Diuen que els equips campions són aquells capaços de guanyar sense necessitat de jugar bé. El Barça sempre que guanya acostuma a jugar bé. Al camp de l'Atlètic de Madrid ho ha fet a la primera meitat, amb el premi del gol de Ferran. A la segona ha arrufat les celles, i en un exercici de solidaritat defensiva i patiment, ha tret una victòria per la mínima que el classifica per la final de la Copa del Rei contra el Reial Madrid.
Al primer acte s'ha vist la versió més robòtica del Barça. Impassible a l'entorn i a les circumstàncies, ha entrat al partit manaire. Poc li ha importat la defensa de cinc que ha plantat Simeone. Ha començat a remenar la pilota a camp contrari ballant al ritme de Lamine Yamal. El jove de Rocafonda ha avisat amb una rematada que ha marxat fregant l'escaire. Mentrestant, es divertia fent sotanes, barrets i passades amb l'exterior.
Simeone parava boig a la banda, indicant a tort i a dret fórmules per aturar Lamine. Però hi ha dies que els rivals tan sols poden observar-lo i resignar-se. Una passada a l’espai magistral l'ha aprofitat Ferran, que sense necessitat de controlar, ha creuat la pilota al primer toc lluny de l’abast de Musso. L’Atlètic estava noquejat. Incapaç de sortir de camp propi, semblava qüestió de minuts que el Barça eixamplés la distància al marcador.
Opcions n'han tingut els blaugranes, sempre a partir de l’inspiradíssim Lamine. Ell ha facilitat una passada a Raphinha que el brasiler no ha aprofitat. El partit arribava al descans. El Barça havia de rematar la feina, però l’Atlètic tenia l’eliminatòria a un gol.
Per guanyar s'ha de patir
Simeone era conscient que per igualar el partit calia moure la banqueta. Al descans ha fet entrar tres homes, entre ells Sorloth, botxí habitual del Barça. L'armari noruec ha avisat al cap de cinc minuts d'entrar, però la seva rematada als nassos de Szczęsny, ha marxat fora. El partit ha canviat, ara era l'Atlètic qui dominava la possessió i s'acostava amb centrades al gol.
Arrufava les celles Flick que també ha fet un doble canvi. Araujo i Eric Garcia dins i Fermín i Cubarsí fora. Intuïa l'alemany que el partit podia fer-se llarg. Els canvis han tornat a equilibrar el duel, però ha estat Sorloth qui volia a ser protagonista. Aquesta vegada sí que ha encertat la rematada. La sort pel Barça ha estat que ho ha fet en fora de joc i el gol ha quedat anul·lat.
Però seguia plovent. L'Atlètic, ja sense res a perdre, acumulava ocasions. Centrades i centrades que posaven l'ai al cor sense moure el marcador. Araujo volava dins l'àrea, De Jong i Pedri seguien ombres i Szczęsny blocava centrades.
La cara més lletja del Barça, però la que sempre han de posar en algun moment els campions. Així ha aguantat els quatre minuts d'afegit, fins que el xiulet final ha tornat el somriure als culers. L'equip robòtic de Flick continua amb el seu curs immaculat, posant quan toca la millor cara, i quan cal, arremangant-se. A l'horitzó una final contra el Reial Madrid, abans les eliminatòries europees i la pugna per la Lliga.
