Que Joan Laporta governa el Barça és indiscutible. No pel fet que en sigui el president i tingui la valentia de capitanejar la nau en un dels moments més delicats de la seva història, sinó perquè el seu lideratge el demostra diàriament amb fets. No hi ha dubte que aquest Barça és el Barça de Laporta. Més encara que aquell millor Barça de la història del qual en va ser president, però que inicialment va compartir amb qui després es va barallar -Sandro Rosell, Ferran Soriano, Marc Ingla, Javier Faus i tota una colla de directius ben reconeguts en l'actualitat- i els mèrits del qual també es van repartir amb Frank Rijkaard, Ronaldinho, Deco, Pep Guardiola, Leo Messi, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i companyia. Aquell va ser el Barça de Laporta, però també el Barça de Rijkaard, de Ronaldinho, de Pep i de Messi. Fins i tot, una mica de Johan Cruyff, també, a qui Laporta tenia com a assessor principal en la parcel·la esportiva. Cruyff va ser qui li va posar sobre la taula el nom de Rijkaard i qui va donar el sí a l’ascensió de Pep Guardiola com a entrenador del primer equip després d’una breu etapa al filial. “Està preparat”, li va dir.
El Barça actual és el Barça de Laporta. De ningú més. Laporta ha agafat les regnes del club sense dubtar-ho en un moment crucial. Ha eliminat tot rastre de rosellisme o bartomeuisme -si és que existeix algun d’aquests corrents ideològics- i ha construït un club a la seva mida. Amb els seus. S’ha envoltat de les persones de la seva màxima confiança i ha fet marxar executius que ell mateix havia fitxat després de posar en dubte alguna de les seves decisions. El gran exemple, Ferran Reverter, “el Messi dels despatxos”, com se’l va definir quan se’l va incorporar. Com a CEO del club va durar menys d’un any al càrrec. Des del febrer del 2022, 11 mesos després de guanyar les eleccions, el Barça no té CEO. No cal, diu Laporta. Entre ell i el tresorer Ferran Olivé ja en fan les funcions. Dues persones que, per estatuts, tenen un càrrec purament representatiu i no poden percebre ni un euro de l’entitat fan feina executiva del dia a dia.
Laporta intenta tenir-ho tot sota control. No vol que res se li escapi i, per això, té al costat les persones que sap que no li fallaran. Les que el guien, les que li donen suport i amb qui fa pinya perquè tot funcioni com un engranatge fi. A banda del gabinet de presidència liderat per Manana Giorgadze, qui fou secretària del seu despatx durant molts anys i qui molts defineixen com la presidenta a l’ombra perquè és qui resol totes les qüestions que no són transcendentals, Laporta ara mateix té dues crosses que l’ajuden a caminar: Alejandro Echevarría i Deco. Un més apartat dels focus que l’altre, bàsicament perquè s’entendria més aviat poc que qui fou expulsat com a directiu en la primera etapa de Laporta per pertànyer al patronat de la Fundación Francisco Franco continués prenent decisions dins el Barça. Hi és, sense un sou, sense formar part de la plantilla, sense tenir càrrec. Però hi és i mana. Molt. “És l’únic que té el cap ben moblat”, em va escriure sobre ell un home molt proper al president.
Deco és el braç de Laporta a l’àrea esportiva. Ara, ja sense Mateu Alemany ni Jordi Cruyff, és qui talla el bacallà exactament com ho feia dins el vestidor en la seva etapa com a jugador. Aquest control exhaust sobre el club s’ha intensificat -sobretot mediàticament- per la intervenció en la convocatòria d’Anvers. Xavi havia deixat fora Lewandowski, Araujo i Gündogan per donar-los descans, però Laporta no ho va trobar correcte després de la derrota contra el Girona. Festa? Ni de bon tros. A viatjar, a entrenar i, si cal, a jugar. Laporta en estat pur. L’entrenador es va veure obligat a canviar la convocatòria i ara, probablement sense mala fe, ha quedat desautoritzat. La tensió entre les parts és més que evident, sobretot entre l’entrenador i Deco, que dimecres es van desmentir l’un a l’altre. Xavi va dir que la convocatòria havia estat consensuada, Deco va respondre que l’havia decidit únicament l’entrenador i el de Terrassa li va tornar a respondre: “Consensuada amb el president i amb Deco”.
Xavi té pocs suports dins el club, encara que el president li dediqui bones paraules en públic. Ja no gaudia d’unanimitat quan Laporta va decidir fitxar-lo el novembre del 2021, però ara s’està quedant sol. Ni tan sols els jugadors l’acompanyen. L’incendi d’aquesta setmana s’apagarà si el Barça aconsegueix remuntar esportivament, però si això no passa, la tremolor d’avui s’anirà convertint a poc a poc en un terratrèmol.