Que la directiva del Barcelona és, des de fa massa anys, un desastre a l'hora de fer els fixatges hores d'ara ja ningú ho pot negar. Però el pitjor, i el que mai hauria de passar, és que prengui per rucs els socis i aficionats del club. I pensar que, malgrat la influència que té sobre la majoria de mitjans de comunicació, tampoc sembla normal que no hi hagi periodistes que investiguin a fons per conèixer la veritat d'uns fets que intenta amagar. Tot seguit, n'explicarem una.

Després del ridícul del club la temporada passada amb el no-fixatge d'Antoine Griezmann per la negativa final del jugador amb aquell famós vídeo fet per Gerard Piqué, el president Josep Maria Bartomeu va voler que les negociacions per contractar, aquest any sí, el davanter francès, es fessin dins del màxim secret possible. Ni el secretari tècnic, Eric Abidal, que en teoria ha de ser una persona de total confiança, tenia la més mínima idea de tot el que es movia per portar-lo de l'Atlètic de Madrid.

Juntament amb el president, només hi havia dues altres persones que estaven al corrent de tot. Una era l'advocat de Griezmann, Sevan Karian, i l'altra un segon lletrat, el penalista José Ángel González Franco. Aquest darrer és també representant legal habitual de Bartomeu, amb qui té una bona relació d'amistat.

El Barça, com fan tots els clubs, va començar les negociacions quan encara no podia fer-ho legalment perquè Griezmann era, a tots els efectes, jugador de l'Atlètic de Madrid i en aquells moments tenia una clàusula de 200 milions d'euros. La clàusula era fruit de la important millora del seu contracte i es quedava en 120 al final de la temporada, quan Bartomeu va anunciar el seu fitxatge.

Però entre que la negociació va començar i acabar, van succeir fets molts greus que no s'han explicat. El primer és que els advocats i representants dels jugadors es van emportar importants compensacions per la feina feta.

I el que resulta més greu és que diversos correus electrònics comprometedors per les dates en què s'havien enviat -i que en teoria tan sols havien de tenir Karian, González Franco i Bartomeu- arribessin a la directiva de l'Atlètic de Madrid que, com era lògic, no ho va desaprofitar. Per començar, dient que el Barça hauria de pagar els 200 milions de la primera clàusula. Resulta evident que hi va haver algú que els va filtrar o, diguem-ne que per error, va entrar a la bústia d'algun d'ells.

Com que en el món de futbol també hi ha negociacions polítiques, els contactes amb el president del club madrileny, Enrique Cerezo, van trobar una fórmula salomònica. Per evitar que sortissin a la llum aquests correus electrònics comprometedors, el Barcelona va acabar pagant una indemnització de 15 milions d'euros.

La directiva barcelonista va dir que aquesta quantitat era en concepte dels drets de tanteig de cinc jugadors del club matalasser. Es tractava d'una cortina de fum que buscava evitar que el ridícul no fos tan evident. Pot ser d'aquí a uns anys Cerezo, que és un reconegut productor de cine, patrocini una pel·lícula esportiva on reveli tota la veritat del traspàs de Griezmann, que no seria per riure.

La Federació Espanyola de Futbol també va sancionar el Barcelona amb una multa pel seu comportament, però va ser amb una quantitat simbòlica: 300 euros. Sí, tan sols 49.909 de les antigues pessetes. Sembla increïble però és cert.

I, d'altra banda, Griezmann, que no va ser ben acollit pels pesos pesants de la plantilla pel seu comportament de la temporada anterior, encara no ha justificat sobre el terreny de joc el seu fixatge. I això que s'ha vist afavorit pel poc cap i les lesions d'Ousmane Dembélé. Ningú no pot negar la seva gran qualitat, però en aquests moments no és pot dir que hagi justificat el seu fixatge quan ja ha acabat la primera volta.

Molts analistes i socis es pregunten si no estaria escalfant banqueta en el cas que al jove Ansu Fati se li haguessin donat més oportunitats. Temps per davant el francès en té, ja que va signar contracte fins el 2024 amb un sou de 17 milions d'euros nets (recordem que els impostos els paga el Barça) que poden arribar a passar dels 30 segons els títols que aconsegueixi l'equip.