La llegenda de Michael Jordan, sense censura i al descobert

Un somriure sorneguer, un cigar a la mà i la mirada als ulls que centenars de jugadors professionals de bàsquet han temut durant dècades. La llegenda esportiva de Michael Jordan es construeix a partir de fites inigualables, rècords esportius i campionats de l'NBA. Però el factor que eleva MJ per sobre dels mortals, dels grans jugadors de bàsquet i també per sobre dels considerats els millors de l'esport, és una personalitat inigualable, una aclaparadora capacitat de fer creure a la resta d'humans que la màgia, els Déus i els mites existeixen.

L'aura que sobrevola el simple fet de citar el seu nom el converteix en un fenomen que traspassa les fronteres esportives, nacionals i generacionals. Kevin Garnett l'anomenava Black Jesus. Larry Bird va dir d'ell que era Déu disfressat de jugador de bàsquet. Tot això és només un tast de qui realment va ser -i és- Michael Jordan.

En aquest escenari, Netflix i ESPN -la cadena esportiva nord-americana més influent- van decidir agrupar-se per crear el documental definitiu sobre Michael. The Last Dance és la recopilació d'imatges inèdites, testimonis i entrevistes dels protagonistes d'una de les temporades més icòniques de la història de l'NBA: la 1997-1998, que va significar el sisè campionat dels Chicago Bulls i el segon three-peat -tres títols consecutius- en vuit anys. Jordan parla sense pal·liatius, com sempre que ha volgut pronunciar-se, sobre el final de la seva carrera a Chicago.

Aborda temes polèmics, enfrontaments personals amb directius o rivals, els seus inicis a l'equip o la seva etapa universitària a Carolina del Nord. Cada setmana s'estrenaran dos capítols a la plataforma. Scottie Pippen, Dennis Rodman, Phil Jackson, Magic Johnson, Charles Barkley, Steve Kerr, Shaquille O'Neal, Patrick Ewing i fins i tot Barack Obama són part de les desenes de personalitats que eleven la figura de Jordan en el documental.

Perspectiva històrica

Una gran quantitat de flashbacks donen agilitat al metratge i una perspectiva històrica d'on parteix la monumentalitat del personatge en els moments que s'expliquen al documental. La problemàtica radica al fet que la mateixa magnitud de MJ és impossible resumir-la, contextualitzar-la i situar-la en el lloc que es mereix amb tan pocs minuts. De tota manera, The Last Dance aconsegueix un producte que deixarà satisfets tant als adoradors de Jordan, com als que coneixien la seva llegenda com als nouvinguts.
 
Michael Jordan no té pèls a la llengua i aquesta sèrie documental ho demostra. Tot i l'ambició desmesurada, aconseguida, de la producció de Netflix per abordar la història del 23 dels Bulls, segueix sent una fita impossible d'aconseguir. No hi ha hagut encara una docusèrie de deu, vint, trenta, cinquanta capítols que hagi pogut resumir els sentiments que produeix en Michael per a tots els analistes, reporters, periodistes, exjugadors i apassionats de l'esport de la pilota ataronjada.

Tanmateix, The Last Dance mostra moltes de les cares que la gran majoria de persones, que evidentment saben qui és MJ, desconeixien per complet. Ell mateix no té cap problema a parlar sobre desavinences amb la direcció empresarial dels Bulls, a recordar que els seus companys d'equip esnifaven cocaïna o que ell tenia un caràcter de mascle alfa al vestidor. La sèrie torna a situar a primera línia de debat un fenomen com Jordan, una icona esportiva que serveix com a comparador. Aquest documental, a hores d'ara, és el Michael Jordan de les sèries d'aquest tipus. I tothom hauria de gaudir, recordar i glorificar la memòria del millor jugador de bàsquet de tots els temps.