies de l'any passat. I encara és tou. Dani Olmo i Pedri han acabat per gratar els blanc-i-vermells, que s'han trencat.
Només Stuani ha pogut defensar l'orgull gironí. A les acaballes del partit ha fet el gol de l'honor, igualant Julio Salinas com el màxim golejador d'entre els sortits de la banqueta, amb 28 gols. El Girona necessitarà més altura, com deia el mural que han desplegat abans del partit, per aguantar vol. Aquesta setmana, un repte encara més difícil: l'estrena a la Champions a París. Mentrestant, el Barça de Flick continua acumulant hores de vol. Només són cinc partits, però ha superat les turbulències de l'estiu i, amb l'orgull reconstruït a base de golejades, la temporada de la transició potser acaba amb objectius més ambiciosos.