Cop a l'economia del Barça: haurà de pagar 23 milions d'euros per retribucions a agents de jugadors

L'Audiència Nacional conclou que, durant l'època de Rosell, el club va "simular" pagaments a representants com si fossin treballadors de l'entitat, però en realitat prestaven un servei als futbolistes

09 de febrer del 2024
Actualitzat a les 15:53h
Sandro Rosell, en una foto d'arxiu.
Sandro Rosell, en una foto d'arxiu. | Europa Press
Nou cop a l'economia del Barça. L'Audiència Nacional ha confirmat la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central que va imposar una multa de 23 milions d'euros al club per l'IRPF derivat de les retribucions a agents de jugadors entre els anys 2012 i 2015, durant l'etapa de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. La sentència rebutja el recurs que va presentar el Barça contra la resolució del TEAC, el juny de 2020.

La quantitat de 23 milions d'euros, que el club haurà d'abonar a Hisenda, deriva de la liquidació tributària total, que va ser de 8,8 milions d'euros, sumada a les sancions que es van imposar per cada any d'irregularitat: 3 milions el 2012, 4,3 milions el 2013, 5,2 el 2014 i 1,4 el 2015. La qüestió de fons és la naturalesa dels serveis prestats pels agents de futbolistes. Ara com ara, el cub encara no ha de pagar, perquè la sentència no és ferma.

D'una banda, l'acusació sosté que les retribucions que va pagar el club als agents, tenint en compte que presenten un servei als futbolistes i no al club, són "rendiments del treball" i estan subjectes a una retenció en el moment del pagament. El Barça, per altra banda, argumenta que els imports abonats als agents contractats pel club corresponen a la retribució acordada pels serveis prestats a l'entitat. Examinades les proves, la sala contenciosa de l'Audiència Nacional conclou que el TEAC té raó i que hi ha hagut "simulació". 

"Els pagaments efectuats pel club ho han estat en nom i per compte dels esportistes, que són els destinataris efectius dels serveis prestats pels agents, mentre que es dona aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel club o representant el club, cosa que no s'acredita de cap manera i la realitat que reflecteixen els documents és la contrària", diu el tribunal. En aquest sentit, la sala conclou que els agents representen els jugadors i actuen en favor dels seus interessos. "La inspecció arriba a la conclusió que la relació instrumentalitzada entre el Barça i els agents només serveix per donar cobertura a pagaments efectuats pel club als jugadors", sosté la sentència. 

El Barça ja ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Suprem, on espera que li donin la raó. Segons el club, la jurisprudència de l'alt tribunal confirma els seus arguments i per això es mostra "sorprès" pel criteri de la secció de l'Audiència Nacional, que no s'alinea amb el Suprem ni tampoc amb altres seccions del mateix tribunal que han dictat sentències en línia oposada. En tot cas, si finalment el Barça ha de pagar 23 milions a Hisenda, és una "contingència" prevista en els comptes anuals.