Quan era un nadó de només dos dies, Jordi Cardoner ja era soci del Futbol Club Barcelona. Res estrany perquè el seu avi era Nicolau Casaus, que li va inculcar el barcelonisme a la sang. Però, per desgràcia seva, mai no ha pogut tenir el seu carisma. Entre la premsa el coneixen com "el net de l'avi".

Malgrat que era un secret a veus, no va ser fins fa pocs dies que va fer el primer pas per anunciar, de forma velada, que volia ser el candidat continuista, el substitut de Josep Maria Bartomeu -de qui havia estat company d'estudis- com a president del Barça.

Els seus càrrecs li donen arguments de pes per pensar-hi. És el vicepresident primer del club, i el president de la Fundació del Futbol Club Barcelona, una responsabilitat completament honorífica que li permet promocionar-se més que als seus companys i a la qual dedica moltes hores al dia, tantes que diversos dels seus companys de junta se sorprenen i es pregunten d'on carai pot treure tant de temps.

[blockquote]Els membres més joves de la junta no veuen en Cardoner la persona idònia per prendre el relleu de Bartomeu[/blockquote]
Fins fa pocs mesos estava convençut que, de forma natural, seria el delfí de l'actual president però, encara que públicament s'aparenti i es digui el contrari, les relacions entre tots dos no passen pel millor moment. I alguns companys de la junta, sobretot els més joves, tampoc no el consideren la persona més idònia per prendre el relleu com a president.

Per això preparen una altra candidatura alternativa. I, com que queda força temps per a la convocatòria de les properes eleccions, sempre que no es produeixi un daltabaix esportiu o institucional, la volen preparar a consciència per assegurar-se'n l'èxit.

I aquest és el seu gran problema. Segons els estatuts del club, si un membre de l'actual junta es vol presentar a la presidència no ha d'avalar el 10% del pressupost de la temporada. Una quantitat que no és menor, ja que per a la propera temporada superarà els mil milions d'euros.

Això dona als continuistes un gran avantatge de sortida sobre la resta de possibles candidats, encara que Víctor Font, que fa temps que ja està en precampanya, no tindrà cap problema per reunir els avals necessaris i poder-s'hi presentar. Per cert, que Font ja ha denunciat una campanya de desprestigi a les xarxes socials, que considera dirigida, després de la seva intervenció en la passada assemblea de compromissaris defensant el vot telemàtic.

[blockquote]Cardoner dedica moltes hores al dia a la Fundació. Tantes que els seus companys se sorprenen[/blockquote]
Tanmateix, al futbol, com a la vida, sempre hi ha d'haver un però. I aquest és molt important i no s'havia explicat fins ara. I és que als mateixos estatuts del club s'hi indica clarament que en el cas que siguin dos o mes els membres de la junta que es presentin, cadascun d'ells perd aquesta gran prebenda i hauran d'avalar el 10% del pressupost com qualsevol altre aspirant.

Ignorem si Cardoner ho sap, però ha d'estar ben preocupat atès el seu perfil discret com a home de negocis. O aconsegueix que no es presenti cap dels seus teòrics "amics" o haurà de buscar companys de viatge amb un gran poder econòmic i disposats a jugar-se part del seu patrimoni.

I encara hi ha una altra possibilitat que no per ser més rebuscada resulta impossible. Que algun membre de la directiva actual es presenti amb l'únic objectiu de fer-li la punyeta. I en un club com el Barça, amb tot el que l'envolta, no hi ha res que sigui impossible.